Introducció
Dades
oficials. Pressupostos aprovats Generalitat de Catalunya
Any
|
2010
|
2011
|
2012
|
Variació acumulada
|
|
Pressupost Generalitat
|
32.518.727.500
|
33.929.400.000
|
33.530.500.000
|
+1.011.772.500
|
+3,1%
|
Pressupost Ensenyament
|
5.317.611.671
|
4.834.200.000
|
4.595.900.000
|
-721.711.671
|
-13,57%
|
% Ensenyament sobre el total
|
16,35
|
14,24
|
13,7
|
Aquestes són les xifres
aprovades en el Parlament de Catalunya en els pressupostos dels anys 2010, 2011
i 2012. Com es pot comprovar, l’evolució del pressupost de la Generalitat no té
la mateixa tendència que el pressupost educatiu. La reducció del pressupost del
Departament d’Ensenyament no es justifica per una baixada general i
proporcional del pressupost global: és,
doncs, una decisió política.
Però aquests diners no són
els que realment s’estan gastant. El que no podem dir amb exactitud és QUANT
s’està gastant. Els comptes del govern de la Generalitat de Catalunya són opacs
per tres raons:
●
S’han prorrogat pressupostos de 2012, però amb el deute
creixent i la reducció dels ingressos, els economistes avaluen en 2.000M€ la
retallada efectiva de la despesa del conjunt dels Departaments per al 2013, que
no s’ha detallat ni discutit al Parlament, però que en algun grau està afectant
l’educació.
●
La llei de pressupostos de 2012 introduïa una novetat. Els
Departaments tenen capacitat per modificar internament la distribució dels
diners que es va aprovar al Parlament. Poden estalviar en una partida i dedicar
aquests diners a una altra. Com que no s’ha presentat l’execució dels
pressupostos de 2012, no coneixem quina ha estat la distribució de la despesa
real. Es tracta d’una pràctica poc democràtica, ja que s’aprova una cosa i
després se’n fa una altra, sense que el Parlament sàpiga quant ni com ni per
què.
●
Després de la Llei de Pressupostos, a l’ensenyament s’han
produït tres retallades molt importants (no úniques, però sí les més grans) que
no s’han quantificat oficialment.
○ Les
derivades del Decret Wert, d’abril de 2012, que augmenten les ràtios i
redueixen les substitucions. També afecten programes com Educa3, el programa
PROA de reforç, l’1x1 d’extensió de les TIC...
○ Les
derivades de la retallada d’una paga (-7% salari) a tot el personal dependent
de pressupostos de la generalitat (també d’empreses concertades o
subvencionades)
○ El no
finançament de les escoles bressol municipals que s’acaba d’anunciar.
Només podem treballar,
doncs, amb estimacions a partir d’inicis de 2012. CCOO estima la davallada
pressupostària des que governa CiU (desembre
de 2010-setembre 2013) entre un 17% i un 20% sense comptar els pressupostos
de la Universitat, que estan en un altre departament. Aquestes xifres
coincideixen amb les de l’estudi que s’està realitzant a la UAB, encapçalat per
Xavier Bonal, llicenciat en economia i doctor en sociologia, especialitzat en
temes educatius.
1. ELS MENJADORS ESCOLARS I LES BEQUES
La partida consta com a beques i ajuts a l’estudi i
comprèn les beques de menjador, a més d’altres ajudes per a materials i llibres
de text...
2010
|
50.902.690
|
|
2012
|
11.100.000
|
|
39.802.690
|
-79.19%
|
Dades
CCOO:
El
monitoratge que treballa en els menjadors escolars i altres activitats
extraescolars i complementàries en els centres educatius de Catalunya ha passat
d’unes 25000 persones al 2010 a unes 17000 a final de curs passat. La pèrdua
d’ocupació afecta unes 8000 persones i la resta ha sofert reduccions de la seva
jornada i salari.
La
consellera va afirmar que, a través d’una redistribució interna dels
pressupostos del seu departament, havia aconseguit el curs passat 32M€ i aquest
34M€.
Pot
explicar de quina altra partida els ha tret?
Pot
explicar per què ha baixat dels 50M€ que s’havien pressupostat l’any 2010, quan
les necessitats de les famílies eren objectivament menors?
Pot
explicar quina quantitat dedica a les beques de llibres i material escolar?
Pot
explicar per què el curs passat va pagar les beques a final de curs posant les
empreses i les famílies en una situació límit?
2. 52 CENTRES AL PLA DE PLURILINGÜISME
Dades oficials:
Pressupostos aprovats Generalitat de Catalunya.
Formació del personal docent
2010
|
8.189.460€
|
2011
|
4.564.267€
|
2012
|
850.000€
|
La
consellera afirma que es modifica la formació inicial del professorat futur,
però també és clau la formació contínua, la investigació i la innovació
educativa. Que té un pressupost ridícul, de 8 € per docent i any (docents
pública i concertada).
La
formació del professorat, en la recerca internacional, es revela com un dels
elements clau de la millora dels resultats escolars, i una de les inversions
més eficients, per al plurilingüisme, i per al conjunt del sistema.
Tal
i com afirma la nota de premsa de la consellera, hi ha uns 1400 centres a
Catalunya que estan treballant en millorar l’aprenentatge de llengües
estrangeres, sobretot l’anglès. Han fet diferents tipus de projectes i
pràctiques.
És
una novetat que aquest any se n’hi incorporin 52 més?
Quins
resultats han obtingut les 1400 experiències? S’han avaluat? Està el
Departament en condicions d’identificar i estendre les pràctiques més exitoses?
Seria molt important aquesta actuació perquè els resultats de les avaluacions
de competències en llengua estrangera són dolents pel nivell mig detectat i per
l’enorme desigualtat entre alumnes d’una mateixa edat.
En
l’aprenentatge d’una llengua estrangera hi ha al menys dos elements clau: les
ràtios per a la pràctica oral (entre 8 i 14 en els estàndards internacionals) i
la formació del professorat. Les ràtios augmenten, el professorat disminueix i
per tant no es poden fer desdoblaments d’un grup per a la pràctica oral, i el
pressupost de formació contínua del professorat és pràcticament nul.
3. AUDITORIA PEDAGÒGICA ALS 96 CENTRES AMB MÉS D’UN 30%
D’ALUMNES AMB UN NIVELL BAIX
Atenció,
la consellera situa l’auditoria només en els elements interns del centre: recursos materials, metodologies,
organització d’horaris... Hi ha elements de l’organització del sistema
educatiu amb gran influència en els resultats, segons indiquen tots els estudis
nacionals i internacionals, per exemple la segregació escolar. Les
modificacions en l’accés a l’escolarització que ha aplicat la conselleria, des
de la LEC, no redueixen la segregació escolar sinó que l’aprofundeixen.
Tot
i així, benvingudes siguin les avaluacions si deriven en compromisos de
millora.
4. PLA INTENSIU DE MILLORA A PRIMER D’ESO (PIM)
Des
de la LOGSE (1990), quan es crea l’ESO, el sistema educatiu té previst el
suport a l’alumnat amb dificultats dels nivells obligatoris. Utilitzem
habitualment el concepte atenció a la
diversitat. A Catalunya, els anys 1995, 2001 i 2005 se signen acords sindicals
que augmenten el professorat de cada centre per assegurar l’atenció a la
diversitat. També es desenvolupa l’assessorament extern des dels Equips
d’Assessorament Psicopedagògic, els equips de coordinació de llengua i cohesió
social, integradors socials i altres professionals.
Des
de 2010, el Departament té la política de reducció d’aquest personal, tant dins
del centre. No podem, per falta de dades oficials, quantificar quina quantitat
del professorat i perdut correspon a aquesta funció, que està afectada també
per la no cobertura de substitucions. El Departament ha establert en una
resolució que es deixi de fer qualsevol activitat de reforç quan hi ha baixes
de professors sense cobrir, i que es prioritzi l’atenció ordinària al grup
classe.
Fins
al 2010, cada centre, amb la supervisió de la inspecció i l’assessorament
extern, organitzava l’atenció a la diversitat amb autonomia, per adequar-se a
la seva pròpia realitat. Des que governa CiU, la consellera Rigau ha decidit
com s’ha de fer aquest suport a primària (SEP) i ara ho fa a 1er d’ESO(PIM), de
manera uniforme per a tots els centres públics.
Els
estudis internacionals sobre polítiques educatives indiquen que l’autonomia
dels centres per fer projecte propi, relacionat amb l’entorn, és un factor d’èxit
educatiu, i així ho predica l’exposició de motius de la LEC. CCOO considerem
que és una política desencaminada, i ens sorprèn que es publiciti com una
novetat: fa prop de 20 anys que aquests alumnes tenen activitats de suport i
reforç.
5. ESCOLA INCLUSIVA
La
LEC aposta per l’escola inclusiva. És a dir per treballar en l’escola ordinària
també amb alumnes amb discapacitats severes: sensorials, motrius i
intel·lectuals.
Comptem
bàsicament amb tres tipus de recursos:
-USEE
(Unitats de suport a l’educació especial). Alguns centres s’especialitzen en
l’atenció a algun tipus de discapacitat (auditiva, espectre autista, visual,
motrius...) El departament hi ha incidit amb un augment de jornada (ni
retribuït ni pactat) d’atenció directa del personal educador.
-Vetlladores
i vetlladors. Ja fa molts anys que el Departament va externalitzar aquest
servei, que es presta amb personal molt precari. La despesa ha caigut un 10%
anual en els últims tres exercicis.
Dades oficials: concurs de licitació 2013-2104 per a
vetlladores
- Igualment hi ha una reducció en la licitació del personal per a les Unitats d’Escolarització Compartida(UEC) d’un 10%. Adjunto document que vam presentar al Síndic de Greuges
1.
INCREMENT
ALUMNAT, ESTABILITAT PROFESSORAT: REBAIXA DE RÀTIOS?, TANCAMENT DE CENTRES,
PÈRDUA DE CONCERTS.
Dades oficials. Dossiers
inici de curs del Departament. Resolucions de plantilles
Evolució professorat
ensenyament públic. Mai no es faciliten dades sobre professorat en ensenyament
concertat que paga igualment del departamento
2010
|
67.054
|
|
2011
|
66.699
|
|
2012
|
63.962
|
|
2013
|
63.962
|
-3.092
|
Aquesta és la pèrdua
d’ocupació estable, fixa. Plantilla estructural.
Hi ha hagut una pèrdua
d’ocupació temporal (substitucions) que calculem en unes 1000 persones.
CCOO considera inadmissible
la situació contractual del professorat substitut. Arriben al centre després de
15 dies des que es produeix la baixa i
el seu contracte és del 86% de la jornada del titular desmuntant tota
l’organització dels centres educatius.
CCOO denúncia aquesta
contractació en precari i que només es fa a Catalunya i no deixarà de lluitar
per canviar-la.
Evolució del nombre de l’alumnat (presencial)
(L’alumnat és de tot el sistema educatiu, concertada i privada inclosa)
2010
|
1.246.278
|
|
2011
|
1.280.232
|
|
2012
|
1.284.826
|
|
2013
|
1.295.006
|
+48.728
|
No hi ha manera de
correlacionar les dades perquè no es facilita la informació de forma
comparable.
Sabem però que s’estan
tancant centres públics i privats. Alguns ja han tancat del tot, i d’altres han
començat un procés d’extinció (no traient oferta de P3, i cursos següents en
anys successius). Més els tancaments de grups tant a pública com a concertada.
No ens surten els comptes amb les ràtios. L’IDESCAT preveu creixement de la
població escolar fins a 2020.
2. EXTENSIÓ DE LA FP
Seria
convenient articular un sistema d’educació al llarg de la vida i definir-ne les
responsabilitats públiques.
3. LES ESCOLES BRESSOL
El
Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la llei de l’educació 0-3. Era
fruit d’una ILP impulsada des de la comunitat educativa. El Departament ha
anunciat que la incompleix de forma unilateral, i que deixa de finançar aquesta
etapa educativa. La llei definia el finançament a tres bandes: Generalitat,
Ajuntaments, famílies.
Dades oficials. Pressupostos Generalitat i
declaracions Consellera
2010
|
67.636.060
|
2012
|
26.500.000
|
2013
|
0
|
La
Unió Europea va promulgar una directiva l’any passat on recomana als països
membres la universalització de l’educació preescolar, per la seva utilitat per
millorar els resultats educatius, prevenir el fracàs escolar i l’abandonament
prematur del sistema educatiu, així com millorar la cohesió social.
●
Després de la Llei de Pressupostos, a l’ensenyament s’han
produït tres retallades molt importants (no úniques, però sí les més grans) que
no s’han quantificat oficialment.
○ Les
derivades del Decret Wert, d’abril de 2012, que augmenten les ràtios i
redueixen les substitucions. També afecten programes com Educa3, el programa
PROA de reforç, l’1x1 d’extensió de les TIC...
○ Les
derivades de la retallada d’una paga (-7% salari) a tot el personal dependent
de pressupostos de la generalitat (també d’empreses concertades o
subvencionades)
○ El no
finançament de les escoles bressol municipals que s’acaba d’anunciar.
Només podem treballar,
doncs, amb estimacions a partir d’inicis de 2012. CCOO estima la davallada
pressupostària des que governa CiU (desembre
de 2010-setembre 2013) entre un 17% i un 20% sense comptar els
pressupostos de la Universitat, que estan en un altre departament. Aquestes
xifres coincideixen amb les de l’estudi que s’està realitzant a la UAB,
encapçalat per Xavier Bonal, llicenciat en economia i doctor en sociologia,
especialitzat en temes educatius.
I una pregunta per a la consellera.
Pot explicar per què a l’agost i al setembre s’han modificat les
planificacions, suprimint concerts, obrint i tancant grups als centres
educatius i fins i tot removent professorat que ja estava nomenat?
