Un tsunami arrasa P3 a Catalunya
Com si es tractés d’un tsunami, una catàstrofe
natural imprevisible, incontrolable i devastadora, la demografia destrueix 67
unitats de P3 al sistema educatiu català. La Conselleria, i els portantveus del
govern de TV3, ens donen tota mena d’explicacions del que era inevitable i de
la bondat i bones intencions de la mesura. Tornem a la vella i rància política:
“quien bien te quiere te hará llorar”.
El
Govern de Catalunya no escolta el Parlament que uns dies enrere aprovava una moció que demanava
reconsiderar el tancament d’unitats i exigia planificació consensuada i baixar
la ràtio d’alumnes per classe.
Resulta fàcil programar a cop de destral, retallant i mutilant. Sembla que al segle XXI i convençuts
que la inversió en educació és una de les mesures que més reverteix en el progrés
de les societats, en la justícia social i equitat entre els ciutadans, mantenir
la inversió en aquests nivells d’educació infantil i aprofitar per reduir les ràtios,
ampliar els suports i millorar la qualitat és l’opció mes rentable. Però no, la
Consellera Meritxell Ruiz agafa el camí més simple i dolorós:
Tancar les aules, paralitzar projectes, dissoldre grups amb greus conseqüències pels centres, les famílies i els
treballadors i treballadores de les escoles i així estalviar-se el que
considera una despesa.
Però de què estem parlant quan
demanem la reducció de ràtios? La ràtio és el nombre de nens i nenes que hi ha
a cada aula. En aquest moment la Conselleria marca que poden haver-ne 25, però
en alguns casos, quan les places no cobrien la demanda, aquest nombre s’ha ampliat per decisió de l’administració.
Feu un esforç per imaginar-vos i
recorreu a la vostra experiència com a pares i mares, què suposa tenir sota la vostra responsabilitat, en un horari de matí
i tarda a un grup de 25 infants de 3 anys (alguns tindran 2 anys si han nascut al darrer trimestre).
Recordeu el darrer aniversari on us féreu responsables dels companys i companyes de
classe? Una estona a la tarda o el mati de dissabte? Eren una desena i acabàreu esgotats,
exigeixen atenció, cura, activitat, energia, empatia ... i en el cas de l’escola
aprenentatge.
Creieu que una reducció de ràtio
aniria bé? No resulta imprescindible? Us sembla el mateix atendre'n a 20 o a 25? D’això
estem parlant i d’ampliar el suport amb els tècnics d’educació infantil per a
que a l’aula hi hagi, juntament amb el mestre o mestra altres professionals de suport per
atendre la diversitat i convertir l’escola en un espai realment inclusiu.
Font: http://pacoramosfalco.blogspot.com.es/
.jpg)
