La FaPaC, en roda de premsa, ha fet una crida a les famílies a negar-se a fer les proves externes de primària perquè legalment no són obligatòries, són un instrument per consolidar una educació basada en la competició i una porta a la segregació de centres.
CAMPANYA CONTRA LES PROVES D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
La FaPaC fa una crida a les famílies a negar-se a fer les proves externes a primària que legalment no són obligatòries
- La FaPaC rebutja aquestes proves estandaritzades perquè són un instrument per consolidar una educació basada en la competició que obre la porta a la seva privatització i mercantilització a través de rànquings entre escoles.
- La federació exigeix al govern i al Departament d’Ensenyament un projecte global d’avaluació educativa realitzat des d’un enfocament veritablement pedagògic i inclusiu.
Barcelona, 14 de febrer de 2018
Un any més la FaPaC inicia la campanya contra les proves d’avaluació diagnòstica d’educació primària curs 2017-2018. Aquest és el quart any consecutiu que portem a terme la campanya contra les proves, juntament amb altres entitats que li han donat suport al llarg d’aquests anys: la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), l’Assemblea Groga de Gràcia i el MUCE.
Fins ara fèiem una crida a les famílies a fer objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària que consistia a no portar els seus fills i filles a l’escola per evitar que facin les proves.
La crida a l’objecció de consciència de les famílies es feia perquè les proves estaven configurades com una obligació establerta a la LOMQE, però gràcies a l’esforç de tota la comunitat educativa i de determinades forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats es va aconseguir reformar la LOMQE i eliminar les revàlides a través del Reial Decret- Llei 5/2016, de mesures urgents per l’ampliació del calendari d’implementació de la LOMQE.
Des que la LOMQE va instaurar les proves externes, després de la comunitat de Madrid, Catalunya ha estat la comunitat autònoma que amb més rigor ha aplicat la coneguda llei Wert, sempre amb un discurs confús i contradictori tot afirmant que les proves de tercer i sisè de primària són proves que estableix la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).
Enguany, el Departament d’Ensenyament anuncia les proves de tercer de primària (que es realitzaran entre els dies 5 i 16 de març de 2018) com unes proves que “constitueixen un dret i una obligació per als alumnes”. També s’informa que les proves de sisè seran els dies 8, 9 i 10 de maig i que les de quart de l’ESO han estat els dies 6 i 7 de febrer. En els tres casos, s’informa que aquestes proves tenen “caràcter censal”, és a dir, per a tot l’alumnat, i tenen caràcter obligatori.
Rebuig a les proves per raons jurídiques, pedagògiques, polítiques i socials
En aquest context, volem recordar que, en termes jurídics, aquestes proves no es poden presentar com una obligació per als alumnes escolaritzats a Catalunya perquè la LOMQE ha eliminat aquesta obligatorietat. Ni l’article 100 de la LEC ni la Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018 estableixen ni poden establir una obligació de realitzar unes proves externes estandaritzades a l’alumnat dels diferents centres educatius.
En termes pedagògics, polítics i socials, les proves són un instrument fonamental per consolidar sistemes educatius basats en la competició perquè permeten classificar les escoles i establir rànquings entre elles. Per a les entitats que fem la crida, neutralitzar les proves significa paralitzar el que perseguia la LOMQE i que continua perseguint el propi Departament d’Ensenyament a través dels diferents Serveis Territorials d’Ensenyament i el Consorci d’Educació de Barcelona.
Les proves porten a la privatització i la mercantilització de l’educació a través de la comparació i l’establiment de rànquings entre escoles. Mestres i centres es veuen immersos en un règim competitiu i de funcionament empresarial aliè a l’esperit de l’educació inclusiva.
D’altra banda, el reduccionisme flagrant de les proves força a reconduir l’educació cap a una deriva academicista i de premi-càstig, a canviar els programes i projectes d’escola per ensinistrar els nens a superar els exàmens (en molts casos test) de 12 hores de durada o més, i a segregar els alumnes en diferents itineraris de forma prematura, deixant de garantir la igualtat d’oportunitats. Les entitats de la crida advoquem per avaluacions que busquin detectar mancances i assignar els recursos necessaris sense fer entrar escoles, mestres i alumnes en un règim competitiu.
La filtració a la premsa dels resultats de les proves
Les conseqüències negatives d’utilitzar els resultats d’aquestes proves es van poder comprovar fa uns dies arran de la publicació, per part del diari El País, d’una notícia que es feia ressò d’aquestes conclusions, fent referència només a les escoles públiques.
El Consorci d’Educació de Barcelona està fent un esforç per lluitar contra la segregació escolar, però recordem que si les proves no s’haguessin utilitzat com un instrument per classificar els diferents centres educatius aquesta filtració mai s’hagués produït. Aquest ús de les proves i el conseqüent filtre a la premsa ha estat un pas enrere en la campanya de comunicació del Consorci basada en els principis d’equivalència i cooperació del sistema educatiu, per sobre de les diferències entre centres.
La informació publicada al diari El País on apareixen dades sensibles dels centres educatius, competències bàsiques, alumnat de fons socials i complexitat, entre altres, són dades que provenen d’un document de treball intern del propi Consorci d’Educació de Barcelona. Ens preguntem com ha estat possible que un document amb informació sensible sigui de tan fàcil accés i s’hagi pogut filtrar a la premsa.
Tenint en compte aquests fets, volem destacar, en primer lloc, que des del Consorci ens han traslladat que es tracta d’una versió amb projeccions i aproximacions que no s’ajusten a la realitat i que en cap cas es poden considerar dades oficials, ja que es tracta d’una simulació d’escenaris. El Consorci ens ha transmès la seva preocupació per la filtració d’aquestes dades que, a més, no reflecteixen la realitat perquè eren dades que no estaven contrastades ni se n’havia fet un tractament. Un exemple clar és que algunes escoles que apareixen classificades “amb nivell baix” són escoles que, tradicionalment, han fet insubmissió a les proves. Per tant, no és possible avaluar-les perquè, simplement, no les han realitzat. Malgrat les explicacions del Consorci, la informació s’ha filtrat perquè s’estava treballant en ella i perquè s’han utilitzat els resultats de les proves per fer-ho. Volem deixar palès que, en qualsevol cas, si no haguessin utilitzat les proves externes per classificar escoles no s’hagués utilitzat aquesta informació amb altres objectius.
En segon lloc, entenem que la informació esbiaixada i no contrastada que ha tret a la llum El País pretén establir rànquings que posicionen els centres a diferents nivells i afavoreixen la competitivitat. Entenem que El País ha utilitzat aquesta informació per transmetre-la de forma interessada, estigmatitzar certes escoles i col·lectius, i transmetre la idea als lectors que els ajuts socials no serveixen per combatre la segregació perquè els alumnes que més ajuts socials reben són els que treuen pitjors resultats. Es tracta d’una informació sense contrastar atès que no s’ha comprovat si els centres han realitzat les proves o si les ajudes han tingut un impacte positiu en l’educació dels alumnes amb una situació socioeconòmica desafavorida.
En definitiva, les conseqüències de la publicació dels resultats de les proves són molt preocupants. En un moment tan important en què les famílies han de preinscriure per primer cop als seus fills i filles a l’escola, aquestes poden fer-se una imatge distorsionada que no respon a la realitat dels centres educatius públics. Per tant, la decisió de les famílies pot no ser lliure perquè la informació que els ha arribat pretén transmetre la idea que hi ha escoles de primera i escoles de segona.
Amb la realització de les proves, i amb el seu ús i difusió, es consolida, per tant, el marc competitiu del model educatiu mercantilitzador que els darrers governs estan desplegant.
Crida de la macroreunió: per una mobilització contra les proves de competències i a favor d’una avaluació inclusiva
Per tots aquests motius, aquest any no fem una crida a la desobediència de les famílies. Fem una crida a les famílies a negar-se a fer unes proves que legalment no són obligatòries, i també una crida a les famílies a exigir al govern i al Departament d’Ensenyament un projecte global d’avaluació educativa realitzat des d’un enfocament veritablement pedagògic i inclusiu.
- No volem proves externes estandarditzades, volem estudis interns, contextualitzats i adaptats a la realitat socioeconòmica de cada centre públic, a les dinàmiques, la trajectòria i les necessitats de cada claustre i a les realitats de partida i els processos d’aprenentatge de cada infant.
- No volem classificacions i etiquetes que tan sols serveixen fer una borsa d’escoles, volem anàlisis argumentades que ajudin a entendre amb profunditat les problemàtiques, les necessitats, les possibilitats de millora i els assoliments de cada centre públic, de cada equip docent i de cada alumne.
- No volem una fiscalització externa i invasiva de la feina dels docents, volem que la l’administració participi dins les escoles públiques amb un veritable esperit cooperatiu, d’ajuda i d’assessorament.
- I, finalment, no volem gestos mediàtics i propagandístics buits d’intencions reals i materials, el que volem són diners: exigim que la inversió pública en l’escola pública estigui a l’alçada de les seves necessitats i no depengui, com passa actualment, dels copagaments de les famílies i dels esforços ingents dels docents. Una avaluació sense partides pressupostàries al darrera no és una avaluació, és propaganda.
Per totes aquestes raons, ens neguem, un any més, a fer les proves externes de competències i exigim un projecte global d’avaluació educativa veritablement pedagògic, inclusiu i amb recursos per a l’escola pública que és la de tots.