ARTICLE EN VERSIÓ PDF (+)
----------------------
SAMARRETES
GROGUES I PANCARTES
"ELS DOCENTS LLUITANT TAMBÉ ESTEM EDUCANT"
M'explicava una amiga, professora d'Història de l'Art, que té la mania de
fixar-se en els cementiris dels pobles i
ciutats que visita quan viatja, que aquests solen ser espais d'art i de
transmissió d'informació de la zona.
Jo, per deformació professional, tinc la mania de fixar-me en els centres
educatius: quants n’hi ha, si són públics o no, com són els edificis. També em
diuen coses de com està l’educació en aquell indret.
Abans observava amb atenció l'arquitectura dels centres: obertures, aules,
portes, biblioteca, pati, etc. M'imaginava com aquella arquitectura facilitava
o impedia l'activitat docent. Ara hi ha un altre element que em crida
l'atenció. Vagis a on vagis de les comarques gironines, o de la geografia
catalana, et trobes centres educatius amb pancartes reivindicatives penjades de
les finestres, tanques i façanes. Pancartes de color groc amb un gran "SOS
EDUCACIÓ", pancartes blanques amb unes grans tisores, pancartes verdes amb “Per un país de tots l’escola en català
SOM ESCOLA” !!
Podem llegir diferents eslògans a les pancartes, però totes en general
reivindiquen que s’aturin les retallades que estant dinamitant l'educació
pública de qualitat i que puguem continuar
educant amb el nostre model lingüístic.
Llegia en una de les pancartes d'un institut: "Els docents lluitant
també estem educant". Aquesta
em va fer pensar en un dels principis pedagògics que ens proposa el mestre i
pedagog brasiler Paulo Freire ( 1921-1997). Diu Freire que la principal
funció de l'educació és la desocultació de la realitat.
Ensenyar a entendre la realitat social que estem vivint avui dia, passa per penjar pancartes i portar samarretes
grogues. Passa per explicar què volen dir les samarretes verdes de la PAH i
passa per participar en les mobilitzacions dels ciutadans i ciutadanes contra
la corrupció. És a dir, passa per explicar què està passant al nostre voltant,
per situar la vida dins del barri, de la localitat, del país, del món... Cal explicar als educands aquells problemes que
afecten la cohesió social i la convivència democràtica, aquelles accions que
atempten contra els principis dels Drets Humans i contra el sistema democràtic,
un sistema que segurament cal millorar, però que de moment és el més just que
hem trobat les persones per relacionar-nos i construir una vida digna.
També afirma Freire que l'educació no és neutra ni neutral.
Quan s'educa, quan s'ensenya, es transmeten uns valors. L'educació en valors
democràtics ha estat una reivindicació i una pràctica dels sectors educatius
progressistes.
Actualment la majoria de centres educatius treballen aquests
valors de manera transversal en totes
les matèries i específicament en l'assignatura Educació per a la ciutadania i
drets humans, implantada des del curs 2007-2008.
Cal denunciar que el ministre Wert, en
la seva proposta d'avantprojecte LOMCE, a més de voler eliminar el nostre model
lingüístic vol suprimir aquesta assignatura, ignorant així tota la
comunitat educativa, el Tribunal Suprem i el Consell d'Europa.
Ignora que l'any 2002 el Comitè de
Ministres de la Unió Europea va fer una Recomanació referent a aquesta
assignatura, on es deia que "... és un factor de cohesió social,
de comprensió mútua, de diàleg intercultural i interreligiós, de solidaritat
que contribueix a promoure el principi d'igualtat entre homes i dones, i que
afavoreix l'establiment de relacions harmonioses i pacífiques entre els pobles,
així com la defensa i el desenvolupament de la societat i la cultura
democràtica ...". El mateix proposava la Carta del Consell d'Europa el
2010, referint-se a aquesta assignatura.
El Tribunal Suprem també ha dictat algunes sentències favorables, donant
resposta als recursos plantejats pels detractors d'aquesta assignatura.
El ministre Wert projecta suprimir l'assignatura d’Educació per a la
ciutadania i drets humans del
currículum educatiu, seguint les pressions de sectors confessionals, tot
ignorant les recomanacions europees. I introdueix l’assignatura d’Emprenedoria,
amb la qual pretén difondre els valors relacionats amb el món empresarial.
De fet, tot l’avantprojecte LOMCE sembla anar orientat a fomentar una
educació adaptada a la demanda del món empresarial i del mercat, a saber vendre el millor possible la força de
treball.
La LOMCE no té en compte l’educació integral de la persona, l’educació per
a la vida, l’autonomia personal, l’aprenentatge per a la convivència, la
ciutadania, la capacitat professional, la creativitat ...
Potser caldria recuperar l’informe “Educació: hi ha un tresor amagat dins” (1996),
informe per a la UNESCO de la Comissió Internacional sobre l’Educació per al s.
XXI coordinat per Jaques Delors (president de la comissió europea del 1985 al
1995).
En aquest informe es presentaven les tendències educatives per al segle
XXI, i es feia a partir de 4 pilars, fonaments essencials de l’educació:
aprendre a saber, aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre
a ser.
No em puc imaginar una societat amb persones educades només en els valors
de l’emprenedoria, no em puc imaginar educar des de la neutralitat, perquè no
existeix una educació neutra ni neutral.
Tenim pancartes a les
escoles i portem samarretes grogues perquè, com diu Freire:
“L’educació és un acte
d’amor, per tant un acte de valor, no ha de tenir por del debat, ni de l’anàlisi de la realitat, ni fugir de la
discussió creadora”.
Anna López
Delegada Sindical
Sindicat d'Educació de CCOO a les Comarques Gironines
