Davant la sentència del TSJC
El model de l’escola catalana és un patrimoni que no podem deixar perdre.
L’escola catalana és un patrimoni cultural perquè permet, no sense dificultats, la pervivència de la llengua i la cultura catalana, que d’altra manera estarien en perill de desaparició.
L’escola catalana és un patrimoni pedagògic perquè la convivència genera aprenentatge, i perquè treballa per aconseguir una ciutadania trilingüe.
L’escola catalana és un patrimoni social perquè no segrega l’alumnat per la llengua que parla. Tenim una escola acollidora i plural des del punt de vista lingüístic, que contribueix cada dia a fer la societat catalana més respectuosa i democràtica.
L’escola catalana és també un patrimoni polític. En un camp de confrontació ideològica i política com és l’educació, el model d’escola catalana que tenim és la línia política que ha generat més consens en la història. No el podem deixar perdre.
És per això que fem una crida al professorat i al conjunt de professionals de l’educació, a la societat catalana, a les entitats cíviques i socials, a les forces polítiques i al govern de Catalunya a defensar de manera unitària l’escola i la llengua catalana, la convivència respectuosa amb les persones de qualsevol origen i llengua i la no segregació de l’alumnat per la llengua d’aprenentatge.
CCOO · CGT · UGT · USOC · USTEC-STES