Equitat i resultats educatius a Catalunya. Una mirada a partir de PISA 2012
Autor/s: Xavier Bonal, Alba Castejón, Adrián Zancajo, José Luis Castel
Font: Fundació Bofill
Les anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats, però equitatiu en la seva distribució; aquest estudi qüestiona ambdues premisses: el que distingeix Catalunya de països de l'entorn no són tant els resultats com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere).
Més enllà d'un problema de justícia social, l'estudi mostra que les desigualtats són un llast per a la millora dels resultats educatius.
Podeu consultar el material relacionat:
- Presentació de la roda de premsa
- Nota de premsa
- Dossier de premsa
Descarregar document (5071 KB)
Com en anteriors edicions del projecte PISA, la Fundació Jaume Bofill ha encarregat una explotació aprofundida dels resultats per a Catalunya, centrada en l'equitat del sistema educatiu: com afecten les desigualtats socials en els resultats educatius? Han millorat l'equitat en els darrers anys? És possible millorar alhora la qualitat i l'equitat educativa?... són algunes de les preguntes que motiven l'estudi.
Les anàlisis polítiques i mediàtiques sobre PISA han tendit a situar el sistema educatiu català com a mediocre en resultats però equitatiu en la seva distribució. L'estudi Equitat i resultats educatius a Catalunya. Una mirada a partir de PISA 2012, qüestiona ambdues premisses: el que distingeix Catalunya de països de l'entorn no són tant els resultats (semblants al de països com el Regne Unit o França) com les desigualtats educatives (de classe social, origen immigrat o gènere). Més enllà d'un problema de justícia social, l'estudi mostra que a Catalunya les desigualtats són un llast per a la millora dels resultats educatius.
Aquesta anàlisi ha estat possible gràcies a la inclusió de més indicadors sobre equitat educativa a l'edició de PISA 2012 i a la possibilitat per primera vegada de comparar els resultats amb l'edició de 2003, també focalitzada en l'avaluació de les competències matemàtiques dels estudiants.
Alguns dels resultats destacats són els següents:
- Les desigualtats educatives han empitjorat a Catalunya entre 2003 i 2012. L'estatus social i cultural de les famílies condiciona un 23% més els resultats l'any 2012 del que ho feia l'any 2003.
- El percentatge d'alumnes en risc de fracàs escolar és gairebé sis vegades superior entre els alumnes de nivell socioeconòmic baix.
- No hi ha relació entre la proporció d'alumnat d'origen immigrat i els resultats en matemàtiques.
- Assistir a un centre amb elevada concentració d'alumnat desafavorit penalitza amb una davallada de més de 30 punts a la prova de matemàtiques (equivalent a mig any d'escolaritat).
- La despesa per alumne no té relació amb els resultats educatius, però sí amb el nivell de desigualtats.
- A Catalunya, les diferències de rendiment en matemàtiques de l'alumnat que estudia en centres públics i privats són inexistents si es té en compte l'origen social dels estudiants.
L'informe conclou amb unes propostes per millorar l'equitat educativa i millorar, així també, els resultats educatius.
