+18.25.24.png)
ARTICLE PUBLICAT AL SETMANARI “EMPORDÀ” el dimarts, 1 de juliol del 2014
Un poble, una escola
L’escola
de Santa Llogaia d’Àlguema desapareix després de desenes d’anys en
funcionament. Així ho va publicar aquest diari el passat dia de Sant
Joan, fet que s’agraeix, el ressò mediàtic d’aquestes notícies hauria de
ser més ampli per la preocupació que hauria d’ocupar l’educació dins la
nostra societat. Agraïm també que ens permetin puntualitzar algunes de
les afirmacionsplantejades i ampliar-ne d’altres.
Actualment
aquesta escola no forma part de cap ZER (zona d’escola rural), era un
CAEP, un centre d’atenció educativa preferent. És a dir, comptava amb un
alumnat amb unes necessitats específiques fruit d’un entorn
desafavorit. L’etiqueta feia possible que el centre comptés amb més
mestres i més pressupost de l’habitual, feia possible la funció tan
lloable de l’educació de donar eines necessàries per pal·liar la
discriminació social inherent a la nostra societat. I per què un bé
social i col·lectiu desapareix? Desapareix per la baixa matriculació?
Aquest curs escolar hi havia 8 alumnes atesos per unes mestres que s’han
preocupat per donar l’educació de més alta qualitat i amb un compromís
propi de la professió. El curs que ve s’estimava que hi vindrien uns 14
alumnes, és a dir, l’escola creixia, resultat de fer una bona publicitat
en jornades de portes obertes i del treball educatiu que s’hi
desenvolupava.
I
llavors per què tanquen el centre? És vox populi que no és per la
ràtio... És fruit de les polítiques educatives de Convergència i Unió,
polítiques compromeses amb les retallades del pressupost d’educació amb
l’excusa de la crisi, polítiques compromeses a deixar l’escola pública a
la deriva, polítiques que trepitgen les oportunitats socials de les
classes més desafavorides. L’Ajuntament de Santa Llogaia d’Àlguema,
governat pel mateix partit, s’ha fregat les mans. Ingressos per la MAT,
ingressos per l’AVE i ara desapareix la despesa de mantenir un edifici
públic. No un de qualsevol, l’escola. Adéu a la despesa de neteja, de
manteniment i de calefacció, una calefacció nova que l’any passat va
costar desenes de milers d’euros... un altre exemple de malbaratament
dels nostres diners públics, els de tots i totes. I què perd un Poble, a
part de despesa, quan perd l’escola? Perd el seu motiu de ser una
comunitat amb els serveis que li pertoquen. L’alcalde expressa al diari
que s’ha fet molt d’esforç per salvar l’escola. Tercera errada. Els seus
alumnes i les famílies estan contentes i no és d’estranyar. El
Departament d’Ensenyament els hi ha ofert menjador i transport escolar
gratuïts, els ha integrat majoritàriament a l’escola Sol i Vent de
Vilafant. A ells els desitgem el millor futur. Desitgem que els alumnes
de Santa Llogaia aprenguin tant que arribin a no deixar-se enganyar per
ofertes manipuladores dels qui governen.
També
desitgem el millor futur a les seves mestres. Les treballadores
compromeses d’aquest centre van assabentar-se que tancaven l’escola
després que Inspecció d’Ensenyament ho comuniqués als pares i quan ja
tenien la plantilla que els adjudicaven pel curs vinent. Segurament la
direcció ho va saber uns dies abans, però poc hi podia fer també. El
Departament va comunicar a les seves treballadores un trasllat forçós o
una pèrdua del seu lloc de treball el 29 de maig passat, sense comptar
amb la seva opinió ni amb la delicadesa que com a treballadores es
mereixen. És un mal costum, una altra demostració de la poca
consideració que té l’Administració amb els seus treballadors i
treballadores.
Prat
de la Riba ja va intentar dotar a tot ajuntament de Catalunya amb una
escola. Entenia la funció que feia l’escola més enllà de l’educació i no
va excusar-se en els baixos pressupostos (ho va fer amb uns recursos
molt ridículs) perquè tenia la convicció que l’Educació forma part de
l’eix vertebrador de tota societat que vol existir. Quants ajuntaments,
quants pobles han fet mans i mànigues per mantenir la seva escola
entenent la funció vital que aquesta té dins la seva comunitat? Dolores
Manzanera, alcaldessa de La Vajol, va estar lluitant perquè no és
tanqués el curs passat l’escola del seu poble, una escola amb menys
alumnes que la d’Àlguema. Ella entenia que “Una escola, per un poble, és
un puntal, perquè li dóna vida.” (El Punt Avui, 07/03/2013). I ho van
aconseguir.
Avui
l’ànima del poble de Santa Llogaia d’Àlguema es desdibuixa, la de la
Molina també... quines altres escoles ens diran al setembre que ja no hi
són? Des de CCOO estarem alerta denunciant aquestes agressions socials i educatives, defensant sempre “un poble, una escola”.
Marçel Barbens
CCOO Educació de Girona
