No entenem les afirmacions que carreguen la responsabilitat als “nouvinguts” dels mals resultats PISA, quan bé sabem que aquests últims anys s’han donat una sèrie de mesures decisoris per aquests resultats.
Fa uns mesos, en el dossier de principi de curs que va fer públic la consellera, hi havia una petita dada que va passar desapercebuda pels mitjans de comunicació: “4 de cada 5 alumnes estrangers d’educació infantil han nascut a Catalunya” . Em va alegrar que, en un moment de tensió social com l’actual, es recuperés l’esperit més inclusiu. Per sobre de la legalitat administrativa que dóna la nacionalitat segons l’origen dels pares, es va imposar el seny de valorar el lloc de naixement .
Actualment el percentatge d’alumnes amb nacionalitat estrangera és el mateix de fa sis anys i amb tendència a disminuir, per tant, la gran majoria d’alumnes catalogats com estrangers o han nascut a Catalunya o hi viuen des de fa més de sis anys. També és una realitat que un de cada tres infants nascuts a Catalunya tenen el pare, la mare o ambdós que són estrangers.
Els que ja tenim uns anys recordem la frase del president Pujol: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser” que tancava la discussió sobre la catalanitat de les migracions dels 60 i 70 i oferia un marc per la cohesió social .
Per aquest motiu no vaig entendre les afirmacions carregant la responsabilitat als “ nouvinguts” dels mals resultats PISA.
¿Com es pot minimitzar que en els tres darrers anys:
Actualment el percentatge d’alumnes amb nacionalitat estrangera és el mateix de fa sis anys i amb tendència a disminuir, per tant, la gran majoria d’alumnes catalogats com estrangers o han nascut a Catalunya o hi viuen des de fa més de sis anys. També és una realitat que un de cada tres infants nascuts a Catalunya tenen el pare, la mare o ambdós que són estrangers.
Els que ja tenim uns anys recordem la frase del president Pujol: “És català tot aquell qui viu i treballa a Catalunya, i qui en vol ser” que tancava la discussió sobre la catalanitat de les migracions dels 60 i 70 i oferia un marc per la cohesió social .
Per aquest motiu no vaig entendre les afirmacions carregant la responsabilitat als “ nouvinguts” dels mals resultats PISA.
¿Com es pot minimitzar que en els tres darrers anys:
- La reducció d’un 20% del pressupost en educació - escolaritzar 42000 alumnes més amb 3.700 mestres menys – té un efecte negatiu en els resultats?
- La disminució de beques i ajuts al 0-3 afecten sempre als més desafavorits?
- La pobresa econòmica té repercussions en l’augment de les dificultats en l’aprenentatge a les aules ?
- El retard en la cobertura de les substitucions del professorat afecta a tot el sistema d’atenció a la diversitat de les escoles?
- S’ha reduït en un 96% el pressupost de formació del professorat, clau en la millora dels resultats?
- Es retalla el sou dels docents, s’incrementa el nombre d’ hores lectives i s’augmenta el nombre d’alumnes que ha d’atendre?
Tots aquests elements, sumats, afecten de manera directa en els resultats educatius, presents i futurs.
Si no es modifica aquesta trajectòria, les escoles no disposaran d’eines per donar resposta a la realitat sociocultural que s’està vivint i es poden trencar els fràgils equilibris de l’EDUCACIO.
En uns dies que es recorda la figura de Mandela no podem oblidar que “la inclusió – no l’exclusió- és la clau de la supervivència dels pobles”.
Jaume Aguilar i Vallés
