La Secció Sindical de CCOO de l'Ajuntament de Barcelona vàrem denunciar l'incompliment de l'Acord de Relacions Laborals 2004-2007 (que no havíem signat, però que enteníem que igualment havíem de defensar). El motiu era la reclamació del pagament de l'1% de la massa salarial, dels anys 2007 i 2008. La massa salarial és la quantitat total que l'Ajuntament té com a despesa de personal (capítol I). Per tant seria l'1% del 2007 + l'1% del 2008 del total gastat en personal.
Aquest pagament no s'havia fet per part de l'Ajuntament, tot argumentant que les treballadores i els treballadors municipals ja cobraven en les pagues extres el 100% de la nòmina (no com a d'altres administracions públiques). Però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sala del Contenciós Administratiu, ha considerat que "estos aumentos retributivos se aplicarán al margen de las mejoras retributivas conseguidas en los pactos o acuerdos previamente firmados por las diferentes Administraciones Públicas en el marco de sus competencias", i l'Ajuntament està obligat a fer aquest pagament.
La sentència dictamina que:
"PRIMERO.- Estimar el presente recurso de apelación interpuesto por la representación procesal de la CONC-CCOO contra la sentencia 63/2012, de 1 de marzo, dictada por el Juzgado Contencioso Administrativo número 14 de Barcelona, que revocamos por no ajustarse a derecho.
SEGUNDO.- Anulamos por no ser conforme a derecho la actuación del Ayuntamiento de Barcelona, condenándole a efectuar el incremento del 1% de la masa salarial de los funcionarios de su ámbito para los años 2007 y 2008."
CCOO emplacem l'Ajuntament per iniciar immediatament les negociacions perquè s'apliqui l'increment també al personal laboral. A partir d'aquí, l'únic pas que podria donar l'Ajuntament, és presentar recurs davant el Tribunal Suprem, ja que a Catalunya, la sentència és ferma i no admet recurs.
No cal dir que aquesta sentència representa una victòria per a tota la plantilla municipal, perquè representa una llum d'esperança en el marc normatiu, cada cop més procliu a defensar els interessos dels poderosos. I també representa un toc d'atenció de cara als gestors i responsables municipals: la lluita no ha acabat, la lluita continua.
