Realment hem d’acceptar les retallades perquè no hi ha alternatives?
PDF (+)
En una època de crisi com l’actual aquestes polítiques contreuen encara més les economies dels estats i estan portant a l’atur i a la pobresa a milions de treballadors i treballadors, especialment al sud d’Europa. Conseqüències que no són alienes a l’objectiu perseguit: una forta devaluació dels salari.
Els governs català i espanyol, posant la crisi com excusa, estan desenvolupant polítiques de desmantellament de l’estat del benestar mitjançant la privatització i la reducció dels Serveis Públics i Socials i de la precarització dels treballadors i treballadores que els presten.
Aquest és el pas inicial i necessari per convertir els drets socials de ciutadania en una mercaderia més per qui la pugui pagar i en un negoci per a inversors i especuladors. La sanitat i l’educació deixaran de ser drets universals de la població per convertir-se en un producte per qui el pugui pagar. L’aigua o l’energia van camí de convertir-se, també, en luxe fora de l’abast d’àmplies capes de la població.
En aquest context el govern de la Generalitat i els grups polítics que li donen suport, alhora que apliquen al peu de la lletra les polítiques de retallades, ens volen convèncer que ells no voldrien i que només ho fan perquè no els queda un altre remei.
Estan entestats en una campanya de convenciment de la població, argumentant que si volem tenir dret a decidir estructures d’Estat o independència, hem d’acceptar las retallades en els serveis públics i socials i en les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores.
Reiterem que les CCOO estem en desacord amb un sistema de finançament clarament insuficient i injust per a Catalunya, però també diem que el govern té marge per fer un tipus de política o altre dins les seves competències i amb els recursos que té disponibles.
Fins ara el govern ha retallat la despesa per la part feble, els serveis públics, els usuaris i usuàries, els treballadors i treballadores, i ha fet polítiques per reduir els ingressos per la via de la desfiscalització impositiva que només afavoreix una part molt petita de la població catalana, que és la que té la màxima capacitat econòmica.
Cal un canvi radical
Cal que el govern de la Generalitat i els grups que li donen suport facin un canvi radical en la seva política econòmica i social i que al nostre entendre ha d’orientar-se cap a el:
El Govern de la Generalitat ha duplicat les deduccions fiscals, reduint els ingressos en 1.600 milions d’euros els tres últims anys.
Només la recuperació del tipus d’imposició de l’impost de successions que existia en el 2010, significaria que el govern de la Generalitat podria incrementar la recaptació anual en uns 700 milions d’euros. Aquest és un impost que no arribaria a afectar ni al 10% de la població catalana (herències per sobre dels 160.000 € i habitatge habitual per sobre dels 500.000 €).
Aquest impost es va reduir en un 36,2% entre 2008 i 2011, que sumat a les reduccions a partir de 2011 significa una reducció total del 82% que significa deixar de recaptar més de 700 milions any.
En una època en la que, tots som conscients, els lloguers i els interessos bancaris han baixat, el Govern no s’ha plantejat renegociar la devolució del deute o ells lloguers abusius que ofeguen les finances de Catalunya.
Segons les dades de les que disposem, la Generalitat té un deute d’uns 40.000 milions amb entitats financeres entre espanyoles i estrangeres. Mes d’11.000 són d’entitats catalanes i espanyoles, a les que, per cert, el conjunt de ciutadans i ciutadanes hem fet un préstec de més de 60.000 milions per fer-les viables. Uns 2.000 milions es deuen al govern central i més de 6.000 milions són dels bons “patriòtics”.
No sabem el deute que actualment té amb empreses que han fet infrastructures, però sabem que l’any 2011 la Generalitat va pagar 1.424 milions entre interessos i principalment a aquestes empreses. Cal la renegociació d’aquest deute en tipus d’interès i els terminis de venciment sense problemes per al funcionament de les infrastructures.
Segons la liquidació de pressupostos de 2012, la Generalitat va pagar 919 milions d’interessos al 2010, 1.479 al 2011 i 1.724 al 2012. Això significa un increment del 87,6%.
El cost financer d’aquestes operacions (amb dades 2011) és del 5,18%. Al preu actual del diner (0,75% BCE) no sembla raonable pagar un interès tan elevat. Cal que el govern de la Generalitat negocií la baixada dels interessos i l’allargament dels terminis.
La renegociació de terminis, interessos i comissions donaria una reducció de la despesa molt per sobre de la retallada en salaris i serveis.
Els treballadors i treballadores ja vam fer la nostra aportació al 2012, ara toca que la faci qui es beneficia dels interessos i les comissions, no diem que perdin els seus capitals, diem que han de reduir el seu benefici.
- Les CCOO estem plenament compromeses amb l’objectiu que Catalunya tingui el sistema de finançament que li correspon pel nivell dels seu recursos i la seva activitat econòmica.
- Les CCOO compartim la pretensió majoritària del poble de Catalunya de decidir lliure i democràticament com vol organitzar el seu futur social i la seva relació amb la resta de l’estat Espanyol i la Unió Europea.
En una època de crisi com l’actual aquestes polítiques contreuen encara més les economies dels estats i estan portant a l’atur i a la pobresa a milions de treballadors i treballadors, especialment al sud d’Europa. Conseqüències que no són alienes a l’objectiu perseguit: una forta devaluació dels salari.
Els governs català i espanyol, posant la crisi com excusa, estan desenvolupant polítiques de desmantellament de l’estat del benestar mitjançant la privatització i la reducció dels Serveis Públics i Socials i de la precarització dels treballadors i treballadores que els presten.
Aquest és el pas inicial i necessari per convertir els drets socials de ciutadania en una mercaderia més per qui la pugui pagar i en un negoci per a inversors i especuladors. La sanitat i l’educació deixaran de ser drets universals de la població per convertir-se en un producte per qui el pugui pagar. L’aigua o l’energia van camí de convertir-se, també, en luxe fora de l’abast d’àmplies capes de la població.
En aquest context el govern de la Generalitat i els grups polítics que li donen suport, alhora que apliquen al peu de la lletra les polítiques de retallades, ens volen convèncer que ells no voldrien i que només ho fan perquè no els queda un altre remei.
Estan entestats en una campanya de convenciment de la població, argumentant que si volem tenir dret a decidir estructures d’Estat o independència, hem d’acceptar las retallades en els serveis públics i socials i en les condicions laborals i salarials dels treballadors i treballadores.
Reiterem que les CCOO estem en desacord amb un sistema de finançament clarament insuficient i injust per a Catalunya, però també diem que el govern té marge per fer un tipus de política o altre dins les seves competències i amb els recursos que té disponibles.
Fins ara el govern ha retallat la despesa per la part feble, els serveis públics, els usuaris i usuàries, els treballadors i treballadores, i ha fet polítiques per reduir els ingressos per la via de la desfiscalització impositiva que només afavoreix una part molt petita de la població catalana, que és la que té la màxima capacitat econòmica.
Cal un canvi radical
Cal que el govern de la Generalitat i els grups que li donen suport facin un canvi radical en la seva política econòmica i social i que al nostre entendre ha d’orientar-se cap a el:
- · Rebuig d’un sostre de dèficit del tot inassolible
- · Recuperar l’impost de successions
- · Reordenament i renegociació del deute amb entitats financeres i amb empreses concessionàries d’infrastructures.
- · Prou privatitzacions ni retallades dels serveis públics.
- · Prou reduccions salarials ni de jornada als treballadors i treballadores dels serveis públics.
- · L’anul·lació dels acords de govern que afectin les retribucions i el tipus de jornada dels empleats públics.
- · Negociar la recuperació del nivell d’ocupació i de les condicions de treball perdudes.
El Govern de la Generalitat ha duplicat les deduccions fiscals, reduint els ingressos en 1.600 milions d’euros els tres últims anys.
Només la recuperació del tipus d’imposició de l’impost de successions que existia en el 2010, significaria que el govern de la Generalitat podria incrementar la recaptació anual en uns 700 milions d’euros. Aquest és un impost que no arribaria a afectar ni al 10% de la població catalana (herències per sobre dels 160.000 € i habitatge habitual per sobre dels 500.000 €).
Aquest impost es va reduir en un 36,2% entre 2008 i 2011, que sumat a les reduccions a partir de 2011 significa una reducció total del 82% que significa deixar de recaptar més de 700 milions any.
En una època en la que, tots som conscients, els lloguers i els interessos bancaris han baixat, el Govern no s’ha plantejat renegociar la devolució del deute o ells lloguers abusius que ofeguen les finances de Catalunya.
Segons les dades de les que disposem, la Generalitat té un deute d’uns 40.000 milions amb entitats financeres entre espanyoles i estrangeres. Mes d’11.000 són d’entitats catalanes i espanyoles, a les que, per cert, el conjunt de ciutadans i ciutadanes hem fet un préstec de més de 60.000 milions per fer-les viables. Uns 2.000 milions es deuen al govern central i més de 6.000 milions són dels bons “patriòtics”.
No sabem el deute que actualment té amb empreses que han fet infrastructures, però sabem que l’any 2011 la Generalitat va pagar 1.424 milions entre interessos i principalment a aquestes empreses. Cal la renegociació d’aquest deute en tipus d’interès i els terminis de venciment sense problemes per al funcionament de les infrastructures.
Segons la liquidació de pressupostos de 2012, la Generalitat va pagar 919 milions d’interessos al 2010, 1.479 al 2011 i 1.724 al 2012. Això significa un increment del 87,6%.
El cost financer d’aquestes operacions (amb dades 2011) és del 5,18%. Al preu actual del diner (0,75% BCE) no sembla raonable pagar un interès tan elevat. Cal que el govern de la Generalitat negocií la baixada dels interessos i l’allargament dels terminis.
La renegociació de terminis, interessos i comissions donaria una reducció de la despesa molt per sobre de la retallada en salaris i serveis.
Els treballadors i treballadores ja vam fer la nostra aportació al 2012, ara toca que la faci qui es beneficia dels interessos i les comissions, no diem que perdin els seus capitals, diem que han de reduir el seu benefici.
Temes relacionats
