Article de Carles Abelló a "Lluita Obrera" 233 (octubre-desembre 2017)
Pertanyo a una família
en la qual hi ha hagut i mestres i professores en les últimes quatre
generacions. La Matilde Planas, germana de l’àvia, va ser mestra durant la
República. Després de la guerra mai més no va poder tornar a exercir. Va ser
purgada. Ella va ser la primera d’una sèrie d’homes i dones que ens hem dedicat
a l’educació. Tots nosaltres sentim, sabem, que tenim en comú la voluntat de
servei a la ciutadania, el treball per un bé col·lectiu. Compartim la certesa
que l’educació és, juntament amb la sanitat i els impostos redistributius de la
riquesa, la principal via d’equiparació i justícia social. La millor manera de
defensar un model de societat solidari i col·laboratiu davant d’una visió
competitiva i individualista. El què fa diferent l’educació, però, és que els
seus destinataris són majoritàriament els futurs ciutadans i ciutadanes del
nostre país.
Sistema educatiu d’èxit
El sistema educatiu
català fa 35 anys que es dedica a la
promoció integral de la persona des de principis com el de ciutadania, la democràcia,
la llibertat i el respecte. Les persones que treballem a les escoles i
instituts eduquem en el coneixement crític, en la convivència democràtica i en
l’autonomia de pensament. Ho fem en un marc pedagògic, el de la immersió
lingüística, que s’ha demostrat efectiu i exitós i que garanteix que tots i
totes les alumnes que hi han estat escolaritzades acabin la seva vida escolar amb
un nivell d’habilitats i competències lingüístiques similars en català i en
castellà.
Els centres educatius
com a font de llibertat, informació, pensament crític i visió democràtica de la
nostra societat han suposat, doncs, des de fa molt de temps una amenaça pel
pensament únic, pel privilegi social, per la segregació econòmica. Quants
mestres com la Matilde Planas van ser purgats per la dictadura franquista?
Quants van ser afusellats pel simple motiu de ser el mestre del poble? No va
ser un mestre l’últim condemnat a mort per la Inquisició l’any 1826?
Declaracions inacceptables
Avui, una societat de
dret i democràtica no pot permetre’s declaracions de com les Xavier García
Albiol o Alfonso Guerra a la premsa o Albert Rivera en seu parlamentària. Una societat
com la nostra no es pot permetre campanyes de delació. Una societat com la
nostra no pot permetre la criminalització gratuïta i covard de la feina de
100.000 docents catalans i catalanes ni posar en dubte la seva professionalitat
i honradesa.
És per això que des de
CCOO hem alçat la veu i hem sortit al carrer. Ho vam fer omplint la plaça Sant
Jaume el passat 25 d’octubre al crit de “no toqueu l’educació!”. Ho hem tornat
a fer amb la campanya #JoAdoctrino i amb l’empaperada de cartells en defensa de
l’escola catalana als voltants de la Delegación del Gobierno a Barcelona. I ho
tornarem a fer tantes vegades com calgui, amb imaginació i intel·ligència, amb
valentia i responsabilitat.
No permetrem que la
ignorància i la mentida, mil vegades repetida, s’obri pas. Ambdues, la
ignorància i la mentida, ens trobaran a les Comissions Obreres plantades
dempeus en defensa de l’escola catalana.
