Gràcies, consellera
Hem escoltat amb atenció l’entrevista que li van fer ahir a RAC1. I ens ha agradat. Perquè malgrat les moltes diferències que hem tingut aquests anys, i que li hem recordat contínuament, ha deixat clar que ens ha tingut molt present durant el seu mandat.
I ens ho ha demostrat perquè, en el moment en què sembla que comença a acomiadar-se, en lloc de parlar d’aquells que l’han ajudat a realitzar la seva feina, se’n recorda d’aquells que han dissentit de la seva actuació. I qui marxa d’un lloc recordant més qui l’ha criticat, que no pas qui l’ha recolzat, denota frustració i ressentiment.
Veiem que ens ha tingut molt present i que ha reflexionat molt sobre el paper que hem de jugar els representants dels treballadors i les treballadores. Ha donat però una versió molt personal, completament tergiversada i pervertida, amb la intenció de desacreditar i deslegitimar el sindicalisme. El mateix sindicalisme que en el dia d’ahir va aconseguir un acord molt important per als treballadors i treballadores de Valeo. El mateix sindicalisme que ha aconseguit que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligués la Generalitat a publicar el Conveni Col·lectiu de les Universitats Catalanes. És el mateix sindicalisme, el de CCOO, que va aconseguir els millors acords pels treballadors i treballadores de l’educació, aquells que aquest Govern ha suspès i malmès.
I ens vol deslegitimar perquè sap que coneixem perfectament la realitat dels treballadors i treballadores de l’educació, ja que li traslladem contínuament la seva difícil situació. Però amb les seves declaracions demostra també que desconeix que l’educació no s’acaba a la Mesa Sectorial del Departament, i que tenim 1.500 delegats i delegades sindicals a d’altres sectors.
I ens vol deslegitimar perquè no vol que intervinguem en la política educativa. Però ho continuarem fent, perquè política es fa a dins i fora del Parlament, Consellera. Allà on hi ha debat educatiu, es fa política educativa. És el que vostè predica però no ha entès.
Senyora Consellera, per què en comptes de pensar en el que hem de fer nosaltres, no pensa en el que ha fet vostè i en tot allò que podria haver fet? Si no és per això, val més que marxi sense fer soroll i li desitgi al nou responsable molta més valentia i encert en el seu càrrec del que ha tingut vostè. I segur que si torna a ser la “senyoreta Rigau” ens mirarà amb altres ulls. Perquè veurà que els problemes que hem de patir als centres educatius, i que li hem recordat cada dia, són reals. Potser en aquell moment deixarà de qüestionar els professionals de l’educació i els seus representants.
Llegeix i descarrega aquí el comunicat (pdf)
