AVALUAR PER APRENDRE
O AVALUAR PER ACREDITAR?
Parlant amb un jove de 16 anys em deia que no estudiava per aprendre sinó que estudiava per aprovar. La reflexió d'aquest adolescent em va fer pensar. Quin valor li donem, els docents, a l’avaluació? Quin valor li donen, els nostres governants, a l’avaluació de l’educació? Què pretenen que ensenyem els docents, a aprendre o a aprovar?
Avaluar per “acreditar“ és una visió reduccionista de l’avaluació; és precisament la que es planteja en l’esborrany del Reial Decret que regula les proves de final d'etapa de la LOMCE, publicat a finals d'abril. Aquesta normativa regula les característiques de les proves d'avaluació final de primària, d’ESO i de batxillerat. Proves orientatives a sisè, però determinants per obtenir el títol a quart d’ESO i batxillerat).
El Decret planteja una sèrie de proves externes (revàlides) per acreditar l’alumnat i alhora avaluar el sistema educatiu.
A Catalunya ja fa temps que es fan proves a primària, tant les orientatives a sisè com les diagnòstiques que amb la LEC es feien a final de cicle (quart) i aquest curs, en què el Departament ja està aplicant la LOMCE, s'han fet a 3r de primària.
Han estat unes proves boicotejades per les AMPA de la XEI ( Xarxa d'Escoles Insubmises), per 849 famílies que s'han oposat que els seus fills les fessin, autoorganitzat-se perquè la mainada no haguessin d'anar a escola els dies que els centres passaven les proves.
Segons la LOMCE, les proves diagnòstiques de 3r han de servir per avaluar la competència lingüística i matemàtica. També diu la normativa, a l'article 20, que s'atendrà especialment els resultats d'aquesta avaluació per determinar la repetició de curs, però en cap moment la normativa planteja mesures concretes per adaptar les proves a l'alumnat amb més dificultats. Per acabar, la llei vigent marca que s'han de fer públics els resultats de les avaluacions.
CCOO ha fet explícit tot el seu suport a la XEI, perquè considerem que aquestes proves classifiquen l'alumnat de manera prematura i associen el progrés educatiu exclusivament a dues competències, lluny de la valoració del desenvolupament integral que plantegen les competències bàsiques. En realitat, si mirem el tipus de proves, no és una avaluació de competències sinó de coneixements.
Pel que fa al projecte de Reial Decret, CCOO lamentem que el Departament no hagi publicat cap disposició en què es desvinculi d’aquestes característiques de la prova estatal, considerem que promou una educació homogènia i estandarditzada que no respon als principis d'un sistema educatiu capaç d'atendre la diversitat de l'alumnat. A més, els criteris d'avaluació són els mateixos per a tots els alumnes de l'estat, cosa que permetrà establir comparacions territorials que no tenen en compte les singularitats pròpies dels sistemes eductius de les diferents comunitats.
Si afegim que la publicitat dels resultats servirà per ordenar els centres per puntuacions obtingudes, es veu la perversió del concepte de qualitat educativa, que no té res a veure amb resultats d'un prova externa i aïllada i es corre el risc d'estigmatitzar els centres i el seu professorat i generar una cultura de la competitivitat, en lloc de la cooperació i la col·laboració entre els centres.
No es pot valorar la qualitat d’un sistema educatiu tenint en compte només els resultats acadèmics dels estudiants; també hauríem de veure els nivells d'inversió en recursos educatius (professionals, recursos, centres).
José Gimeno Sacristan, professor de la Universitat de València, en una entrevista a El Diari de l’Educació opinava sobre l’avaluació LOMCE : ... “És una amenaça pedagògica però que té un origen sociopolític.”
El Ministerio ha justificat la implementació d’aquest tipus d’avaluació pels “mals resultats” que obté el país en les proves internacionals. És paradoxal que els països amb millors resultats acadèmics en les proves internacionals, com ara Finlàndia, passen poques proves externes. En canvi, països amb resultats molt més discrets, com EUA, tenen proves externes cada any d’escolarització (Panorama de l’Educació: Indicadors de l’OCDE 2012). De fet, el National Research Council dels EUA va determinar l’any 2011 que els sistemes de rendició de comptes que utilitzava eren ineficaços perquè no hi havia dades que demostressin millores.
Si a Catalunya es continua desplegant la LOMCE i no es fa una insubmissió clara, s'acabarà aplicant aquest projecte de Reial Decret que limitarà l'accés a l'educació superior i atorgarà al Ministeri d'Educació un fort control sobre els continguts.
“L’alumnat percep el que és important d’aprendre a partir del que el professorat valora, no tant amb paraules, ... sinó quan aplica uns determinats criteris d’avaluació. (Neus Sanmarti 2010 Avaluar per aprendre).
Anna López
CCOO Educació Girona
Etiquetes: gironaeducació gironaeducacio ccoogirona girona
