POSAR EN VALOR ELS VALORS
Ja han passat quasi tres setmanes de l’última vaga educativa. Superant les interpretacions paradoxals que simultàniament la puguin presentar com un èxit o com un fracàs, és evident que el còmput de la participació mesura el poder de convocatòria de les entitats que l’han promogut i el grau d’implicació del sector docent convocat. I és en aquesta resposta on es visualitza la interiorització dels valors que, com a professionals de l’educació, transmetem.
Hi són presents el valor de la participació; el valor del debat, del respecte, de la tolerància i del consens; el valor de creure en la comunitat educativa, de comptar-hi i informar-la; el valor de la implicació i del compromís amb els altres per aconseguir objectius compartits; el valor de la solidaritat i de la generositat (en la lluita pel ben comú, superant interessos individuals); el valor d’anar sembrant per recollir quan sigui el moment (pensant, com en Miquel Martí i Pol, que cada gest eixampla l’esperança, que cap dia no es perd per als que lluiten); i, especialment, el valor de ser models per als nostres alumnes.
Durant molt de temps, en el procés educatiu, s’ha donat una gran importància als valors i els professionals els han fomentat, perquè s’entenien com l’eix vertebrador de les persones, el motllo en què s’havien d’encabir els continguts de les matèries per formar ciutadans demòcrates. S’hi creia i s’utilitzaven les expressions “valors” i “educar en valors” en múltiples converses, xerrades, projectes, programacions i documents didàctics. Així ho mostren els projectes curriculars de centre (PEC), on queda palesa la importància de formar persones responsables, desvetllant el seu esperit crític, que els servirà per afrontar la realitat, per entendre-la i per participar activament en la seva transformació i millora.
Lloables paraules i objectius que, si sempre han estat valuosos, en els moments actuals tenen una importància vital, per la gran virulència en què diferents factors incideixen en la “nostra realitat social educativa” complicant-la, trastocant-la i dificultant l’ensenyament-aprenentatge, malgrat que es repeteixi el missatge que no queda afectada la seva qualitat.
Si, com deia Ortega y Gasset: Yo soy yo y mi circunstancia, y si no la salvo a ella no me salvo yo, hem de ser conscients que si ens capgiren el nostre marc vital, no podrem seguir sent els mateixos. No podem continuar esquivant la realitat, fingint que si no en parlem no ens afectarà, perquè el temps actua en contra i hi ha el perill que, quan vulguem aixecar la mirada, contemplem un paisatge desolador. Hem d’estar vigilants als canvis, al ritme vertiginós amb què s’estan succeint i a com es justifiquen. Ens cal estar desperts, observant, analitzant i desenvolupant el tan anomenat esperit crític, que ens ha d’abocar a participar activament en la defensa del món que ens envolta.
Si formem part d’una societat democràtica, que implica participació, ara es fa més necessari i forçós que en parlem en els claustres. Parlem-ne, valorem en tota la seva intensitat i extensió l’abast dels acords que es prenen, ja sigui en forma de noves lleis educatives (LOMCE), en el desenvolupament de les vigents (Decret de plantilles i provisió de llocs docents - LEC) o en l’aplicació de retallades que afecten les condicions pedagògiques en les quals l’alumnat rep la seva formació. Junts hem de posar en valor els nostres valors. No és acceptable que en la nostra democràcia cada vegada hi hagi menys espais per exercir-la i que ho acceptem resignadament. Tanmateix, ens urgeix potenciar la cooperació i la col·laboració amb l’alumnat, les famílies i tota la comunitat educativa, si de veritat creiem que l’educació és corresponsabilitat de tota la tribu, amb la implicació i el compromís de tothom.
Si en època de bonança en parlàvem, de valors, és ara quan s’han de posar en pràctica, recuperant la coherència de fer el que es diu. Hem de recuperar l’ètica de no dir ni admetre mentides (està en joc l’honor de la paraula donada), ni disfressar les idees amb paraules que minimitzen les conseqüències. Que no ens parlin més dels efectes col·laterals; ni dels reajustaments; ni de les mesures reorganitzadores de les despeses. Per respecte a la nostra dignitat i intel·ligència... que no ens enganyin.
El mateix Departament d’Ensenyament destaca en el Pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya 2012-2018 l’arrelament en els valors i principis més sòlids de la nostra cultura. Llàstima que aquest pla s’hagi anomenat Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar. Quins valors estem inculcant en utilitzar una ofensiva bel·ligerant per aconseguir l’èxit escolar?
En finalitzar, poso novament en valor la solidaritat amb el personal substitut que, a Catalunya, des del curs passat, no cobreix les substitucions des del primer dia ni cobra igual salari per igual feina. Des de CCOO demanem la recuperació de la seva dignitat i la dels alumnes afectats per tal mesura (si no es vol establir categories de primera i de segona).
Copiant Joan Manuel Serrat en la cançó A quien corresponda:
Y si no estuviera en su mano
poner coto a tales desmanes,
mándeles copiar cien veces
que "esas cosas no se hacen".
poner coto a tales desmanes,
mándeles copiar cien veces
que "esas cosas no se hacen".
Almudena González
Professora i delegada sindical de CCOO
