Un canvi d’estratègia per uns mateixos objectius

A la Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears no li importa gens l’educació.

Si li importàs no faria dos anys que aquest sector pateix contínues retallades que afecten clarament a la qualitat d’aquest servei públic.
Si li importàs hauria intentat evitar la convocatòria d’una vaga indefinida, de la qual en té coneixement des de dia 1 d’agost. Fa 2 mesos.
Si li importàs hauria assistit a la mediació que va sol·licitar l’Assemblea de Docents 10 dies abans de començar la vaga per intentar evitar-la.
Si li importàs no hauria esperat que passassin 10 dies de vaga, gairebé 2 setmanes de classe perdudes, per cridar els comitès a negociar.
Si li importàs l’educació hauria intentat negociar de veritat per trobar una solució al conflicte.

Per la nostra part, una vegada escoltades les assemblees de Formentera, Eivissa, Menorca i Mallorca, els comitès de vaga han decidit suspendre temporalment la vaga. Suspensió que comença aquest dilluns 7 d’octubre a les 8 hores excepte allà on s’ha anunciat fer-ho de manera diferent per necessitats de la pròpia assemblea de centre.

La possibilitat d’aquesta suspensió temporal, encara que li molesti molt al Secretari Autonòmic d’Educació, s’ha valorat de manera democràtica i assembleària a tots els centres de les Illes entre dijous i divendres matí, i en cap cas perquè el president del Govern Balear ho hagi demanat. Els comitès de vaga entenen que el govern, assabentat de la possibilitat que les assemblees optassin per aquesta via, ha volgut fer creure a l’opinió pública que la nostra decisió és un mèrit seu, ja que ha de mantenir la il·lusió que controla la situació. Però la realitat és, senyor president, que vostè no controla ni pot controlar la comunitat educativa d’aquestes illes.

Els comitès de vaga han decidit suspendre la vaga perquè s’ha fet evident que la Conselleria d’Educació no vol negociar.

Com tothom sap, un del punts que ha bloquejat la negociació és el TIL i durant les sis reunions de negociació hem fet passes per intentar trobar una sortida a la intransigència i la immobilitat de la Conselleria.

La Conselleria menteix de forma miserable, reiterada i intencionada quan diu que ens oposam a dues hores més d’anglès.

Primer li vàrem demanar la retirada del TIL i que a canvi es potenciassin els programes de llengües estrangeres que ja hi ha en molts centres, mentre es redactàs, amb l’assessorament d’experts i amb la participació de la comunitat educativa, un nou TIL. Varen dir que NO.
Després varem demanar la suspensió de l’aplicació per enguany (cosa que ja havia fet la sentència del TSJIB). Ens varen dir que NO.
En tercer lloc es va demanar l’aplicació voluntària a infantil, i que s’asseguràs al menys que hi hauria recursos suficients i progressivitat. Varen dir que NO.
En una quarta passa, i allunyant-nos cada vegada més de la nostra pretensió inicial, vàrem posar damunt la taula la voluntarietat en tots els nivells. La resposta va serNO.
Com a darrera opció, divendres 4 d’octubre, vàrem plantejar la possibilitat de fer un referèndum als docents de totes les illes, -sense excloure a participació dels pares i mares que ho farien a través del consell escolar-, i donar-los a triar tres opcions.

La proposta del govern. TIL a totes les etapes i voluntari a 1r d’ESO.

La nostra darrera proposta a la mesa de negociació: Aplicació voluntària del TIL.

Aplicació del TIL a infantil i 1r de primària.

Un cop més, la resposta al referèndum va ser NO.

La Conselleria tampoc no permet que es puguin arribar a acords parcials, que potser podrien haver posat fi a la vaga, i s’amaga darrera d’un TOT O RES. En aquest punt, la perversitat de la Conselleria arriba fins i tot a admetre que té doblers per invertir en reduir ràtios o augmentar la plantilla de professors, però que no ho materialitzarà si no arribam a un acord global. És evident, com ja dèiem al principi, que a banda de no voler negociar, tampoc no li importa la qualitat de l’educació.

En conclusió, tenint clar que la Conselleria està cercant el nostre desgast i la ruptura de la complicitat que s’ha establert entre les famílies i les reivindicacions dels docents i la seva vaga indefinida, els comitès de vaga han decidit fer una aturada tàctica. Els docents, volem aprofitar l’avinentesa, per fer públic una vegada més el més profund i sincer agraïment a tantes i tantes famílies que ens han donat i ens donen suport. Aquest agraïment també el volem fer extensible a la infinita llista d’entitats, col·lectius i a TOTES les persones que d’una forma o altra ens han fet costat i que van fer possible que el 29 de setembre els carrers de les 4 illes veieren la major manifestació de la història de la nostra terra.

A la vegada, també volem reconèixer que el Govern i la Conselleria d’Educació tenen algun mèrit: les seves polítiques educatives nefastes i les seves maneres de fer autoritàries, han aconseguit que aquestes es converteixin en un objectiu comú contra el qual lluitar, unint-nos més que mai. Mestres i professors, d’infantil, primària, secundària, cicles formatius o adults, d’Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca, pública i concertada som una pinya i feim un front comú de lluita contra aquestes polítiques educatives i unes formes autoritàries i faltes de consens que practica el govern. Però a més, han fet possible que docents, sindicats i famílies s’hagin unit per defensar l’objectiu comú, i també s’hagin manifestat directors, inspectors, universitat i tot el poble en general. Aquesta vaga ens ha fet sortir més reforçats i més units que quan la vàrem començar i això és cabdal per continuar la lluita a les nostres illes i ser un referent d’acció unitària a la resta de l’Estat ara que s’iniciarà una nova fase de la batalla contra la LOMCE. Per això els dos comitès de vaga promouran una resposta contundent a la resta de l’estat davant una llei que desestabilitza el sistema educatiu amb una nova normativa, lleva competències als consell escolars, introdueix la privatització, canvia el model lingüístic escolar, i, entre altres molts despropòsits, no compta amb el consens de la comunitat educativa.

No podem seguir aquest comunicat sense esmentar l’especial actitud de menyspreu que ha tengut la Conselleria amb el col·lectiu de docents en vaga de l’escola concertada. El seu comitè de vaga només ha estat citat en una ocasió i les reivindicacions d’aquest sector han volgut ser excloses de qualsevol acord global per part de la delegació de na Joana Maria Camps.

Aquesta suspensió temporal de la vaga, que no és una desconvocatòria, permetrà reiniciar-la en el moment que es consideri oportú, ja sigui de forma puntual, sostinguda en el temps o indefinida, si la negociació no avança. Això no significa, en cap cas, el final de la lluita, sinó el començament d’una altra batalla en un altre pla i amb una altra estratègia. La Conselleria d’Educació deu saber, com tothom sap, que una nau és molt difícil de governar quan es tenen tots els vents i tots els mariners en contra. I que els polítcs que governen d’esquena al poble, només poden esperar que el poble els giri l’esquena.

Després de 3 setmanes de vaga el nostre col·lectiu es manté unit i es troba en disposició de, juntament amb la resta de la comunitat educativa i de la societat, començar una lluita activa des dels centres educatius. Com s’ha demostrat en aquesta vaga, els i les docents ens hem apoderat, hem perdut la por i seguirem actuant des d’aquests plantejaments.

La tornada als centres implicarà fer tot allò possible per a què el TIL no s’implanti. A més, l’exercici de la llibertat d’expressió serà una màxima davant els atropellaments legals que el Govern està disposat a fer-nos.

Quan a les condicions laborals en què desenvolupam la nostra feina, tot allò relatiu a baixes, substitucions, ràtios, mancances materials, farem una feina quotidiana de denúncia pública de totes les carències a tots els centres. La nostra xarxa ens ho permet.

Aquesta nova fase també seguirà amb la mobilització al carrer i continuarà l’organització de base des de les assemblees de centre. La nostra feina en defensa de l’ensenyament de qualitat i en català, de bon segur tindrà com a conseqüència el desgast dels dirigents d’una Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats que xerra de consens mentre imposa les seves polítiques i que ha tirat per la borda totes les oportunitats que ha tengut per reconduir el conflicte. Aquest desgast també el continuarà patint el president del Govern, José Ramón Bauzá, que amb la seva despòtica actitud ha marcat el fracàs com el seu final polític.

Tornam als centres per a què el desgast i la desfeta només la pateixin ells.