Article d'opinió de David Pérez, CCOO Educació Girona al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 15 d'octubre de 2013
24 d’octubre: faràs vaga?
Dimecres passat, en Toni Baos, secretari general de la Federació d’Ensenyament de CCOO a les Illes, membre del comitè de vaga i de la mesa de negociació i conegudíssim activista (recordeu l’episodi al Parlament Balear d’on va ser expulsat després de mostrar un cartell en defensa de l'educació pública, de qualitat, sense retallades i en català) va venir a Girona on va fer una conferència-debat sobre tot aquest tema i ens va dir una cosa que em fa fer pensar molt: “malgrat tot, malgrat que fins ara no hem aconseguit els nostres propòsits, tot aquest conflicte, inclosa la vaga general que hem protagonitzat, ens ha ajudat a recuperar els valors i mantenir la nostra dignitat”. Elements claus, diria jo, que han d’omplir el nostre esperit de lluita amb vista a la nova jornada de vaga convocada a tot l’Estat per al dia 24.
Les organitzacions que formem part de la Plataforma per l'Escola Pública, entre les que es troba la Federació d'Educació de CCOO a Catalunya, plantem cara al Ministeri davant les retallades i les contrareformes educatives. La comunitat educativa, per segona vegada en el que va d'any, hem decidit reclamar als carrers el que la majoria del Govern del PP ens nega als despatxos: una educació de qualitat per a tots i totes. Units sota el paraigua de la Plataforma per l'Escola Pública, sindicats, famílies, estudiants i moviments de renovació pedagògica, cridem a aquesta nova jornada de vaga general a l’ensenyament.
En el preàmbul del primer esborrany de la LOMCE es deia: "El principal objectiu d'aquesta reforma és millorar la qualitat educativa, partint de la premissa que la qualitat educativa s'ha de mesurar en funció de l’output (resultats dels estudiants) i no de l’input (nivells d'inversió , nombre de professors, nombre de centres, etc.)”. Traduïm l'expressió: en aquest país durant massa temps, hem estat estudiant per sobre de les nostres possibilitats. I evidentment, això no podia continuar així... Es tracta d’una concepció fonamentalment mercantilista de l’educació: aquesta és considerada una despesa que cal retallar, perquè, al cap i a la fi –se'ns venia a dir– una major inversió pressupostària en educació no assegurava ni la reducció de les taxes de fracàs escolar i abandonament d'hora, ni l'augment del nombre d’alumnes excel·lents en el sistema.
Des que el govern del PP va accedir al poder, tots els projectes i decisions que afecten l'educació (no només els que provenen del Ministeri de Wert) responen a un disseny estratègic i a un full de ruta que pretenen canviar el nostre sistema i model educatiu (un dels millors en termes d'equitat social) cap a una direcció molt concreta, amb un gran retrocés, fonamentalment ideològic, que posa les bases d'una societat involucionada i tremendament desigual al nostre país. I precisament la LOMCE es constitueix amb aquests objectius en un baluard de la discriminació: intenta legitimar l'organització de l'ensenyament diferenciat per sexes, planteja itineraris educatius de diferent valor en el marc de l'escolaritat obligatòria o vincula l'accés de l'alumnat a un centre públic en funció dels resultats acadèmics. La llei, a més, preveu l'expulsió del control i participació de la comunitat educativa en els centres docents en reduir les facultats dels consells escolars, i es despatxa amb l'eliminació de la proactivitat dels poders públics en la creació de centres, eximint-los de garantir l'existència de places públiques suficients i posant en risc, per tant, la garantia del dret constitucional a l’educació per a tothom.
Una utilització esbiaixada dels resultats educatius internacionals per justificar determinades mesures i una clara ignorància sobre el sistema educatiu i els seus problemes converteixen la LOMCE en un instrument que serveix per ordenar a capritx l'educació, amb independència del context social, cultural o econòmic del país, i al marge dels avenços aconseguits. I és per això que la llei esdevé tremendament centralista i es postula claríssimament en contra de la nostra llengua catalana. Tota la Llei traspua la voluntat de buidar de competències les comunitats autònomes. Es vol frenar qualsevol procés de definició d’un model educatiu propi per Catalunya. La llengua catalana, absolutament relegada, ja no és entre les assignatures troncals ni a primària ni a secundària obligatòria ni al batxillerat. La centralització de l’educació passa també per un control més gran del contingut dels currículums i de blindar-lo, a més, amb el control de les avaluacions. L’Estat es reserva la fixació del cent per cent dels continguts de totes les matèries troncals. És el MEC qui estableix , per a tot el Sistema Educatiu Espanyol, els criteris i dissenya les proves d’avaluació finals d’educació primària, educació secundària obligatòria i batxillerat, i és també el MEC qui n’estableix el contingut per a cada convocatòria.
Estem davant de la llei educativa més retrògrada de la democràcia i per això CCOO hem presentat davant la Comissió Europea una denúncia contra part de l'articulat de la llei per considerar que vulnera el dret comunitari. Fem notar a l’administració central del PP que la marea verda de les Illes contra el decret TIL i els atacs al català i a favor de la coherència pedagògica, com ens explicava en Toni Baos, hauria de ser un bon termòmetre per mesurar el grau d’indignació del poble davant dels atacs constants, i en diferents fronts, contra la nostra llengua. El ministre Wert n’hauria de prendre bona nota i el seu govern treballar per consensuar la llei atenent les demandes que se li fan des de la comunitat catalanoparlant. L’alternativa a no fer-ho serà la continuació del conflicte i la indignació. #wertguenza
David Pérez
CCOO Educació Girona
dperez@ccoo.cat
