ARTICLE EN FORMAT PDF (+)
FINS ALS COLLONS
«Senyors, ja no
aguanto més. Us seré franc: estic fins als collons de tots nosaltres!». No es
pensin que la frase gloriosa és meva, no, no, encara que em pesi. La va pronunciar
Don Estanislao Figueras, el primer cap d'Estat i de Govern de la Primera República
Espanyola, cap al juny de 1873, en ple Consell de Ministres, fart de les
discussions eternes, estèrils i fratricides que conduïen el país a una paràlisi
total i a una crisi desintegradora sense parangó. Sincerament crec que estem
vivint uns moments semblants, que es presten a perdre la paciència, donar un
cop de puny sobre la taula i cridar amb veu forta, clara i contundent: prou!!!,
ja n’hi ha prou!!! I fins aquí hem arribat!!!. Les famoses línies roges que no
s’havien de traspassar mai ja fa temps que les hem deixat enrere en un camí que
inexorablement ens porta, si no fem res, a la pèrdua més vergonyosa, gratuïta i
tremendament injusta de tot un conjunt de conquestes i drets socials dels
ciutadans i les ciutadanes d’aquest país, que tant ens ha costat d’aconseguir i
que teòricament havien de constituir un valuós llegat per a les generacions
futures. Tot plegat una autèntica i a la vegada inútil pena.
A CCOO tenim les coses molt clares i no volem caure en allò que de tant
en tant esmenta una amiga meva de Saragossa: encima de puta, poner la cama… No.
Expliquem i explicarem les coses bé les vegades que sigui necessari. Hem de ser
conscients que estem patint les retallades per partida doble: tant en el salari
directe, com en l’indirecte, és a dir en el mateix servei públic. Ara només
falta que retallin les pensions i també patirem les retallades en el salari
diferit. I heus aquí, com a exemple, algunes –repeteixo, “algunes”– mostres de
les restriccions en el salari indirecte amb referència a l’àmbit educatiu i que
afecten el conjunt de la societat:
·
Han disminuït les plantilles en els centres
docents i serveis educatius i han augmentat les ràtios, és a dir, el nombre
d’alumnes per aula, amb tot tipus de repercussions per al professorat. Més
alumnes i menys professors: fem més… amb menys!!
·
S’han deteriorat les condicions de treball. No
es compleixen els acords sindicals ni els compromisos de millora de les nostres
condicions laborals i econòmiques.
·
CCOO hem denunciat reiteradament l’incompliment
de l’acord signat amb el nostre sindicat pel qual les baixes del professorat es
cobrien des del primer dia. La pressió sindical i de les famílies, així com el
malestar del professorat i de les direccions dels centres, han fet possible que
la conselleria anunciï mesures flexibilitzadores en el cobriment de les baixes
del professorat dels centres públics de Catalunya. Però no és suficient.
Continuarem exigint la substitució del professorat de baixa des del primer dia
en tots els nivells educatius. Per això CCOO exigim que el Departament apliqui
el sentit comú amb una visió pedagògica i amb la voluntat clara de no
perjudicar més la qualitat de l’ensenyament públic i d’afavorir principalment l’alumnat.
·
S’ha eliminat la reducció de jornada per als
majors de 55 anys.
·
Han disminuït les hores de coordinació.
·
No hi ha prou contractes de TEI’s i
vetlladors/res.
·
Manca de negociació i acord. Imposició de
decrets que modifiquen substancialment aspectes laborals sense donar
possibilitat de seure, parlar-ne i negociar-ho.
·
Nomenaments de menys de mitja jornada, cosa
que fa que es consolidi la precarietat laboral de molts substituts/tes.
·
Pràcticament han desaparegut les llicències retribuïdes
per estudis.
·
Menys dotacions econòmiques per al
funcionament dels centres.
·
Tancament de línies i centres educatius. La
consellera ha anunciat a la premsa que el seu Departament té intenció de tancar
progressivament 7 escoles, 61 línies de P3 a les escoles públiques i 12 línies
de P3 de les escoles concertades de Catalunya el proper curs, sense
consultar ni informar-ne les famílies ni el personal educatiu afectat.
·
Insuficient política de construccions
escolars: encara continuem amb un gran nombre de barracots.
·
Llistes d’espera importants i menys oferta
pública que deixa sense plaça una gran quantitat d’infants i joves, sobretot al
tram 0-3, als cicles formatius, al batxillerat nocturn i a les escoles de
persones adultes.
I no continuo per no fer-me
pesat ni cansar al lector. Però les coses s’han de dir, s’han d’explicar, amb
fermesa, amb convicció i amb tot el pes de la raó.
Senyors polítics, a veure si ens expliquem bé, o més ben dit, a veure si
ens entenen d’una vegada –si és que volen, és clar… Mai –repetim: mai– no
s’hauria d’haver retallat ni un sol euro en drets tan importants i fonamentals,
–repeteixo: “drets” constitucionals–
i que tant ens han costat de construir col·lectivament com la sanitat i
l’educació. Durant l’època del boom immobiliari van deixar que s’especulés amb
un altre dels drets bàsics dels ciutadans i ciutadanes: el dret a tenir un
habitatge digne. La
Constitució al seu article 47 diu: Tots els espanyols
tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics
promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer
efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès
general per impedir l'especulació. Amb l’educació es pretén anar per la
mateixa via, potenciant la privatització per un costat (que es pagui una bona educació
qui tingui diners) i mercantilitzant-la amb lleis com la que ens prepara el Sr.
Wert.
Denunciar públicament aquest atemptat als drets fonamentals dels
ciutadans i ciutadanes és el nostre deure, i des de CCOO no ens cansarem
d’aixecar la veu de la indignació les vegades que faci falta.
David Pérez
Sindicat d’Educació de CCOO Comarques Gironines
