"La Nostra solució per Europa" per Alexis Tsipras (SYRIZA)
------------------------------------------------------------------
Febrer de 1953. La República Federal d'Alemanya (RFA) s’ofega en el seu propi deute i amenaça d’arrossegar a tots els països europeus en la tempesta. Preocupats per la seva pròpia salvació, els seus creditors - entre ells Grècia - observen un fenomen que només ha sorprès als liberals: la política de "devaluació interna", és a dir, la reducció dels salaris, no garanteix el reemborsament dels imports deguts, ans al contrari.
Reunits a Londres durant una cimera especial, vint-i-un països decideixen tornar a avaluar les seves exigències en base a les capacitats reals del seu soci de fer front a les seves obligacions. Decideixen amputar en un 60% el deute nominal acumulat per la RFA i li concedeixen una moratòria de cinc anys (1953-1958) i un termini de trenta anys per pagar.També introdueixen una "clàusula de desenvolupament", que permet el país a no dedicar al servei del deute més d'una vintena part dels seus ingressos d'exportació. Europa acaba de fer al revés del Tractat de Versalles (1919), establint les bases per al desenvolupament de la República Federal d'Alemanya després de la guerra.
Això és precisament el que la Coalició de l'Esquerra Radical grega SYRIZA proposa avui: procedir a contracorrent dels petits Tractats de Versalles imposats per la cancellera alemanya Angela Merkel i el seu ministre de Finances Wolfgang Schäuble als països europeus endeutats, i inspirar-nos per un dels grans moments de clarividència conegut a Europa després de la guerra.
Els programes de rescat dels països del sud d'Europa han fracassat, cavant un pou sense fons que convida als contribuents a intentar omplir. Aconseguir una solució global, col · lectiva i definitiva del problema del deute mai ha estat tan urgent. I no s’entendria que aquest objectiu s’amagués per assegurar la reelecció de la cancellera alemanya.
En aquestes condicions, la idea proposada per SYRIZA d’una conferència europea sobre el deute, seguint el model de Londres sobre el deute alemany el 1953, és, segons el nostre parer, l'única realista i beneficiosa per tots: una resposta global a la crisi del crèdit i a la constatació del fracàs de les polítiques dutes a terme a Europa.