Declaració "Per una altra política educativa" (Foro Sevilla)

Font: http://porotrapoliticaeducativa.org/por-otra-politica-educativa/

Un grup de professionals de l'educació, la majoria professors i professores d'universitat, reunits a Sevilla els dies 26 i 27 d'octubre de 2012, preocupats per la situació del sistema educatiu i alarmats per l'evolució de la política educativa, a fi d'animar el debat i de generar un compromís amb la millora declarem :




EDUCACIÓ. En contra del biaix economicista de l'avantprojecte de LOMCE, l'objectiu de l'educació comprèn el desenvolupament humà i la cohesió social. Dones i homes han de poder formar-se com a persones completes , ciutadans responsables i treballadors qualificats. La societat necessita de l'escola per assegurar nivells adequats de benestar, llibertat, justícia i equitat.

DEBAT. Necessitem un autèntic debat nacional que permeti la reconstrucció, si és el cas la refundació, del sistema educatiu sobre la base d'un ampli acord social i no, després de la negativa a un pacte d'Estat, una llei revengista i ideològica, sense diàleg amb l'oposició ni amb el món de l'educació, amb prou feines maquillada amb un gens fiable fòrum virtual.

ESCOLA PÚBLICA. L'escola és la columna vertebral de la ciutadania. La nostra peculiar història ens ha llegat un sistema dual, i el govern emet alarmants senyals de desdeny per l'escola pública i suport a l'ensenyament privat i confessional. El deure de les administracions és articular un sistema públic d'educació igualitari i efectiu amb una gestió eficaç i eficient del subsistema estatal i unes regles clares i cohesives per al privat.

QUALITAT. No existeix un consens sobre la noció de qualitat educativa . S'està imposant una visió restringida a les qualificacions obtingudes en exàmens i proves , internes i externes , de paper i llapis , basades en una concepció factual i declarativa del coneixement que empobreix el sentit de l'aprenentatge i l'educació. Els resultats escolars entesos així no són un indicador sostenible de la qualitat educativa .

FRACÀS . El fracàs no és anònim , té nom , història i cultura . No es produeix sobtadament . És el resultat d'un procés que es pot identificar i preveure . Té a veure amb el tipus de contingut , descontextualitzat i sense sentit, que s'ensenya i s'avalua i amb un procés d'ensenyament i aprenentatge que no facilita ni promou que l'alumnat estableixi connexions i elabori els seus propis significats i coneixements .

SOLIDARITAT. La resposta a l'elevat fracàs escolar, i el subsegüent abandó, no ha de ser naturalitzar-lo sinó, per contra, concentrar mitjans diferencials i addicionals sobre grups i individus en risc, és a dir, perseguir els objectius comuns amb mitjans quantitativament superiors i qualitativament més adequats. Per contra , la llei accepta aquest fracàs com a inevitable i el govern elimina els programes d'educació compensatòria i atenció a la diversitat , abandonant a la seva sort als alumnes més vulnerables.

REPETICIÓ. Lluny d'abordar el problema de la repetició de curs, que Espanya encapçala a Europa de forma exagerada, s'ha mostrat indiscutiblement ineficaç, resulta econòmicament costosa i ineficient i constitueix una de les principals causes endògenes del fracàs escolar, el govern sembla voler ampliar-la, sistematitzar- i convertir-la en el determinant de la segregació primerenca.

ITINERARIS. S'avança l'edat en la qual es creen itineraris de fet irreversibles. Es pretén segregar l'alumnat des de 3r d'ESO, als catorze anys, reduint en dos el tronc comú, i convertir la primera orientació cap a la formació professional en una via morta, repetint així l'error de la LOGSE, i s'afegeixen mecanismes que amenacen amb avançar la segregació al segon curs. La majoria de països la comprensivitat arriba als setze obtenen millors resultats que els que segreguen a edats més primerenques. La segregació de l'alumnat amb pitjors resultats es tradueix en un ensenyament de qualitat inferior per efecte d'una profecia autocomplerta .

AVALUACIÓ. En l'educació obligatòria l'avaluació ha de tenir un clar propòsit formatiu, de coneixement i suport als processos d'aprenentatge i desenvolupament personal. Una avaluació excloent, sancionadora i de control -com planteja l'avantprojecte - , basada en proves freqüents i estandarditzades, és contrària al seu sentit educatiu ia la diversitat humana, generant abandonament i exclusió. L'avaluació del sistema requereix una revisió a fons per garantir que la societat i la comunitat escolar disposin d'informació rellevant, a través de processos transparents i democràtics .

RECURSOS . Sense entrar en les seves causes , sabem que els efectes individuals i col · lectius de la crisi es concentren en les persones i països amb menor nivell de formació . Sabem que l'economia ressorgeixi d'ella i els nous llocs de treball no seran els mateixos , sinó que requeriran una força de treball més qualificada . Per això és essencial , precisament en temps de crisi , un esforç quantitatiu i qualitatiu en educació .

AJUSTOS. Conscients que és més necessari que mai millorar l'eficàcia i l'eficiència en l'ús dels recursos, entenem que hi ha marge per millorar el treball dels educadors. Avui és més important l'esforç de tots , inclosa la col·laboració entre les administracions i el professorat, amb més i millor aportació pressupostària i professional, així com una reorganització flexible dels centres. Però no es pot confondre una política de racionalització i modernització amb una de retallades indiscriminades.

SERVEIS. Els governs central i autonòmics estan retallant partides que consideren no essencials: menjadors, rutes, llibres de text, activitats extraescolars o la jornada escolar mateixa. No obstant això, enmig d'aquesta crisi i sabent com afecten a l'exercici escolar les condicions de vida, l'opció ha de ser la oposada: assegurar la gratuïtat de transport, menjador i material escolar, així com evitar la intensificació de la jornada escolar i propiciar un horari d'obertura més ampli.

CIUTADANIA. La ciutadania requereix accedir a coneixements i desenvolupar actituds d'acord amb el caràcter liberal , democràtic i social del nostre Estat de dret. És a dir, que propiciïn el respecte a la llei i les normes de convivència, l'acceptació d'altres opcions i formes de vida admeses per la Constitució i les lleis, un compromís participatiu amb la democràcia, i la cohesió i la solidaritat socials. Això exigeix ​​un consens sobre idees i valors compartits i tolerància activa cap a altres no compartits .

SEGREGACIÓ. La LOMCE avala la segregació per sexes en centres concertats, avui fonamentalment centres promoguts per organitzacions ultraconservadores. L'escolarització conjunta proporciona una socialització positiva i irrenunciable en una societat encara marcada per la desigualtat de gènere.

CCAA. Lleis i polítiques han de respectar l'àmbit competencial de les comunitats autònomes , en comptes d'utilitzar com a instruments de centralització , uniformització i control burocràtic. Això no és obstacle per reclamar transparència, mobilitat, coordinació i coherència en tot l'àmbit de l'estat .

AUTONOMIA. Cal respondre a les necessitats de la comunitat amb autonomia curricular, organitzativa i de recursos . L'autonomia no ha de dirigir-se a la rivalitat entre centres, sinó a l'aprofitament diferencial dels recursos. Requereix un procés de responsabilització social , l'oposat a la minva de la participació que suposaria la conversió dels consells escolars en mers òrgans consultius.

TRANSPARÈNCIA . El sistema resulta en molts aspectes opac per als professionals, la comunitat escolar i la societat. Cal potenciar al màxim la transparència, permetent l'accés a la informació sense cap altra restricció que el respecte a la pròpia imatge i la intimitat. Cal desenvolupar indicadors fiables de l'acompliment docent, el funcionament dels centres, la implementació de projectes, els resultats de programes i polítiques i l'estat general del sistema, però sense distorsionar amb ells els processos d'ensenyament i aprenentatge .

PARTICIPACIÓ. La participació és un dret de les persones i un principi constitucional . S'ha de reforçar com a forma de pertinença , motivació, conscienciació, formació i corresponsabilitat social. Resulta imprescindible potenciar la llibertat de pensament i d'expressió de l'alumnat, així com la seva autoorganització i participació en la vida del centre. La participació exigeix ​​poder de decisió, l'oposat al control autoritari. Ens preocupen els signes evidents d'empobrir i retallar la participació que són presents en el text de la LOMCE.

DIRECCIÓ. S'ha d'accentuar el caràcter pedagògic de la direcció (coordinació, innovació... ) enfront de la visió gerencial de l'avantprojecte. La direcció ha de garantir l'exercici de deures i drets de la comunitat i l'elaboració, desenvolupament i avaluació del projecte educatiu de centre, i no ha de ser un mer representant de l'Administració o del claustre docent. Un lideratge compartit és més coherent amb el caràcter de l'escola.

PROFESSORAT. El sistema educatiu es fonamenta en la confiança en el docent i la seva capacitat professional. Per això mereix suport i reconeixement en l'exercici de la seva funció, més en moments de canvi social i incertesa. Ha de tenir un compromís clar amb els seus alumnes, el seu centre i l'educació mateixa, i una actitud cooperativa amb les famílies i la comunitat. Les actuals condicions i propostes legislatives deriven competències a altres agents, expropiant aspectes centrals de la seva tasca . És fonamental millorar formació, selecció, desenvolupament professional i avaluació.

Esperem que aquesta declaració contribueixi a impulsar la reflexió i el diàleg així com un compromís generador d'esperança i d'optimisme. Res pot ser pitjor que llançar-se amb la major eficàcia en la direcció equivocada .

Sevilla, a 27 d'octubre de 2012.

Tema: Política educativa