El TSJC recull íntegrament i
fins i tot amb paraules textuals els arguments de la Patronal, mentre que deixa
sense resposta la pràctica totalitat dels què presentava la part sindical. La
sentència assumeix com a fet provat que estem “en condiciones
equivalentes” als companys de la pública (tal i com diu el Decret-Llei
3/2010), la qual cosa és falsa tant en condicions laborals com en retribucions.
Efectivament, tenim pendent el cobrament dels plusos de tutoria,
d’especialistes i d’alguns càrrecs. En canvi, deixa clar i en negreta que les nostres
retribucions poden arribar a “igualar, no a superar” l’import de
les retribucions de pública. Aplicant les retallades en sous i drets però no
les millores ni condicions més avantatjoses, establint topalls per un costat
però no per l’altre, s’aconsegueix una sentència que anomenaran “legal” però
que és profundament injusta:
- Fa recaure la crisi als qui no l’hem generat.
- Incompleix els acords adquirits en la negociació col·lectiva.
- Ho fa quan encara restem lluny de la plena homologació en les pròpies retribucions i en condicions laborals (hores lectives, plantilles, accés a recursos i serveis educatius…).
A tot això s’hi afegeix l’incompliment del calendari previst a la LEC (homologació
retributiva abans del 2012 i de condicions laborals abans del 2017)
i les retallades en el premi de fidelitat, la IT i els estadis (vegeu
comunicat).
El nostre compromís
Per tot això, CCOO ratifica el compromís contret amb els treballadors de la concertada d’oposar-nos a les retallades per totes les vies al nostre abast:
- La negociació, malgrat la nul·la disposició del Departament.
- Davant d’aquesta
agressió CCOO no es
resigna, no calla, acciona.
- Als jutjats, tot i ser plenament conscients de les grans dificultats que tindrà el recurs.
Efectivament, les darreres sentències de les més altes instàncies judicials avalen la constitucionalitat de les retallades en acceptar els postulats econòmics i polítics d’aquells que justament ens han situat en plena crisi, a saber: que la crisi és inevitable i afecta a tots, que fa necessària la reducció del dèficit públic i que l’única manera d’aconseguir-ho és reduint la despesa pública, minant així els pilars de l’estat del benestar.
Contràriament, CCOO té la ferma convicció que hi ha alternatives a la crisi que no passen per la reducció de la despesa pública sinó ben al contrari i que ens permetrien sortir-ne amb més ocupació i benestar social.
|
|
