Resolució del TSJC sobre el model d'immersió lingüística de Catalunya (+)
El TSJC, atogant-se unes funcions que no té, ha deliberat sobre la legalitat del model lingüístic de l’escola catalana i ha emès una sentència que dóna la raó als demandants però valida el caràcter general del català com a llengua d’aprenentatge a l’escola catalana.
El TSJC, atogant-se unes funcions que no té, ha deliberat sobre la legalitat del model lingüístic de l’escola catalana i ha emès una sentència que dóna la raó als demandants però valida el caràcter general del català com a llengua d’aprenentatge a l’escola catalana.
El model lingüístic i els programes d’immersió no resulten afectats per la sentència a nivell de principi general però el Tribunal, a partir de les demandes de tres famílies perquè els seus fills siguin escolaritzats en castellà, estableix una escolarització a la carta on és possible que uns pares decideixin sobre un aspecte central del currículum educatiu, pel damunt de la llei i dels projectes educatius del centre.
Avui, segons la llei i les normatives vigents, ja és possible un marc d’excepció lingüística en la primera escolarització. L’excepció té una temporalitat i es basa en un reforç per tal que els alumnes puguin incorporar-se, al més aviat possible i en les millors condicions, al sistema general, en igualtat de condicions que els seus companys d’aula.
Avui és un dia per tornar a afirmar solemnement que és irrenunciable el fet d’una escola no segregadora per motius de llengua i que com diuen tantes pancartes penjades a les escoles: Per un país de tots, l’escola en català.
Reclamem responsabilitat i intel·ligència a les autoritats educatives de Catalunya, començant per la consellera Rigau, per tal que no es produeixi cap modificació dels projectes educatius de centre i que es vetlli per les primeres víctimes d’aquesta sentència, és a dir els fills i filles dels demandants, ja que no poden ser condemnats a un règim d’excepcionalitat i han de poder viure la seva etapa escolar en igualtat i plena normalitat.
La sentència no és tranquil·litzadora, ja que posa una falca al nostre sistema educatiu, obre un camí senyalitzat a noves demandes d’excepció i a la desestabilització, dificulta el treball dels docents i l’organització dels centres afectats i dels que en el futur es puguin trobar en aquestes circumstàncies i discuteix l’autoritat de les institucions democràtiques catalanes d’organitzar el nostre sistema educatiu. És paradoxal la influència de tres famílies a posar en escac la nostra escola, quan al País Valencià desenes de milers de demandes d’escolarització en català no són ateses i derivades per força a l’escolarització en castellà. Darrere de tot aquest atac, via judicial, contra la nostra llengua, no hi ha una preocupació per l’educació dels fills, ni un debat pedagògic, senzillament hi ha una posició ideològica i unes forces adverses a la normalització lingüística disposades a trencar la convivència i la cohesió social per tal de fer descavalcar el català d’un dels pocs àmbits on compta amb un espai favorable.
L’escola catalana i el seu model lingüístic, que té el català com a llengua comuna i d’aprenentatge, sovint amb alumnat de procedència multilingüe, és un model d’èxit que té com a objectiu l’adquisició de les màximes capacitats lingüístiques en les dues llengües oficials (tres, comptant l’aranès en el seu domini propi). És un instrument que treballa per la igualtat d’oportunitats i per facilitar l’accés universal al món simbòlic i cultural català que, d’altra manera, només seria patrimoni d’una part de la població. Els programes d’immersió i l’ús vehicular del català com a llengua pròpia de l’ensenyament s’han demostrat, amb l’experiència de trenta anys d’escola catalana democràtica, com la millor garantia d’èxit en aquests objectius, marcats per un consens social que es manté sòlid. I això és irrenunciable com a societat.
Reclamem del Govern de la Generalitat que no es faci cap pas enrere en aquest terreny i cridem la comunitat educativa, i tota la societat que està al seu voltant, a mantenir i a millorar en allò que calgui el llegat pedagògic de qualitat, d’identificació amb el país i de convivència que hem construït al voltant de cada un dels nostres centres educatius.
