La T-10, el títol més utilitzat, puja un 12%, i
denunciem una falta de política de fidelització dels usuaris
CCOO DE CATALUNYA REBUTJA EL DESMESURAT INCREMENT DEL
TRANSPORT PÚBLIC
Des de CCOO de
Catalunya considerem que amb l’actual pujada de preus del transport públic, el
govern de la Generalitat mostra la seva escassa sensibilitat social, donada la
situació de crisi econòmica que està patint els nostre país, i tenint en compte
que, al mateix temps, l’administració subvenciona amb reducció de peatges a determinats
usuaris del vehicle privat, sense cap criteri d’equitat social, mentre puja els
preus del transport públic.
L’anàlisi de les
dades de l’increment de preu del transport confirma que els increments més
acusats es concentren en aquells títols més utilitzats (T-10, T-Mes i T-50/30),
que l’any 2010 van suposar més del 90% de les validacions. També es demostra la
tendència sostinguda any rere any a l’augment del preu que paga l’usuari, molt
per sobre de l’IPC, però també de l’increment salarial acordat en la negociació
col·lectiva. Aquesta situació reiterada castiga econòmicament a aquelles
persones que, potencialment, han de ser els usuaris més regulars del transport
públic, és a dir, els treballadors/es que necessiten accedir al seu lloc de
treball, i no afavoreix, per tant, el creixement de l’ús del transport públic.
Això no deixa de ser
una situació contradictòria, quan les polítiques oficials són les d’incentivar
la mobilitat sostenible, estimular l’ús del transport públic generalitzat per
la mobilitat quotidiana per motius laborals i, a la vegada, evidenciar la
insostenibilitat d’un model basat en l’ús irracional del vehicle privat.
La revisió de tarifes
pel 2012 aprovada per l’ATM no bonifica als usuaris més habituals del sistema,
perquè s’abaixen les tarifes de la T-Trimestre i de la T-Mes, uns títols que
només aglutinen al 7.6% dels usuaris (0.6% i 7%, respectivament), donat que són
necessaris un gran número de viatges perquè siguin comparables amb les tarifes
de la T-10 (57 i 62, respectivament). En aquest sentit, manca una política decidida de fidelització dels usuaris més
recurrents, especialment en el cas de la mobilitat laboral: si per anar i
tornar a la feina es fan una mitjana de 40 viatges mensuals, no és possible que
la T-Mes només s’amortitzi a partir dels 62 viatges. Una aposta decidida pel
transport públic per part de l’administració seria que el preu d’aquest títol
s’adeqüés a aquesta necessitat i permetés la fidelització d’un col·lectiu que
necessita desplaçar-se diàriament al seu lloc de treball. És necessari que
l’objectiu de la tarificació sigui que els
usuaris recurrents rebin un tractament favorable, perquè el seu
comportament repercuteix en benefici del conjunt de la societat, atès que
redueix els impactes socials, econòmics, mediambientals, energètics i sanitaris
que comporta l’ús massiu i abusiu del vehicle privat.
Si una forma
d’aconseguir un increment en la quota del transport públic és introduir una
tarificació encara molt més competitiva respecte a l’ús del vehicle privat, des
de CCOO de Catalunya creiem que és necessària la introducció de una nova modalitat de títols de transport que
realment afavoreixin als usuaris (T-Laboral, T-Anual, T-Estudiant, T-Social,
etc.), que permetrien uns avantatges econòmics notables als usuaris, tal com
succeeix a les principals ciutats europees. En aquest context, valorem
positivament la potenciació de les tarifes socials, amb l’ampliació de l’edat
d’ús de la T-12, la disminució del preu de la T-Jove i la introducció d’un ajut
per a persones en situació d’atur. Però aquesta última mesura és bastant
irreal, donat que el descompte no s’aplica sobre els títols més utilitzats,
sinó sobre la T-Trimestre, que no arriba a l’1% de les validacions, pel seu
elevat preu i per la necessitat de fer un número de desplaçaments molt elevat,
en uns moments en que aquestes persones han vist molt minvada la seva mobilitat
per causes laborals.
Des de CCOO de
Catalunya trobem una manca de consideració cap a les entitats cíviques i
socials que aquesta pujada s’anunciï només una setmana després de la reunió del Consell de Mobilitat de l’ATM,
on les organitzacions sindicals tenen representació, sense que es fes cap
menció a aquesta pujada o debat sobre les possibilitats de millorar
l’eficiència del sistema de tarificació. Per tant, considerem que l’any 2012 ha
d’esdevenir en la creació d’un nou marc de treball que obri un fòrum social per
discutir la millora del sistema tarifari, i que no sigui sempre una imposició
de l’administració, que reiteradament deixa de banda a les organitzacions
socials integrades en aquest Consell. També és important recordar que aquesta
pujada de preus no ha passat per la Comissió de Preus.
Malgrat tot, des de
CCOO de Catalunya també considerem que és necessari destacar l’esforç de la
Generalitat de Catalunya que, en el context de retallades de les aportacions
del govern de l’Estat, ha incrementat la seva aportació al sistema de l’ATM en
un 6.3%. També és positiu que l’ATM posi fil a l’agulla i comenci a
plantejar-se un pla d’eficiència amb la finalitat de reordenar serveis, adaptar
l’oferta a la demanda real i a racionalitzar la despesa, i la potenciació de la
lluita contra el frau. Però considerem que aquestes mesures no s’han d’aplicar
sense un anàlisi en profunditat de les repercussions socials que poden tenir
aquestes retallades.
Finalment, com venim
reclamant des de fa anys, des de CCOO de Catalunya considerem que és
imprescindible l’aprovació d’una Llei de finançament del transport públic, una
assignatura pendent de la Llei de Mobilitat de 2003, que eviti carregar, any
rere any, per sobre de l’IPC els majors costos sobre els usuaris.
Reclamem igualment un
nou sistema de títols de transport que fidelitzin als usuaris i facilitin el
seu ús per a treballadors/es, estudiants, aturats, pensionistes, persones amb
discapacitat, etc., i que és imprescindible per estimular la demanda de
transport públic.
