CCOO i la UGT
han remès una carta a la secretària d'Estat d'Ocupació, M.Luz Rogríguez, en la
qual rebutgen la congelació del salari mínim interprofessional (SMI) per al
2012, ja que suposa una nova caiguda real del SMI i una major pèrdua de la seva
capacitat de compra.
A l’escrit els sindicats recorden que el SMI ha anat perdent
pes sobre el salari mig a partir del 2007, any en què va arribar al seu major
pes relatiu (41,5%). Des de llavors, ha caigut progressivament fins al 41% el
2010 i 2011. Ambdues organitzacions insisteixen al Govern perquè el SMI
recuperi el poder de compra perdut en els darrers dos anys i mantingui la seva
capacitat adquisitiva en 2012 i proposen, amb la finalitat d'evitar que es
produeixin contínues pèrdues del poder adquisitiu d'aquesta renda, la reforma
de l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors per assentar sobre noves bases
la determinació anual del SMI.
Així mateix, sol•liciten que s'abordi la negociació
plantejada pel RDL 3/2004 sobre els criteris per a la revisió de l'Indicador
Públic de Rendes Múltiples (IPREM).
A continuació us adjuntem el text íntegre de la carta:
En relació al Projecte de Reial Decret pel qual es fixa el
salari mínim interprofessional per al 2012, remès el 28 de desembre del 2011,
li comuniquem el nostre desacord amb la proposta plantejada.
Des de l'any 2000, el SMI ha experimentat una contínua,
encara que irregular, millora nominal. No obstant això, la seva capacitat de compra,
mesurada pel comportament real de la variable que considera l'evolució dels
preus, només assenyala un augment del seu poder adquisitiu des del 2004 fins al
2009. L 'arribada
de la recessió econòmica marca un canvi.
El 2009 el creixement real positiu es deu sobretot a la
caiguda dels preus dels productes, mentre que el 2010 i 2011 s'observa una
pèrdua de poder de compra. L'increment nominal del SMI (1,5% i 1,3% cada any)
no arriba a cobrir l'alça dels preus dels béns, que el 2010 va arribar a l’1,8%
i al novembre del 2011 ja obtenia una mitjana del 3,3% i amb perspectives de
mantenir-se. La pèrdua del poder de compra del SMI va arribar, per tant, al
0,3% el 2010 i el 2011 ja se situa en un 2%.
Per al 2012, la congelació del SMI suposaria una nova caiguda
real del SMI i una major pèrdua de la seva capacitat de compra, donades les
previsions de l'IPC per al pròxim any, situades en un terme mig de l’1,6%
(Consensus Forescast, desembre 2011).
Tot i el guany ininterromput que experimenta des del 2004
fins al 2009, el SMI ha anat perdent pes sobre el salari mig a partir del 2007,
any en què va arribar al seu major pes relatiu (41,5%), i ha caigut
progressivament des d'aquest any fins al 41% el 2010 i 2011, allunyant-se així
de l'objectiu del 60% del salari mig net establert per la Carta Social Europea.
L'objectiu del 60% del salari mig net equivaldria a un SMI el 2011 de 1.026,43
euros.
El salari mínim espanyol és un dels més baixos dels països
de la UE ‐15 que ho
tenen establert en el seu ordenament jurídic amb cobertura general. Tant si es
mesura en unitats monetàries (euros) com en paritat de poder de compra
(descomptant els diferencials de preus entre països), només se situa per sobre
de Portugal. Aquest fet no es justifica per diferències en els nivells de
productivitat per hora, sinó per una remuneració més baixa de l'hora
treballada. Atès que la millora del poder de compra del SMI ha contribuït a
l'enfortiment de la cohesió social, tot i les diferències amb Europa i d'estar
encara lluny del nivell marcat per la Carta Social Europea, la crisi econòmica no pot
servir com a excusa per desistir en l'objectiu d'arribar a un salari mínim del
60% del salari mig.
El contingut de l'informe elaborat per CCOO i la UGT i remès al ministre el
passat 15 de desembre, permet afirmar que d'aprovar-se el Projecte de Reial
Decret remès avui pel Ministeri d'Ocupació i Seguretat Social, es torna
pràcticament impossible el compliment d'aquest compromís.
Per tant, donades les circumstàncies actuals, CCOO i la UGT insisteixen al Govern
perquè el SMI recuperi el poder de compra perdut el 2010 i 2011 i mantingui la
seva capacitat adquisitiva el 2012, impedint que el seu poder de compra
prossegueixi amb la caiguda experimentada.
Així mateix, a efecte d'evitar que es produeixin contínues
pèrdues de poder adquisitiu del SMI, CCOO i la UGT sol•liciten la reforma de l'article 27 de
l'Estatut dels Treballadors per assentar sobre noves bases la determinació
anual del SMI, així com que s'abordi la negociació plantejada pel RDL 3/2004
sobre els criteris per a la revisió de l'Indicador Públic de Rendes Múltiples
(IPREM).
