17 de novembre del 2011

Coeduquem per a la convivència


25 de Novembre dia Internacional per la eradicació
de la Violència de Gènere

Coeduquem per a la convivència

Les dones són objecte d’una forma específica de violència, que es conseqüència del paper assignat a homes i a dones en una societat estructurada segons criteris sexistes, per això, aquesta violència és una violència de gènere. A més, a causa l’estructura jeràrquica i de poder desigual en la qual conviuen, l’objecte de la violència sol ser la dona, per això, també podem ben bé anomenar-la violència masclista.

Les formes que adopta aquesta violència són variades. Des del menyspreu o el no reconeixement, fins a l’agressió física, passant per la verbal, o l’econòmica, en molts casos es donen com a pràctiques socials i actituds assumides, fins i tot per aquelles que les pateixen, com a part de l’ordre normal de les coses, i a vegades amb una condescendència, diríem, amarga.

Fer visible aquesta situació ha estat una tasca d’anys, amb moltes vides perdudes,  fins que el 28 de desembre s’aprova  la Llei orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere. Tanmateix, com demostren les estadístiques anuals,  la seva plasmació legal no ha impedit que milers de dones siguin maltractades, i que algunes d’elles hagin perdut la vida.

El problema persisteix perquè la seva arrel es troba encara instal·lada, per a molts homes i per a moltes dones, en el més profund de les idees i creences que guien la forma amb què estableixen les seves relacions als diferents àmbits socials, i molt especialment al de la parella. Aquestes creences no són més que això: suposicions del que s’espera que ha d’assumir un rol dona o un rol home. Resulta significatiu i confirma això el fet que la violència masclista no sap de classes socials ni de nivells culturals.
 
És ben complicat canviar aquests pressupòsits, com tants altres, amb conseqüències negatives i limitadores per al desenvolupament de les persones, en un marc de pau i de llibertat. Això ho sabem bé els educadors i les educadores, però també sabem que es tracta d’un camí de llarg recorregut que no es pot abandonar.

L’escola, en aquest sentit, juga un paper clau: en  primer lloc a l’hora de detectar entre els nois i les noies actituds sexistes, i en segon lloc per la potencialitat educadora que pot tenir la transmissió de valors alternatius i igualitaris, que ajudin a desmuntar aquests, diríem, estigmes del gènere.

Però això no és tasca d’un dia, d’una activitat específica o d’un tema en un temari, és més aviat una tasca transversal i constant, una tasca que, per poder aplicar-se de forma fluida,  requereix que siguem nosaltres, el professorat, els primers i les primeres en ser conscients de la seva importància i de la seves conseqüències en les vides de les persones. Aquesta tasca també exigeix algunes precaucions, de les quals en destacaríem dues: una, tenir en compte la diversitat de formes que adopta la violència de gènere abans d’arribar als seus extrems més dramàtics, i remarcar dintre dels valors de respecte, solidaritat i pau que guien molts dels nostres projectes educatius l’específica forma de ser d’aquest tipus de violència, pel fet d’estar instal·lada i assumida en el fons de molts hàbits socials transmesos com a quelcom “natural”.
L’altra, no fer del nostre un discurs victimitzador. Educar per la igualtat, coeducar, és una tasca dirigida tant a ells com a elles, perquè no hem d’oblidar que ells també són víctimes del seu rol. No podem coeducar presentant les dones com a víctimes dels homes. El rol de víctima s’acaba naturalitzant com a un atribut de les dones i, com sabem, la víctima (una paraula que, per cert, sols existeix en femení), per ser-ho, es converteix en un subjecte passiu, sense capacitat de sortir de la seva situació per ella mateixa. Per això, hem de tenir en compte que els discursos que transmetem no consolidin els papers agressor / víctima, en homes i dones, i evitar així la seva naturalització en el pensament dels nois i les noies . 


Desafortunadament, la resta d’estímuls externs que els joves i les joves reben diàriament no acompanyen gaire: des de la imagineria sentimental projectada en molta de la música que escolten els i les adolescents,  fins als valors amb què es troben en la seva interacció social diària fora de l’escola i l’institut, o els transmesos pels espectacles mediàtics. Tanmateix, sempre podem convertir tot aquest “material” en una oportunitat d’anàlisi des de l’aula. Tasca complicada, ja ho sabem, però ja sabíem que educar és ben difícil.

Aprofitant la commemoració del dia internacional contra la violència de gènere ens agradaria transmetre al conjunt del professorat la necessitat de mantenir viu en els nostres centres un espai de reflexió sobre gènere i educació, capaç de plasmar-se en pràctiques concretes que travessin la nostra acció educativa, perquè una de les eines més efectives contra la violència de gènere és l’educació en valors d’igualtat. Aquesta és la nostra aportació més valuosa, com a professionals de l’escola, a la solució d’un problema encara massa present a la nostra societat: la violència de gènere.





Formació professional Aturem la LOMCE Opinió Ens roben la paga! SOMescola
Imprescindibles de la Pública Imprescindibles de la Concertada Imprescindibles del Professorat interí i substitut Docents en lluita Projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local
Lleure educatiu en lluita! Educació Ajuntament Barcelona Accés a la borsa interins docents Web ensenyament públic Web treballadors concertada