17 de maig del 2017

Què cal per fer possible un veritable sistema educatiu inclusiu català?

El projecte de Decret de la Generalitat necessita millorar

Què cal per fer possible un veritable sistema educatiu inclusiu català?



Després d’anys d’anunciar-ho, finalment s’ha publicat el projecte de Decret que regula l’atenció a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu. 
  

CCOO hem presentat unes al·legacions  que no han estat respostes encara. El Consell Escolar de Catalunya va elaborar un dictamen de recomanacions al Departament, i tot i haver inclòs la majoria de les nostres aportacions, ens hi vam abstenir per evitar la utilització política del Departament d’aquestes votacions. 

Les CCOO ens posicionem clarament en favor de l’escola inclusiva, ja que una escola no inclusiva és una escola segregadora. Aquesta inclusió es pot aconseguir per diverses vies i formats, però sigui com sigui, requereix els recursos i  la formació suficients per dur-la a la pràctica.

Perquè aquest decret resulti verdaderament útil resulta imprescindible una planificació transversal en cinc direccions:

*Tenir en compte totes les professions i serveis implicats:
S’hauria de determinar a l’articulat el personal de les aules d’acollida, les unitats d’escolarització compartida, els programes de noves oportunitats, els suports intensius a l’escola inclusiva, els suports intensius a l’audició i el llenguatge i els programes d’aula integral de suport.

Cal, igualment incloure una major dotació de personal orientador i mestres d’Educació Especial als centres educatius (garantint un per cada 250 alumnes que recomana la UNESCO), així com promotors escolars per a minories, personal tècnic d’integració social a tots els instituts i tècnic d’educació infantil a totes les escoles.

Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic requeririen un increment de personal relativament superior al pressupostat, i resulta absolutament imprescindible un increment de plantilla als CRETDIC (Centres de Recursos educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta) i als SEETDIC (Servei Educatiu Específic Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta).

Considerem que qualsevol alumne pot requerir assistència sanitària i parasanitària i, per tant, ha d’existir personal sanitari en tots els centres educatius i que a la memòria econòmica s’hauria de començar a concretar.

El projecte de Decret no esmenta el personal vetllador. Des de CCOO denunciem, des de fa molts anys la situació de subcontractació d’aquest col·lectiu i exigim que el Departament d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el presti amb personal propi; no existeix cap argumentació organitzativa ni pedagògica que justifiqui l’actual externalització. Però no podem acceptar la invisibilitat d’aquest col·lectiu al projecte de Decret; no sabem si el Departament no el considera part de l’escola inclusiva, o bé si tenen la intenció de fer-ho desaparèixer.

Pel que fa als Serveis Educatius, per CCOO s’ha de fer un nou decret que s’adapti a la realitat  i a les necessitats actuals, que reguli de manera més eficient i eficaç les funcions actuals dels serveis Educatius i avaluar el funcionament dels serveis educatius integrats actuals, així com la provisió de places i la fórmula actual de concurs de trasllats que fa pràcticament una dècada que no s’ha posat en marxa. Aquest Decret planteja una simple modificació, que al nostre entendre no solucionarà els problemes actuals.

*Abastar totes les etapes educatives:
Les llars d’infants i els altres espais educatius dels centres ordinaris, com el menjador, les activitats extraescolars, el transport escolar i les sortides, no són presents en el decret, que en teoria pretén desplegar la Llei d’educació.

Pel que fa a l’educació Postobligatòria, no es garanteix  el suport educatiu a l’alumnat amb necessitats específiques al Batxillerat i la Formació Professional, ni s’especifica com es durà a terme la coordinació de l’oferta formativa adreçada a l’alumnat que no obté la titulació d’ESO.

Tampoc els ensenyaments d’adults rebran cap tipus de suport, ja que únicament s’esmenta el traspàs d’informació.

*Entomar tots els factors de risc de forma integral:
L'ampliació de categories de les necessitats educatives específiques no col·labora amb el principi que inspira l'escola inclusiva, que va més enllà: El veritablement important és identificar, en cada moment, els factors de risc que suposen barreres a la capacitació i realització de les persones com a tals i disposar els elements que els puguin remoure, defugint de fites estandarditzades. Per a CCOO, no es poden catalogar totes les diferències.

El Decret  situa l’abandonament escolar prematur com una de les categories, tot i que per CCOO, no caldria que hi fos com a necessitat educativa especial, ja que un sistema educatiu inclusiu ha d’atendre a tothom amb tots els recursos necessaris. Per reduir-ho, serà fonamental disposar d’un sistema d’orientació i assessorament que es correspongui amb les necessitats actuals i futures.

Una altra mancança del Decret actual és l’atenció a les necessitats educatives derivades, per exemple, de processos d’identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat. Per aquest motiu, s’ha de fomentar la coeducació i vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família siguin respectats en els diferents àmbits educatius, en aplicació de la Llei11/2014.

El Decret defineix les UEC i els programes de noves oportunitats, com recursos per a l’alumnat amb trets d’inadaptació al medi escolar i risc d’exclusió social, amb molt poques diferències a l’hora de determinar les característiques que ha de tenir l’alumnat per assignar-li un recurs o un altre.  Valorem positivament la seva inclusió, però enlloc es defineix el seu funcionament ni la inspecció que se’n faci d'aquestes.

Pel que fa als programes de noves oportunitats, s’han d’impartir en centres ordinaris, ja siguin instituts o centres de noves oportunitats. En el cas d’instituts, no es defineix com es regularan, i en el cas de centres de noves oportunitats, segons la Disposició Addicional 2ª, seran centres privats, amb el què el Departament pot acabar renunciant a prestar aquest servei.

*Fer efectiva la participació de tota la comunitat educativa:
Tots els recursos necessaris per a complir amb l’objectiu marcat han d’estar definits al Mapa territorial de recursos per a alumnes amb necessitats educatives específiques, però el Decret no determina quin és l’organisme encarregat de la seva elaboració. Per a CCOO, els sindicats representatius hem de tenir representació en aquest organisme i el Mapa territorial hauria de ser valorat anualment pel Consell Escolar Territorial corresponent.

El decret hauria d’especificar l’òrgan administratiu concret que assigna els suports intensius, i per les implicacions laborals i de prestació del servei educatiu, els sindicats hem de ser presents en aquests òrgans.

Es planteja la disposició dels recursos personals dels actuals centres d’educació especial sostinguts amb fons públics per a complementar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris de les seves zones. Però el Decret ni tan sols esmenta la prèvia negociació col·lectiva amb la representació sindical, ni l’increment pressupostari que hauria de contemplar, per exemple, pel pagament del complement d’itinerància.

Considerem que les famílies en el cas de no estar conformes amb els recursos assignats al seu fill o filla haurien de poder impugnar els recursos assignats mitjançant un procediment administratiu ràpid i senzill, que hauria de resoldre la Comissió d’Ordenació Educativa de cada SSTT.

*Assegurar la implicació de tot el Govern:
Un Decret com aquest, que en paraules del propi Departament pretén un canvi cultural, requeriria una dedicació econòmica molt superior per a la formació. En canvi, no es planteja cap inversió en formació d’altres professionals que no siguin docents i pel que fa als CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos), una única jornada formativa de 2 hores pels professionals serà insuficient pel canvi metodològic i de condicions que comportarà.

Igualment, per poder aconseguir un sistema inclusiu, és imprescindible una baixada generalitzada de les ràtios als centres educatius, a més de l’increment dels suports educatius i per fer-ho possible cal una dotació pressupostaria suficient i  mantinguda en el temps.

La millora en tots els sentits de les coordinacions i treball en equip amb els diferents serveis educatius i assistencials familiars i de salut infantojuvenils, com els CSMIJS, els CDIAPS, els Hospitals de dia, Pediatria etc.. són absolutament imprescindibles si volem que realment el sistema sigui inclusiu. Al decret no queda suficientment clara ni la relació, ni les fórmules perquè  així sigui.

Globalment ha d’existir un Pla Interdepartamental, no només amb Salut, sinó també amb el de Cultura i el de Treball, Afers socials i famílies, en les tres vessants d’aquest últim.


Cal, doncs, una  reformulació del decret que permeti resoldre totes aquestes mancances. Les CCOO estem plenament disposades a continuar aportant les nostres propostes per a fer-ho possible i no dubtem que aquesta és l’actitud de la immensa majoria de col·lectius i actors del conjunt de la comunitat educativa. Esperem que, aquest cop sí, el Departament estigui a l'altura. 

Formació professional Aturem la LOMCE Opinió Ens roben la paga! SOMescola
Imprescindibles de la Pública Imprescindibles de la Concertada Imprescindibles del Professorat interí i substitut Docents en lluita Projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local
Lleure educatiu en lluita! Educació Ajuntament Barcelona Accés a la borsa interins docents Web ensenyament públic Web treballadors concertada