El sindicat demana un gir radical de les polítiques i no un simple canvi de cares
El nomenament del nou titular d'Educació, Iñigo Méndez de Vigo, realitzat de manera barroera pel president del Govern del PP, no aporta res a la resolució dels greus problemes i conflictes que les polítiques populars han generat en l'àmbit educatiu.
Pel seu currículum i vivències, el nou responsable és una persona totalment aliena a l'àmbit educatiu, fet que afegeix més inestabilitat al sector en un moment en què, davant el gir radical que s'ha produït en el mapa polític de les comunitats autònomes, la paralització i retirada de la LOMCE està més a prop que mai.
La Federación de Enseñanza de CCOO demanarà a Méndez de Vigo una reunió per reclamar la recuperació dels drets laborals del col·lectiu de professionals de l'ensenyament, retallats durant els tres anys i mig en què el cessat Wert ha assolat l'educació espanyola, així com per exigir polítiques que garanteixin l'equitat i la igualtat d'oportunitats del sistema educatiu. Tot això en el marc necessari de recuperació del diàleg que l'exministre va fer saltar pels aires poc després de fer-se càrrec del Ministeri.
La Federación de Enseñanza de CCOO no es conforma amb un canvi de cares, sinó que exigeix un nou rumb en les polítiques educatives que, necessàriament, han de passar per les cinc mesures de caràcter urgent que ja ha plantejat als governs autonòmics:
1. Paralització de l'aplicació de la LOMCE i obertura d'un procés real de diàleg i consens amb la comunitat escolar que doni lloc a un projecte compartit que converteixi l'educació en una veritable prioritat al nostre país.
2. Reversió de les retallades i compromís d'un finançament suficient d'almenys el 7% del PIB per a tot el sistema educatiu. Recuperació dels més de 32.000 llocs de treball docent perduts des de 2012 i disseny d'un pla d'ocupació que elimini la taxa de reposició i doti a l'educació pública de suficients professionals.
CCOO defensa que els fons destinats a la despesa pública educativa i R + D + I no s'han de computar en els percentatges de dèficit públic o deute públic a l'hora de complir amb els programes d'estabilitat de la UE i que el retorn en termes de progrés, benestar i cohesió social és impagable per a qualsevol país.
3. Eficàcia en la gestió del sistema educatiu públic en les diferents comunitats autònomes, amb la implantació de mesures que assegurin la qualitat educativa des de la primera infància i l'educació al llarg de la vida més enllà de la mera ocupabilitat.
4. Impuls d'una educació superior a l'altura de les noves demandes socials i productives, de marcat caràcter públic i basat en la planificació i la col·laboració. Paralització del reial decret que modifica l'ordenació dels ensenyaments universitaris i dóna entrada a graus de tres anys i màsters de dos; qual modifica els requisits per a la creació de centres i universitats; i el que imposa un sistema d'acreditació del professorat universitari funcionari imparcial i arbitrari, relegant la docència a un segon pla.
5. Obertura de les meses de negociació amb els sindicats per donar solució als problemes del sistema educatiu i atendre les necessitats docents i del personal de serveis educatius i les seves condicions laborals, de manera que es garanteixi l'exercici dels professionals de l'educació amb qualitat i dignitat i es posi fi al context de degradació laboral sofert durant els últims anys. Procurar que aquestes condicions siguin adequades és un dret del col·lectiu docent, però també un important factor de qualitat de l'ensenyament.
