EDUCAR AMB L'EXEMPLARITAT
Educar amb l’exemple
no és una manera d’educar, és l’única manera d’educar. Els vells mestres ho
saben i el professorat de l’institut Joan Fuster ho ha mostrat fins en una
situació tràgica. Al professor Abel Martínez Oliva, li va costar la vida.
L’essència de l’educació consisteix en ajudar infants i
joves a créixer, a madurar, a tenir capacitat no només per passar exàmens, sinó
per passar la vida. Naturalment, doncs, l’educació no es produeix només dins
les aules sinó que, com afirma Joan Manuel del Pozo, una societat o és educadora, o serà lamentablement
deseducadora.
Aquesta setmana s’ha posat de manifest la tensió entre
l’acció de les escoles i l’acció lamentablement deseducadora d’alguns mitjans
de comunicació, que no han dubtat en traspassar els límits de la bona educació,
del respecte, de la intimitat, de la protecció de les persones més vulnerables,
fins i tot de la veracitat, quan s’escampaven notícies i detalls abans de ser
degudament contrastats. Estan convençuts que la nostra societat comprarà més el
sensacionalisme que el rigor. I potser tenen raó...
Mentre, la comunitat educativa de Catalunya, sense excepció,
s’organitzava per donar una sortida educativa al dol i l’angoixa.
Ens vam posar
d’acord i vam preparar, per al migdia de l’endemà, una petita cerimònia
respectuosa, que constituís un homenatge al professor mort, una canalització
del dol, i una mostra de solidaritat. Cada centre, cada escola ho va expressar
com va considerar que seria millor per al seu alumnat. Es van dedicar hores de
classe a parlar, a analitzar, a pair els fets de dilluns.
Les persones que ens dediquem a l’educació sabem, com
escrivia Robert J. Sternberg que la intel·ligència inclou la gestió de les
emocions, la capacitat d’acció, la tenacitat, la resistència a la frustració,
el control dels impulsos, l’acceptació de la crítica, la superació de les
dificultats, l’empatia i el compromís amb els altres, la bondat. Aquests i
d’altres talents no els mesura PISA, ni cabran en les 350 preguntes de la revàlida
de Wert, ni mereixen gaire atenció en els pressupostos de la Generalitat.
L’educació no pot ser només l’economia del coneixement.
La comunitat educativa ha estat, en paraules de José Antonio
Marina, la consciència educativa de la
societat. Ha mostrat criteri i camí. Que ho senti qui ho ha de sentir per fer el
què s’ha de fer.
Gràcies a Abel Martínez, gràcies a David Jurado, gràcies a
l’equip pedagògic de l’Institut Joan Fuster, gràcies a l’AMPA, i gràcies a la
comunitat educativa del país. Heu convertit una tragèdia en una lliçó. Un acte
de maduresa, un acte d’amor. L’exemple.
Montse Ros
Secretària
general de la Federació d'Educació de CCOO a Catalunya.
CONTRAPUNT: SETMANARI INFORMATIU DE MOLLET I BAIX VALLÈS DEL 8 DE MAIG DE 2015
Etiquetes: gironaeducació gironaeducacio ccoogirona girona
