Valoració de CCOO de Catalunya sobre la resolució del TSJC en relació a la utilització de la llengua castellana a l’ensenyament
CCOO considera que el tribunal es pronuncia sobre una premissa “que el castellano se vea reducido a una utilización marginal” que no té fonament. El castellà a Catalunya i al conjunt del sistema educatiu no té un ús marginal, sinó d’estudi obligatori. Totes les avaluacions externes, del govern d’Espanya i de l’OCDE coincideixen observar que el nivell assolit de castellà és similar al de català a les escoles catalanes i similar al que adquireixen alumnes d’altres territoris de l’estat espanyol. De tal manera, que queden garantits tant el dret com els resultats.
El tribunal estableix que un 25% és un percentatge mínim perquè el castellà no sigui “marginal”. CCOO se sorprèn del poc respecte a la capacitat tècnica-pedagògica del professorat de Catalunya. Les lleis educatives, de manera raonable, introdueixen un marge d’actuació al criteri professional i al projecte del centre educatiu per adaptar el currículum, organitzacions i didàctiques a les necessitats de l’alumnat concret. Així mateix, hi ha mecanismes d’avaluació i d’inspecció per corregir els desajustos, si es produeixen. L’educació no és la suma de temps i temaris. En la bona educació, el tot és més que la suma de les parts. El que s’aprèn d’una llengua millora totes les altres llengües, i et facilita el coneixement de més idiomes amb més facilitat. No entenem que la judicatura hagi de pronunciar-se sobre metodologies i tècniques i encara menys fixar un percentatge sense motivació pedagògica.
Les resolucions del TSJC introdueixen una novetat en les disposicions que han pres sobre aquesta qüestió, que consisteix a ordenar directament a les direccions de 5 centres (quatre concertats i un de públic) que compleixin la sentència al marge de les disposicions de la conselleria.
CCOO coordinarà les accions pertinents davant d’aquestes resolucions en el marc unitari de Somescola.
Malgrat tots els esforços del PP i el seu entorn mediàtic per dividir la societat catalana per la qüestió lingüística, les poques denúncies posades, i les poques que han prosperat, mostren el fracàs d’aquesta política.
No està de més fer notar que de les 5 resolucions publicades avui, només una està redactada en català.
Notícies relacionades
- Somescola.cat fa una crida a defensar la immersió lingüística davant els atacs judicials
- Somescola.cat defensa la immersió lingüística davant una nova sentència del Suprem
Nota del Gabinet de premsa del TSJC (31 de gener de 2014)
Atesa la doctrina ja consolidada del Tribunal Suprem pel que fa a al dret dels alumnes a la utilització de la llengua castellana a l’ensenyament dels alumnes que així ho han demanat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha determinat quin és l’abast de l’esmentat dret.
En diverses interlocutòries la Sala contenciós administrativa ha considerat en primer lloc que cal garantir que el català constitueixi el centre de gravetat del sistema educatiu, en concordança amb allò que determina l’Estatut d’Autonomia i la legislació ditada pel Parlament de Catalunya. Ara be, cal estar alhora a allò que ha resolt el Tribunal Constitucional pel que fa a la necessària utilització del castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament, sense que aquesta utilització sigui tan reduïda o marginal que esdevingui simplement retòrica.
El Tribunal ha valorat ja diversos casos en els que l’escola ja estava utilitzant el castellà amb una intensitat suficient, i així ho ha determinat responent a altres tantes reclamacions formulades pels pares dels alumnes.
En aquesta ocasió la Sala ha considerat que cal garantir una utilització mínima del castellà. Així, atenent els precedents i prenent en consideració els valors en joc, s’ha fixat la utilització mínima del castellà un 25 per cent de l’horari lectiu, en el ben entès que caldrà incloure una assignatura o matèria troncal, a mes de la llengua i literatura castellana en aquest percentatge.
Considera la Sala que d’aquesta forma es pot garantir una presencia prioritària i suficientment àmplia del català com a llengua vehicular, sense que el castellà es vegi reduït a una utilització merament simbòlica.
