El Consell Escolar aprova dictàmens sobre decrets o propostes legislatives que fa el Govern. Però en cap cas NO APROVA les normes ni els decrets: les estudia i fa propostes per a la millora.
El dictamen aprovat sobre el mal anomenat "decret de plantilles" recull propostes que han estat de consens i que millorarien el decret en cas de ser incorporades per l’administració que és qui té l'última paraula.
Malgrat això, CCOO hem presentat un vot particular perquè considerem que les recomanacions haurien d’haver estat també altres.
Un vot particular expressa opinions que no han esta recollides al dictamen, però que es vol fer arribar com a tals a l’administració.
El dictamen aprovat sobre el mal anomenat "decret de plantilles" recull propostes que han estat de consens i que millorarien el decret en cas de ser incorporades per l’administració que és qui té l'última paraula.
Malgrat això, CCOO hem presentat un vot particular perquè considerem que les recomanacions haurien d’haver estat també altres.
Un vot particular expressa opinions que no han esta recollides al dictamen, però que es vol fer arribar com a tals a l’administració.
VOT PARTICULAR que presenta CCOO al Dictamen 5/2013 sobre el projecte de "decret de plantilles i provisió de llocs docents":
Consideracions
sobre el projecte de “Decret de plantilles i provisió de llocs docents”
Considerem que
no és un decret de plantilles ja que no estableix quines són les plantilles
mínimes dels centres, i sí de provisió de llocs de treball.
El text actual del decret no és
aplicable en la seva totalitat, ja que es necessita
de la regulació de l’avaluació del professorat, de les zones educatives i de la
formació i la promoció professional.
Amb
la LOMCE en tramitació, ofereix dubtes sobre la seva viabilitat en el curt
termini, tot i que LEC i LOMCE comparteixen la cessió de la gestió a les
direccions dels centres. Per evitar confusions, el text hauria d’eliminar tots
els preceptes que depenen de decrets futurs, o com a mínim establir un
calendari.
Per fer possibles projectes propis, n’hi hauria prou amb
dues formes de provisió (ordinària per garantir igualtat i pluralitat i
específica per fer projecte i diversitat) l'esborrany complica la gestió dels
centres diversifiquen amb excés les formes de provisió. La desitjable
simplificació burocràtica no es fa efectiva amb aquest decret, al contrari
introdueix més burocràcia.
Resulta preocupant les qüestions següents:
- La direcció només respon davant l’administració, la qual té tot el poder pressupostari.
- No hi ha contrapoders en els assumptes laborals davant la direcció, cosa que no passa davant del Departament. Quin és ara el paper i la dimensió de la Representació Legal dels Treballadors?
- El Consell Escolar no visa el projecte de plantilla per assegurar la correspondència amb el projecte educatiu del centre.
- No hi ha graus de descentralització: no s’usen les zones educatives que preveu la LEC. Entre el director i el Departament no hi ha òrgans de presa de decisió.
La provisió de places en l’educació pública ha d’equilibrar
coherència i pluralitat, igualtat i
diversitat, per això cal que la major part de les places siguin de provisió
ordinària, i que es reservi una part (20-25%) per a una provisió específica per
concurs de mèrits, i amb requeriments addicionals.
No
són necessàries més modalitats de provisió. Qualsevol requeriment no ordinari
pot ser proposat en un concurs de mèrits específic. Amb les minses possibilitats
formatives actuals, altra cosa seria discriminatòria i inútil per al conjunt
del sistema.
Cal
també arbitrar un model de provisió que incorpori la formació per al projecte
de centre, tant per a personal funcionari com interí o substitut. Donar un
període de prova de tres mesos al personal de nova incorporació sense donar
mitjans de formació no és raonable. I que d’aquest període de prova se’n pugui
desprendre l’expulsió de la borsa, tampoc no és acceptable en una professió de
tant alts requeriments.
El
problema del dret a defensa col·lectiva.
Les decisions sobre personal de la direcció, en la provisió, assignació de funcions, de complements salarials, de remoció en el lloc de treball, d’avaluació del període de prova... no tenen establerta contrapart de la Representació Legal dels Treballadors. Cal resoldre aquesta qüestió. Seria difícilment comprensible que el Departament hagi de contrastar totes les seves decisions amb la mesa sectorial de negociació, i que, en canvi, els directors no tinguin cap control per part sindical amb capacitat per decidir sobre qüestions laborals.
