Dona i mercat de treball
Secretaries de la Dona de la CONC i de la UGT
La discriminació per raó de sexe no és un fenomen nou; no obstant això, la crisi econòmica que travessem i les respostes donades per les polítiques que s’estan duent a terme suposen un increment important de les desigualtats de gènere i una gran reculada dels avanços assolits en matèria d'igualtat en les últimes dècades.
Les dones patim situacions de desigualtat estructural en el mercat de treball; unes
situacions marcades, entre d’altres, per la bretxa salarial i prestacional entre homes i dones, la desigualtat ocasionada per la segregació del mercat laboral, la precarització dels
sectors més feminitzats, la penalització de la maternitat a l’hora d’accedir i mantenir-se en el mercat, la discriminació de les dones en l’accés a la formació contínua i la feminització
del treball parcial i les polítiques de permisos, que assumeixen la conciliació de
la
vida laboral, personal
i familiar com una
qüestió de dones.
Durant el període de creixement econòmic sostingut, les desigualtats registrades pel que
fa a l’ocupació femenina respecte la
masculina s’han mantingut en uns valors clarament
desfavorables per a les dones.
L’actual
situació de crisi
econòmica és molt preocupant, perquè sumades a les desigualtats
existents s’observen seriosos problemes d’estancament o de retrocés en relació a la
quantitat i qualitat de l’ocupació
de les dones.
La crisi ha comportat la destrucció
massiva de l'ocupació, però a l’hora d’intentar establir mesures
que intentin revertir la situació, s’ha posat l’èmfasi públic i polític principalment en
la que
afecta la mà
d'obra masculina, i s’han ocultat els greus efectes en
les
dones.
En un escenari de crisi com l’actual, moltes indústries opten per la deslocalització de les fàbriques o pel tancament parcial o total de les instal·lacions en
el nostre país i amb l’increment d’atur corresponent. Aquesta situació té un impacte directe amb la capacitat
de negociació de les persones que es veu minvada, i comporta, en molts casos, una pèrdua
de condicions laborals i una disminució dels salaris per seguir
mantenint la seva taxa de
beneficis.
El sector de
serveis i d’atenció a les persones, no deslocalitzable
i
molt feminitzat, és un
dels
més afectats.
Cada vegada és més evident que les dones estan sent perjudicades profundament i en
major mesura que els homes per les mesures que s'estan adoptant. La crisi no només s'ha
originat
per les hipoteques escombraries, l'esclat de la bombolla immobiliària, la desregulació dels
mercats
financers i el regnat dels
dictats financers sobre els polítics
i els
econòmics, sinó que també respon a causes estructurals basades fonamentalment en l'increment de
la desigualtat.
Hi ha situacions de
desigualtat que
s’intensifiquen
en un entorn de crisi:
La invisibilitat que
pateixen les
qüestions de gènere
es
dona amb
cruesa en
la protecció per l’atur, que és desigual per a les dones, ja que aquestes, davant el major pes de la contractació temporal i a temps parcial, han generat menys drets per a la percepció de les prestacions. La cobertura per l’atur de les dones se situa vint-i-sis punts per sota de la dels homes, i a més, continuen sent les que
més suporten, en nombre, l’atur de llarga durada.
El treball temporal (superior en les
dones) però, sobretot, l’ocupació a temps parcial, es configura com un
element important de
desigualtat i segregació
laboral
per a les dones.
Tenim un model productiu que menysprea el potencial de coneixement, experiència i
talent que representen les dones. L'alt nivell formatiu que
les
dones han anat assolint en els darrers anys, no es veu reflectit directament en els llocs que aconsegueixen en el mercat laboral, encara que les que tenen més
nivell d’estudis tenen més possibilitats d’ocupació.
Es mantenen branques
d'activitat per tots dos sexes,
sectors hegemònicament
masculins o femenins i qualificacions específicament
femenines o típicament masculines, que s’acompanyen, a més, de diferents valoracions socials i econòmiques
d'unes i altres
feines, sempre desfavorables cap
a les dones.
A tots aquests elements cal afegir que així com les dones han entrat en el mercat laboral, els homes no ho han fet dins de l’esfera domèstica i dels treballs de cura, per la qual cosa hi ha una subrepresentació molt elevada dels homes en aquest espai.
Les qüestions que plantegem analitzades en el context actual, ens porten a patir unes
conseqüències molt negatives. La crisi econòmica està afectant amb major intensitat a les
dones joves, al col·lectiu de
majors de 45 anys que demanden ocupació i, molt especialment, a les dones que superen els 52
anys.
Constatem una concentració de l’atur femení entre les dones de 25 a 44 anys que mostra que, malgrat ser el grup d’edat on també és concentra més l’ocupació femenina, les dones
adultes en
l’edat central d’activitat laboral i reproductiva
tenen moltes dificultats per
mantenir la seva
ocupació, o
per tornar-ne a tenir un cop
l’han
perduda.
La feminització de la pobresa no només es
manté sinó que les situacions empitjoren, i ara s’hi afegeixen nous
perfils. Amb aquestes dades
d’atur, la pobresa està augmentant en les famílies treballadores que han de dependre de l’escàs
sou de les dones.
Les famílies monoparentals amb una dona al capdavant i les dones que viuen de una pensió de
viduïtat han passat a engrossir les bosses de pobresa. A més, les jornades
interminables
que moltes d’elles es veuen
obligades a fer per portar diners a
casa es reflecteix en la
seva salut.
Les
mesures preses pels nostres governs contra la crisi estan tenint efectes molt perversos
cap a les dones.
Les polítiques de contenció salarial,
la
disminució de les rendes en les llars,
l'augment de l'endeutament
i l’aprimament
del sector públic intensifiquen
i
aprofundeixen les desigualtats. Les polítiques de retallades que s'estan duent a terme sense tenir en compte
la
posició diferent en la qual es troben homes i dones en la nostra societat, accentuen les desigualtats entre tots dos sexes i contribuiran a l'augment de l'empobriment
de les dones i
de la discriminació que suporten. Regulacions com la reforma laboral, no només no ajuden
a solucionar aquests problemes, sinó que empitjoren les condicions laboral
i vitals de les
persones treballadores.
Les
qüestions relatives a la igualtat, conciliació etc.. han estat fortament atacades per una normativa, que lluny de resoldre els problemes
del mercat de treball, aprofundeix les diferències i deixa en pitjors condicions tots aquells que ja patien una
situació
de feblesa en el
món del treball.
L'impacte de les rebaixes generalitzades
de l'estat de benestar social, a través de les retallades socials i de
la despesa pública
en general, que efectuen de forma
dràstica, devastadora,
indiscriminada i d’esquenes a l'anàlisi de l'impacte de gènere, no tindrà el mateix efecte
per a les dones que
per als homes.
La presència de les dones al món laboral retribuït s'ha fet sobre la base d’un pacte social no escrit respecte els rols d’homes i dones, i per tant, sense resoldre el conflicte que
suposa treballar
fora
de casa i
atendre les
responsabilitats familiars.
Les dones
han assumit majoritàriament la doble tasca des del principi, per ser les que tradicionalment
duien a terme les
labors de les cures domèstiques i familiars. Tot just
començavem a visualitzar que
l'atenció de menors i d’altres familiars en situació de dependència havia d'enfocar-se com un problema de la societat
i no com un conflicte privatiu de les dones i
que, per tant, era imprescindible comptar amb uns serveis públics de qualitat per atendre
aquestes necessitats de
les
cures.
En la
situació
actual, qualsevol retallada
en la despesa
pública
que
redundi en una
reducció o eliminació de
serveis públics dirigits a
la
cura i l'atenció de menors i a
d’altres persones amb dependència, suposa una doble reculada per a les dones. Per una banda, es tornen a veure obligades assumir el doble paper de dona treballadora
i cuidadora, i alhora, estan directament afectades per la destrucció d’ocupació al sector públic, i per l’empitjorament
de les condicions de treball en aquests sectors que, no ho oblidem, estan fortament feminitzats.
Les retallades en els
serveis socials
i
atenció
a
la dependència, la
sanitat o l’educació, tenen
com
reflex directe un empitjorament de les condicions
de
treball de les
dones, i comporten un increment de les càrregues
de treball, tant en
l’àmbit professional
com
en tant que usuàries dels serveis o davant la
obligació d’assumir elles les atencions
que el sector públic ha
deixat de donar.
La assumpció de tasques de cura i acompanyament a dependents i gent gran per part de les
dones de la família, no només és un
pas enrere per a les dones, sinó que comporta un empitjorament en
l’atenció de les persones en situació de dependència.
l’atenció de les persones en situació de dependència.
Mesures com l’eliminació de les cotitzacions a la Seguretat Social de les cuidadores no professionals tenen un impacte directe en les futures pensions d’aquestes persones.
Mesures com el copagament sanitari i taxes com l’euro per recepta afecten principalment pensionistes, la majoria dels quals són dones. La
manca de visió de gènere en matèria de salut, fa que no es tingui en compte l’impacte que aquest
copagament o l’augment de llistes d’espera o les llistes de medicaments exclosos en les
malalties més
feminitzades, i les fan
més invisibles que
mai.
En un context en
què les famílies afronten la impossibilitat de pagament d’aquests serveis, les retallades en les escoles bressol i les retallades en les beques menjador tenen
com a conseqüència l’assumpció per part
de les famílies de la cura dels infants, que
recau de nou especialment en mares i
àvies.
Mesures com la liberalització
d’horaris comercials (Reial decret espanyol, denunciat al TC per
la
Generalitat per invasió de competències), tornen a incidir en la idea de supeditar la conciliació i les polítiques dels usos del temps a les necessitats de les empreses, i denoten un tractament de les
persones no com a
ciutadanes
amb necessitats sinó com a persones consumidores.
Les accions i polítiques de millora
de la coresponsabilitat han caigut
de totes les agendes
politiques. La no posada
en marxa del permís de paternitat de quatre setmanes, n’és una bona mostra. No només dificulta l’atenció dels infants per part dels pares, sinó que aprofundeix en les dificultats d’accés de les dones en el mercat de treball en tant que se les veu, a diferència dels seus companys, com a no disponibles per treballar
quan decideixen
ser mares.
Les retallades i congelacions de les pensions, així com els subsidis i la Renda Mínima d’inserció comporten una
menor capacitat adquisitiva de les persones que les
perceben. Les dades ens
parlen d’una feminització de
les pensions i de les perceptores
d’aquestes rendes, i converteixen les dones, novament, en
diana
d’aquestes retallades.
Davant l’empitjorament de la situació econòmica de les famílies, hi ha un impacte de l’atur sobre
les
dones pensionistes que, en comptar amb els ingressos fixos de
la
seva pensió, acaben
suportant també la despesa familiar dels fills.
Ens trobem davant d’una situació econòmica molt complicada, que està servint d’excusa
per imposar una determinada
ideologia sobre els drets de les dones i el seu rol en la societat. Entenem que la manca d’anàlisi de gènere de les mesures a prendre no és neutre, i que respon a una concepció política determinada que vol imposar el seu
model aprofitant la feblesa d’alguns dels drets de les dones que encara no estan consolidats. Creiem que la reforma de la Llei de l’avortament
és un clar exemple d’aquests passos enrere en matèria d’igualtat.
A l’Estat espanyol, el 14 de novembre hi haurà una vaga general, també hi haurà vaga en d’altres països de la UE, fet que es produeix per primer cop en la història. A
més, al nostre
país la vaga compta amb especials singularitats com és el suport a la convocatòria per
part de la Cimera Social i Prou Retallades. Aquest fet la converteix en una vaga que va
més enllà
dels
centres de treball, ja
que adquireix una notable dimensió social com expressió del rebuig de la majoria social a unes polítiques que ens enfonsen en el pou de la recessió i generen cada cop més atur, que desarticulen el nostre sistema de relacions laborals i que empobreixen el país,
i amb ell,
la majoria de treballadors i treballadores, a tot el conjunt de la
ciutadania.
Per tot això, les entitats sotasignades volem fer una crida a les entitats de
dones, i a les
dones particulars, a adherir-se a la convocatòria de vaga general el proper dia 14 de novembre. Ningú no ens regalarà els nostres drets, però necessitem estar
juntes i fer-nos visibles perquè no
ens els prenguin!!!
El 14 de novembre fem vaga (+)
Document elaborat per les Secretaries de la Dona de la CONC i de la UGT, on s'expliquen els efectes perversos per a les dones que provoquen les polítiques dels governs davant la crisi.
-----------------------------------
Document elaborat per les Secretaries de la Dona de la CONC i de la UGT, on s'expliquen els efectes perversos per a les dones que provoquen les polítiques dels governs davant la crisi.
-----------------------------------
