Acaba de fer-se públic un preacord entre les organitzacions
sindicals CCOO i UGT i empresarials CEOE i CEPYME i, encara que els mitjans de
comunicació destaquen els aspectes salarials -les xifres sempre són més fàcils
d'explicar-, al meu entendre l'acord conté elements molt més importants que
poden tenir conseqüències, més enllà de la negociació col • lectiva, en l'acció
de Govern i legislativa del Parlament en relació a la reforma laboral.
Aquest preacord hauria de condicionar el projecte de Reforma
Laboral del Govern espanyol
Assumint els riscos d'abocar una opinió ràpida sobre un tema
complex, aquests són els aspectes que em semblen més rellevants. Aquesta
opinió, que és personal-com totes per cert-la emet des del meu actual condició
de diputat per ICV-EUiA al Congrés de Diputats, però sens dubte marcada per la
meva experiència com a advocat laboralista i professor de Dret del Treball, a
més de per meus anys de responsabilitat sindical a CCOO.
Aquest preacord hauria de condicionar el projecte de reforma
laboral del Govern espanyol, atesos els innombrables requeriments que tant el
seu president, la vicepresidenta o la ministra de Treball han fet a sindicats i
patronals perquè arribaran a acords. El Govern i el Parlament tenen sens dubte
la legitimitat democràtica per fer el que considerin oportú, però no seria molt
lògic que després de tants emplaçaments i els requeriments al diàleg social el
Govern, ara es prescindís dels seus resultats.
El preacord dibuixa uns equilibris entre "necessitats
de les empreses" i "drets dels treballadors"
Al meu entendre la importància dels acords és que es fan
propostes que van en una línia diferent-de vegades contrària-a la qual havia
apuntat el govern i defensat per alguns lobbys per a la Reforma Laboral.
Especialment en el terreny de l'estructura i articulació de la negociació col •
lectiva, en el govern de les formes de flexibilitat interna en les empreses com
a alternativa a la destrucció d'ocupació i en la regulació dels desvinculació
empresarial en relació al contingut dels convenis sectorials. Sens dubte els
marges que tenen el Govern del PP en relació al pactat per sindicats i
patronals són amplis, però el preacord dibuixa uns equilibris entre
"necessitats de les empreses" i "drets dels treballadors"
que es desmarquen del que durant aquests mesos ha estat la "hegemònica
opinió publicada" per part dels grups de pressió que estan intentant
"dictar" la reforma.
ESTRUCTURA DE NEGOCIACIÓ COL • LECTIVA
La fórmula acordada està molt lluny de la primacia del
conveni d'empresa sobre el sectorial que exigien alguns grups de pressió
En relació a l'estructura de la negociació col • lectiva el
preacord no assumeix la pretensió que els convenis d'empresa tinguin
prioritat-fins i tot "in peius" - en relació als convenis sectorials.
El acordat propicia la negociació de jornada laboral, funcions i salaris a
nivell d'empresa, per la via que els convenis o pactes d'empresa desenvolupin
que estableix convenis sectorials. Però la fórmula acordada està molt lluny de
la primacia del conveni d'empresa sobre el sectorial que exigien alguns grups
de pressió. Primer perquè es ratifica que siguin els convenis sectorials
estatals o de CCAA els que estableixin les regles d'articulació i vertebració
en cada sector. I segon, perquè s'aposta per preservar els convenis provincials
- que l'anterior reforma del 2011 havia situat en via morta-. I a més es fa amb
l'argument que els convenis provincials són per la seva proximitat a les
empreses - especialment les PIMES-els que millor poden aplicar la flexibilitat
negociada i els que ara per ara ofereixen més cobertura contractual a empreses
i treballadors.
En resum, una orientació molt diferent de la que defensa el
lobby de FEDEA i la seva portaveu al Govern, el Sr de Guindos.
FLEXIBILITAT INTERNA
El preacord apunta la importància de la flexibilitat interna
com alternativa als acomiadaments
El preacord apunta la importància de la flexibilitat interna
com alternativa als acomiadaments, però fa una mica més. Dibuixa el marc de
referència model que ha de considerar flexibilitat, distingeix entre la
flexibilitat ordinària i l'extraordinària temporal i estableix criteris i
normes per al seu govern.
La flexibilitat interna queda acotada per les organitzacions
empresarials i sindicals als aspectes de temps de treball, funcions dels
treballadors i mobilitat funcional i salari. I sobre aquests aspectes versa el
preacord signat, que distingeix entre "flexibilitat ordinària" i
"extraordinària temporal". El acordat per les parts és de certa
complexitat i deixa interrogants-com sempre-sobre com es plasmarà en els
convenis col • lectius o en les reformes legislatives. Però apunta alguns
criteris importants.
D'entrada no es recull la vella pretensió d'alguns sectors
empresarials d'autoritzar, via article 41 de l'Estatut dels Treballadors, que
l'establert en conveni col • lectiu pugui ser modificat unilateralment per les
empreses. Això sens dubte no exclou que el Govern del PP pugui fer-ho, però si
ho fa serà al marge i contradient l'acordat pels agents socials.
En relació a la flexibilitat interna ordinària es reiteren
alguns criteris d'altres acords anteriors i es reprodueix l'actual marc
legislatiu, amb algunes novetats. S'orienta al fet que els convenis col •
lectius facilitin que l'empresa pugui distribuir irregularment un 10% de la
Jornada anual de treball i que les empreses disposin d'una borsa horària de 5
dies o 40 hores. Del text es desprèn que aquesta flexibilitat interna ordinària
que els convenis col • lectius han de regular, està condicionada en la seva
aplicació a que hi hagi acord de l'empresa amb els representants legals dels
treballadors (seccions sindicals o comitès d'empresa). I en cas de no existir
representació legal l'acord amb les organitzacions sindicals signants del
conveni sectorial, llevat que els treballadors vulguin elegir una comissió
"ad hoc" perquè els representi en les negociacions. El acordat
eludeix el risc de deixar a la unilateralitat empresarial la decisió d'aplicar
la flexibilitat interna ordinària acordada en el conveni de referència.
El acordat eludeix el risc de deixar a la unilateralitat
empresarial la decisió d'aplicar la flexibilitat interna ordinària acordada en
el conveni de referència.
Una regulació diferent han previst els signants per a les
necessitats de "flexibilitat extraordinària temporal" que com
l'ordinària es limita a temps de treball, mobilitat funcional i estructura del
salari. Encara que els signants també deriven la seva regulació a la negociació
col • lectiva, concreten aquestes necessitats com les motivades
circumstancialment per raons econòmiques, tècniques, organitzatives i de
producció, tal com les defineix l'article 41 de l'ET - l'actual o el que es
reformi-. I el més significatiu de l'acord en aquest apartat pot ser els
mecanismes de gestió d'aquesta "flexibilitat extraordinària
temporal". En aquests supòsits, una vegada comunicada la decisió empresarial
als treballadors, si existís desacord haurà d'intervenir la Comissió Paritària
del Conveni i si s'escau els mecanismes de mediació i arbitratge. No sembla
concretar si la decisió és executiva o haurà d'esperar al pronunciament de la
Comissió Paritària o dels serveis de mediació i arbitratge.
“Descuelgue” del CONVENI COL • LECTIU SECTORIAL
El preacord "sotmet a la consideració dels legitimats
per subscriure convenis col • lectius sectorials, la conveniència d'incloure
clàusules d'inaplicació temporal negociada de determinades condicions de
treball".
La inaplicació només es podrà efectuar per acord entre
empresa i els representants dels treballadors
D'una banda suposa una ampliació de les possibilitats de
desvinculació més enllà del règim salarial previst en l'article 82,3 de l'ET a
altres matèries com a horari i distribució de temps de treball, règim de
treball a torns, sistema de remuneració, sistema de treball i rendiment i
mobilitat funcional que excedeixi el que regula l'article 30 del ET. D'una
altra es condiciona a la regulació de les causes i procediment al que es fixi
en cada conveni sectorial. I el que és més important, la inaplicació només es
podrà efectuar per acord entre empresa i els representants dels treballadors. I
en cas de desacord es podran sotmetre les discrepàncies a la Comissió paritària
del conveni estatal o, si s'escau recórrer als Sistemes de Solució de
Conflictes via mediació o arbitratge.
INCIDÈNCIA DE L'ACORD EN LA REFORMA LABORAL
Des d'una perspectiva política m'atreveixo a dir que el
preacord acota, limita i condiciona l'acció del govern en el seu projecte de
reforma laboral
Des d'una perspectiva política m'atreveixo a dir que el
preacord acota, limita i condiciona l'acció del govern en el seu projecte de
reforma laboral, llevat clar que el PP decideixi fer cas omís als resultats del
diàleg social, en contra del que ha vingut pregonant fins ara.
Pel que fa als seus continguts el preacord comporta d'una
part una ampliació dels mecanismes de flexibilitat interna de les empreses, més
enllà dels que avui estan establerts en el nostre marc de relacions laborals.
Es tracta d'una ampliació que les parts han acordat s'ha de canalitzar a través
de la negociació col • lectiva i que té com a fil conductor la necessitat que
els mecanismes de flexibilitat siguin pactats.
En aquest sentit el preacord ha rebutjat les crides a donar
carta de naturalesa a la unilateralitat empresarial amb control judicial a
posteriori.
Resulta també significativa la voluntat de mantenir l'actual
estructura de negociació col • lectiva, sense fer cas les recomanacions o
exigències de desvertebració de la negociació, a partir de la primacia del
conveni d'empresa que alguns sectors empresarials i grups de pressió estan
exigint reiteradament.
En aquest sentit el preacord ha rebutjat les crides a donar
carta de naturalesa a la unilateralitat empresarial amb control judicial a
posteriori.
Fora de l'acord-possiblement perquè mai hagi estat objecte
de negociacions-queden altres aspectes de les relacions laborals que el Govern
del PP ha anunciat que formen part de la reforma laboral. Entre ells, la
regulació de les modalitats de contractació, la regulació de les causes
d'acomiadaments objectius per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o
de producció i els procediments, així com els processos d'acomiadament i els
seus costos. És en aquest terreny on el Govern del PP tindrà més marge polític,
al marge de l'acordat per sindicats i patronal.
Encara que és probable que aquests dies la informació que
ens arribi parli d'una acord sobre els salaris dels pròxims tres anys
-2012/2014- la meva opinió és que el més important del preacord i el que pot
tenir una incidència més profunda en el nostre model de relacions laborals i en
la pròxima i anunciada reforma laboral no són els acords sobre salaris, sinó
els acords sobre estructura de negociació col • lectiva, flexibilitat interna i
desvinculació empresarial dels convenis sectorials, que he intentat desxifrar
en aquestes notes d'urgència.
