20 de desembre del 2011

L’abecedari de les retallades en educació (al Consorci d'Educació de Barcelona)




*************************

 El Consorci d’Educació de Barcelona, amb un 60% de representació de la Generalitat i
un 40% de l’Ajuntament, aplica sense que li tremoli el pols les polítiques de retallades que el Departament d’Ensenyament decideix.

Diuen que al sector de l’educació no hi ha retallades. Potser no es veuen tant com les aplicades a la sanitat pública. Però hi són, i afecten molt directament la qualitat de l’educació pública.

A
judes i subvencions a les AMPES (associacions de mares i pares d’alumnat) per al Servei d’Acollida Matinal i activitats extraescolars. Aquest retall implica una greu discriminació per raó de procedència social, ja que només podrà gaudir d’aquests serveis qui pugui pagarho. Perjudica l’alumnat i als i les treballadores del lleure educatiu, que veuran reduïdes les seves possibilitats de feina.

B
eques de menjador. Aquest curs hi ha un retall del 35% dels diners destinats a beques de menjador. De les 18.249 sollicituds (900 més que l’any passat), hi ha 13.681 que compleixen els requisits establerts a la convocatòria, i només hi ha diners per a 9.597. L’Ajuntament s’ha compromès a aportar els diners necessaris per a les 4.084 restants. Així i tot, seran 1.884 beques menys que l’any passat. Aquestes beques en cap cas cobreixen la totalitat de la despesa que suposa el servei de menjador, ja que oscil·len entre 3 i 4 euros per dia en els centres ordinaris i entre 5,90 i 9,90 en els d’educació especial.

C
onstrucció de nous centres. S’ha aturat la construcció de tots els centres previstos. L’Ajuntament només s’ha compromès a avançar els diners per construir l’escola Mediterrània, que porta ja 6 anys en barracots des que l’edifici es va haver d’enderrocar per aluminosi. La resta de centres que estaven previstos no es construiran, continuant en barracots Can Fabra, La Maquinista, Congrés-Indians, L’Univers, Sant Martí i Els Encants. Queden ajornats els Instituts, que de forma imminent són necessaris per a l’alumnat que passarà a l’ESO.

D
espeses de funcionament dels centres. S’han vist reduïdes a tots els centres entre un 10% i un 15%, la qual cosa està provocant seriosos problemes, sobre tot als Instituts que han de fer front directament a les factures de neteja, manteniment, llum, aigua, gas, calefacció: aquest hivern es poden trobar amb dificultats per obrir els centres tot el dia en no poder fer front a les despeses.

E
scoles bressol. S’aturen els projectes d’extensió de la xarxa d’educació pública de 0 a 3 anys. No es construirà l’escola bressol de Front Marítim. I es rebaixa l’aportació de l’administració per nen o nena en 200 euros anuals, que hauran de pagar les famílies.
Des de la regidoria d’Educació de l’Ajuntament s’ha parlat de buscar noves formes d’extensió de l’oferta pública amb possible concertació del sector privat.

F
ormació Professional. Les restriccions pressupostàries continuaran sense donar resposta a la creixent demanda de Formació Professional. Es congelen els Programes de Qualificació Professional Inicial per a tots i totes les joves sense titulació i amb voluntat d’inserció laboral.

G
ratuïtat. Tenint en compte que el percentatge d’ensenyament públic (de 3 a 18 anys) és del 31% front a un 69% de privat, podem constatar que cada cop estem més lluny de la gratuïtat de l’educació. I més ara, amb les retallades d’ajuts i despeses de funcionament dels centres.

H
orari dels centres. Fins i tot això s’ha retallat. El calendari escolar 2011-2012 permet que els centres puguin escurçar l’hora de menjador i acabar per la tarda a les 16h 30 o fins i tot a les 16h.

I
ntegració social. Disminució del nombre d’aules d’acollida als centres, amb menys possibilitats d’integració de l’alumnat nouvingut. Congelació de les poques dotacions d’integradores socials als instituts.

J
ornada i calendari escolar. El nombre de dies lectius al llarg de l’any és el mateix per a tot l’Estat. Catalunya ha situat 5 dies festius a criteri de cada centre, amb la problemàtica que això pot suposar per a les famílies que tenen fills a més d’un centre.

L
’equitat. El govern de CiU ha decidit acabar amb l’equitat del sistema educatiu català suprimint de forma generalitzada la sisena hora de classe als centres públics i permetent que els privats la facin. Qui la vulgui, que se la pagui!

M
anteniment dels centres. La retallada més gran en els pressupostos de la Generalitat. Pel que fa al manteniment de les escoles, és competència de l’Ajuntament garantir-lo.

N
EE (Necessitats Educatives Especials). Deu equips d’assessorament psicopedagògic, amb unes plantilles molt retallades, fan la feina de detecció i atenen tots els centres de la ciutat.

O
rganització dels centres. Es retalla l’autonomia dels centres obligant-los a fer el Suport Escolar Personalitzat fora de l’horari lectiu, la qual cosa representa un element de segregació per a l’alumnat, que ha de romandre al centre una hora més i, al mateix temps, una discriminació per a tot l’altre.

P
lantilles de professorat. S’ha incrementat en 1.300 persones l’alumnat dels centres públics de Barcelona en els nivells de 3 a 18 anys. Això implicaria un increment de 112 docents. En canvi, les plantilles de professorat han disminuït en 221 llocs de treball. Tots els centres han perdut entre un i tres professors. Per atendre aquest increment d’alumnat s’ha reinvertit part del professorat que ha deixat de fer la sisena hora de manera generalitzada.

Q
uè més podrien retallar? Doncs s’han retallat els programes educatius: el de biblioteques escolars, anglès i el d’utilització individual d’ordinadors a l’aula (1X1).

R
àtios (nombre d’alumnat per aula). Això no es retalla. Cada dia són més els centres que tenen aules per sobre del ràtio que preveu la llei.

S
ubstitucions del professorat. Cada cop costa més que es nomeni professorat substitut quan hi ha una baixa. El personal laboral, TEI’s, Vetlladores, Educació Especial i Personal d’Administració i Servei (consergeria i administratius) no es substitueix.

T
EI’s (Tècniques d’Educació Infantil). Són personal de suport docent a les aules de nens i nenes de 3 anys (P3). A Barcelona hi ha 257 unitats de P3 i només hi ha 132 TEI’s, 5 menys que l’any passat.

U
EC’s (Unitats d’Escolarització Compartida) i UEE’s (Unitats d’Escolarització Externa). Es congelen les partides destinades a aquests recursos (externalitzats i privatitzats) destinats a l’alumnat amb més problemàtica escolar que no pot seguir l’escolarització ordinària.

V
etlladores. Són el personal de suport a l’alumnat amb necessitats específiques. Només 19 centres públics dels 247 que hi ha a la ciutat tenen aquest personal contractat pel Consorci. La resta està en mans d’empreses privades amb unes condicions cada cop més precàries.

X
ifres canten. El pressupost d’educació per al 2011 és de 4.834.200.000 euros, 483.411.671 euros menys que l’any passat, fet que suposa un 7’4% de disminució. No són uns pressupostos per reduir el fracàs escolar. En aquest context, la consellera Irene Rigau va aprovar a mitjan octubre una ajuda extra de 2.300.000 euros a l’escola concertada.

Z
ones amb Centres d’Atenció Educativa Preferent (CAEP’s). Les escoles públiques situades en aquestes zones, 33 en total a la nostra ciutat, mantenen la sisena hora i la plantilla que tenien el curs passat, però els obliguen majoritàriament a fer també la sisena hora a infantil, amb la qual cosa a la pràctica suposa una disminució.





 



ccoo no som retallables

Formació professional Aturem la LOMCE Opinió Ens roben la paga! SOMescola
Imprescindibles de la Pública Imprescindibles de la Concertada Imprescindibles del Professorat interí i substitut Docents en lluita Projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local
Lleure educatiu en lluita! Educació Ajuntament Barcelona Accés a la borsa interins docents Web ensenyament públic Web treballadors concertada