un 40% de
l’Ajuntament, aplica sense que li tremoli el pols les polítiques de retallades
que el Departament d’Ensenyament decideix.
Diuen que al sector
de l’educació no hi ha retallades. Potser no es veuen tant com les aplicades a
la sanitat pública. Però hi són, i afecten molt directament la qualitat de
l’educació pública.
A
|
judes i subvencions
a les AMPES (associacions de mares i pares d’alumnat) per al Servei d’Acollida Matinal
i activitats extraescolars. Aquest retall implica una greu discriminació per
raó de procedència social, ja que només podrà gaudir d’aquests serveis qui
pugui pagarho. Perjudica l’alumnat i als i les treballadores del lleure
educatiu, que veuran reduïdes les seves possibilitats de feina.
B
|
eques de menjador.
Aquest curs hi ha un retall del 35% dels diners destinats a beques de menjador. De les
18.249 sollicituds (900 més que l’any passat), hi ha 13.681 que compleixen els
requisits establerts a la convocatòria, i només hi ha diners per a 9.597.
L’Ajuntament s’ha compromès a aportar els diners necessaris per a les 4.084
restants. Així i tot, seran 1.884 beques menys que l’any passat. Aquestes
beques en cap cas cobreixen la totalitat de la despesa que suposa el servei de
menjador, ja que oscil·len entre 3 i 4 euros per dia en els centres ordinaris i
entre 5,90 i 9,90 en els d’educació especial.
C
|
onstrucció de nous
centres. S’ha aturat la construcció de tots els centres previstos. L’Ajuntament
només s’ha compromès a avançar els diners per construir l’escola Mediterrània,
que porta ja 6 anys en barracots des que l’edifici es va haver d’enderrocar per
aluminosi. La resta de centres que estaven previstos no es construiran, continuant
en barracots Can Fabra, La Maquinista, Congrés-Indians, L’Univers, Sant Martí i
Els Encants. Queden ajornats els Instituts, que de forma imminent són
necessaris per a l’alumnat que passarà a l’ESO.
D
|
espeses de
funcionament dels centres. S’han vist reduïdes a tots els centres entre un 10%
i un 15%, la qual cosa està provocant seriosos problemes, sobre tot als Instituts
que han de fer front directament a les factures de neteja, manteniment, llum,
aigua, gas, calefacció: aquest hivern es poden trobar amb dificultats per obrir
els centres tot el dia en no poder fer front a les despeses.
E
|
scoles bressol.
S’aturen els projectes d’extensió de la xarxa d’educació pública de 0 a 3 anys.
No es construirà l’escola bressol de Front Marítim. I es rebaixa l’aportació de
l’administració per nen o nena en 200 euros anuals, que hauran de pagar les
famílies.
Des de la regidoria
d’Educació de l’Ajuntament s’ha parlat de buscar noves formes d’extensió de
l’oferta pública amb possible concertació del sector privat.
F
|
ormació
Professional. Les restriccions pressupostàries continuaran sense donar resposta
a la creixent demanda de Formació Professional. Es congelen els Programes de
Qualificació Professional Inicial per a tots i totes les joves sense titulació
i amb voluntat d’inserció laboral.
G
|
ratuïtat. Tenint en
compte que el percentatge d’ensenyament públic (de 3 a 18 anys) és del 31%
front a un 69% de privat, podem constatar que cada cop estem més lluny de la
gratuïtat de l’educació. I més ara, amb les retallades d’ajuts i despeses de
funcionament dels centres.
H
|
orari dels centres.
Fins i tot això s’ha retallat. El calendari escolar 2011-2012 permet que els centres
puguin escurçar l’hora de menjador i acabar per la tarda a les 16h 30 o fins i
tot a les 16h.
I
|
ntegració social.
Disminució del nombre d’aules d’acollida als centres, amb menys possibilitats
d’integració de l’alumnat nouvingut. Congelació de les poques dotacions d’integradores
socials als instituts.
J
|
ornada i calendari
escolar. El nombre de dies lectius al llarg de l’any és el mateix per a tot
l’Estat. Catalunya ha situat 5 dies festius a criteri de cada centre, amb la
problemàtica que això pot suposar per a les famílies que tenen fills a més d’un
centre.
L
|
’equitat. El govern
de CiU ha decidit acabar amb l’equitat del sistema educatiu català suprimint de
forma generalitzada la sisena hora de classe als centres públics i permetent
que els privats la facin. Qui la vulgui, que se la pagui!
M
|
anteniment dels
centres. La retallada més gran en els pressupostos de la Generalitat. Pel que
fa al manteniment de les escoles, és competència de l’Ajuntament garantir-lo.
N
|
EE (Necessitats
Educatives Especials). Deu equips d’assessorament psicopedagògic, amb unes plantilles
molt retallades, fan la feina de detecció i atenen tots els centres de la
ciutat.
O
|
rganització dels
centres. Es retalla l’autonomia dels centres obligant-los a fer el Suport
Escolar Personalitzat fora de l’horari lectiu, la qual cosa representa un
element de segregació per a l’alumnat, que ha de romandre al centre una hora
més i, al mateix temps, una discriminació per a tot l’altre.
P
|
lantilles de
professorat. S’ha incrementat en 1.300 persones l’alumnat dels centres públics de
Barcelona en els nivells de 3 a 18 anys. Això implicaria un increment de 112
docents. En canvi, les plantilles de professorat han disminuït en 221 llocs de
treball. Tots els centres han perdut entre un i tres professors. Per atendre aquest
increment d’alumnat s’ha reinvertit part del professorat que ha deixat de fer
la sisena hora de manera generalitzada.
Q
|
uè més podrien
retallar? Doncs s’han retallat els programes educatius: el de biblioteques
escolars, anglès i el d’utilització individual d’ordinadors a l’aula (1X1).
R
|
àtios (nombre
d’alumnat per aula). Això no es retalla. Cada dia són més els centres que tenen
aules per sobre del ràtio que preveu la llei.
S
|
ubstitucions del
professorat. Cada cop costa més que es nomeni professorat substitut quan hi ha
una baixa. El personal laboral, TEI’s, Vetlladores, Educació Especial i
Personal d’Administració i Servei (consergeria i administratius) no es
substitueix.
T
|
EI’s (Tècniques
d’Educació Infantil). Són personal de suport docent a les aules de nens i nenes
de 3 anys (P3). A Barcelona hi ha 257 unitats de P3 i només hi ha 132 TEI’s, 5
menys que l’any passat.
U
|
EC’s (Unitats
d’Escolarització Compartida) i UEE’s (Unitats d’Escolarització Externa). Es
congelen les partides destinades a aquests recursos (externalitzats i
privatitzats) destinats a l’alumnat amb més problemàtica escolar que no pot
seguir l’escolarització ordinària.
V
|
etlladores. Són el
personal de suport a l’alumnat amb necessitats específiques. Només 19 centres
públics dels 247 que hi ha a la ciutat tenen aquest personal contractat pel
Consorci. La resta està en mans d’empreses privades amb unes condicions cada
cop més precàries.
X
|
ifres canten. El
pressupost d’educació per al 2011 és de 4.834.200.000 euros, 483.411.671 euros
menys que l’any passat, fet que suposa un 7’4% de disminució. No són uns
pressupostos per reduir el fracàs escolar. En aquest context, la consellera
Irene Rigau va aprovar a mitjan octubre una ajuda extra de 2.300.000 euros a l’escola
concertada.
Z
|
ones amb Centres
d’Atenció Educativa Preferent (CAEP’s). Les escoles públiques situades en aquestes
zones, 33 en total a la nostra ciutat, mantenen la sisena hora i la plantilla
que tenien el curs passat, però els obliguen majoritàriament a fer també la
sisena hora a infantil, amb la qual cosa a la pràctica suposa una disminució.
