ELS GRUPS HOMOGENIS NO SÓN JUSTOS
Per sort, a mi no em van mesurar a l'escola per la meva cama torta: la gimnàstica era una maria i jo tenia memòria, que era el que comptava. I si el que comptava hagués estat el salt d'altura i els cent metres llisos?
Qui diu què compte, diu qui val. I és una decisió política, no la llei de la gravetat. El nostre sistema educatiu s'atreveix a dir que hi ha persones que no valen. Això és molt greu, perquè en la nostra societat totes les persones, afirmem, neixen iguals en drets i valor.
