31 de gener del 2012

La Secció sindical de CCOO a la UAB demana la dimissió de la rectora i la convocatòria d'eleccions a la Universitat


Comunicat de premsa de la Secció Sindical de CCOO a la UAB

LA SECCIÓ SINDICAL DE CCOO A LA UAB DEMANA LA DIMISSIÓ DE LA RECTORA I LA CONVOCATÒRIA D’ELECCIONS A LA UNIVERSITAT

La rectora i el seu equip han conduït a la UAB a les portes d’una intervenció per part de la Generalitat

Les darreres notícies de la premsa referides a la intervenció de la Generalitat en l’execució del pressupost, ens situen en un escenari de descomposició institucional del que només es pot sortir amb la convocatòria immediata d’eleccions a rector/a. 

CCOO considera un exercici de cinisme que els que incompleixen amb les obligacions d’ingressar els diners que ens pertoquen pretenguin ara fiscalitzar l’execució dels nostres pressupostos. El control que pretén exercir la Generalitat atenta contra l’autonomia universitària i situa al Govern de Mas-Colell a l’avantguarda dels atacs contra la universitat pública.

Si el Consell Social vol ser útil a “l’estabilitat pressupostària” de la UAB que demani a la Generalitat que compleixi amb les seves obligacions, és a dir, que ingressi els diners. Si no està disposat a fer-ho demanem públicament que plegui. 

Qui segur que no podrà aturar a la Generalitat és la Rectora i el seu equip. En primer lloc, perquè podem certificar que aquesta mesura era coneguda amb antel·lació per la Rectora i que, fins a l’últim moment, ella no s’ha posicionat en contra.  En segon lloc, perquè després de tant temps practicant la més absoluta submissió a les imposicions de la Generalitat, de no reclamar mai el que ens deuen i de dir “sí senyor” a tot, no ens han fet ni viables, ni sostenibles. Només ens ha portat fins a la vora de l’abisme. 

Si ara la rectora, posicionant-se en contra de la intervenció, el que vol és blindar-se de les mobilitzacions contra les retallades, especialment d’aquelles que afecten al PDI i al PAS temporal, hem de dir clarament que l’obligació dels sindicats i de les juntes i comitès és organitzar els treballadors per defensar els seus drets i CCOO complirem amb aquesta obligació amb intervenció o sense. Però mai amb aquest equip i sempre amb la comunitat universitària. 

Avui més que mai, defensar la UAB passa per la dimissió de la Rectora i el seu equip. Demanem que dimiteixin, per responsabilitat, i que es convoquin eleccions immediatament. Estem segurs que comptem amb el suport de la majoria de la comunitat universitària.  

Premsa Dimarts 31 de gener

DOGC-BOE 31 de gener de 2012

30 de gener del 2012

Las injustas críticas a los sindicatos

por Manel García Biel  

La firma del "II Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva 2012-2014” entre la patronal y CCOO-UGT ha hecho surgir de nuevo las viejas, pero renovadas, críticas contra el sindicalismo confederal por parte de gente que se supone situada a su izquierda.

Se vuelve a oír hablar de "traición" o "rendición" de los sindicatos, a la vez que vuelven viejas cantinelas como son el desprestigio de los sindicatos, la baja afiliación, el recuerdo al tiempo de la épica sindical, etc. En fin, vuelve la crítica fácil a los sindicatos muchas veces a partir de ejercicios teóricos y otras derivadas de la ignorancia o también la mala fe.

No quiero entrar a explicar las bondades del acuerdo al que nos referimos, creo que el artículo de Joan Coscubiela en Nueva Tribuna "Una primera lectura de los Acuerdos CCOO, UGT y CEOE" es bastante claro al respecto. Prefiero referirme más al marco en el que se da el acuerdo para relacionarlo con las criticas.

Algunas acusaciones hablan, como si fuera cosa hecha, de la continua marcha atrás del sindicalismo confederal en los últimos tiempos. Es una afirmación que los hechos rebaten de forma evidente. La afiliación sindical, al menos en el caso de CCOO, tiene una trayectoria en ascenso, y el sindicalismo de carácter confederal, el de CCOO y UGT, sigue teniendo un amplísimo apoyo electoral en las Elecciones Sindicales, elecciones en las que se da una amplia participación de los trabajadores, muy por encima en relación a las elecciones políticas.

Habría que dejar muy claras las diferencias entre la acción sindical y la acción política. El sindicalismo conlleva la gestión cotidiana del conflicto social, desde los centros de trabajo, en la negociación sectorial, hasta llegar al ámbito confederal. La acción sindical conlleva no quedarse quieto ante situaciones que no gustan, sino enfangarse para conseguir lo mejor posible para los trabajadores que se representa. Es decir el trabajo sindical no permite abstenerse en situaciones difíciles para dejar tranquila y pura la propia conciencia, sino que la pureza de conciencia no cuenta ante la necesidad de defender lo mejor posible, a veces con costes, las condiciones de los trabajadores representados. Y la acción sindical también conlleva, a veces y en momentos difíciles, ceder en determinados aspectos para garantizar objetivos más importantes que también están en juego. Esto es en parte lo que ha pasado en el acuerdo actual, se puede perder en salario, a pesar de evitar la congelación, pero se garantiza que lo más fundamental, y que estaba en peligro, como son los marcos propios de la negociación, o el establecimiento y regulación de formas de flexibilidad interna participada, que eviten despidos, puedan ser elementos dejados a la arbitrariedad empresarial.

La actuación sindical siempre debe tener en cuenta el contexto en que se produce y éste no lo determinan los sindicatos, pero es el que enmarca su actuación. Y está demostrado que los momentos de crisis no son los más positivos para hacer avanzar los intereses de la clase trabajadora. El paro, la propia crisis crea miedo entre los trabajadores y los hace menos proclives a la confrontación. Esto es tan realidad como que es en los momentos de ascenso económicos cuando se consiguen mejorar las condiciones laborales. En este sentido el momento de negociación del actual acuerdo no se puede menospreciar: en el ámbito económico una situación de crisis muy fuerte; y en el ámbito político el inicio de una nueva legislatura con una amplia mayoría de las derechas.

Por otra parte hay que tener en cuenta que, en el momento presente, poner en cuestión el movimiento sindical es uno de los objetivos políticos de la derecha. Ante la falta de alternativa visible por parte de la pseudo-izquierda y de la izquierda política, la derecha sabe que tiene que tratar de dejar fuera de juego a la izquierda social organizada, es decir el movimiento sindical confederal. La derecha, lo que no hace alguna gente de izquierdas, recuerda claramente que en tiempos de la mayoría absoluta de José María Aznar, sin que se pudiera vislumbrar una alternativa política, fueron los sindicatos los que primero le hicieron frente con una Huelga General contra el "Decretazo", que obligó al ex-presidente a dar vuelta atrás. El PP no lo ha olvidado y por ello reducir el movimiento sindical es hoy uno de sus grandes objetivos. Y la forma de actuar contra el movimiento sindical no es reduciendo sus recursos, reduciendo subvenciones institucionales o recortando liberados sindical, que también, sino intentando liquidar la base de su legitimidad y de su propia existencia: la negociación colectiva.

Creo realmente que los sindicatos han actuado con habilidad logrando estos acuerdos que cuestiona, en los temas pactados, que el Gobierno del Estado pueda legislar en contra de lo que el pacto establece. La alternativa al acuerdo tal vez sería más épica, pero quizás sería suicida, como plantear en el momento actual una confrontación directa con un Gobierno de mayoría absoluta en el inicio de su mandato, y que podría comportar una derrota de difícil recuperación. Recordemos la memorable huelga de los mineros británicos contra la Tatcher, y que después de una muy dura confrontación terminó con la derrota del movimiento sindical. Derrota de la que hasta ahora no se ha recuperado el movimiento sindical y que supuso después una retrógrada cascada de legislación antilaboral y antisocial en el Reino Unido.

Como se ha dicho antes, la base de la función del movimiento sindical confederal es la gestión del conflicto social. Y esta gestión se hace tanto en la mesa de negociación como en la confrontación y la movilización, ambas partes indisociables de la práctica del movimiento sindical. Pero la virtud del éxito de la acción sindical es saber escoger el momento de cada cosa. Y creo que intentar avanzar lo posible mediante la negociación, en el momento actual, ha sido acertado. Especialmente si sabemos la soledad en cuanto a aliados, que son pocos, en la que se encuentran los sindicatos.

El movimiento sindical confederal, al menos en el caso de CCOO no está derrotado, ni burocratizado, ni retrocediendo en los últimos años, como algunos, de forma un poco atrevida, dicen. Ha sido gracias al movimiento sindical, en especial a CCOO, que este país goza hoy de un sistema de pensiones público, solidario y de reparto, solvente. Hay que tener en cuenta que se ha conseguido a pesar de que, de forma reiterada, especialmente a finales de los 90, se han padecido reiteradas ofensivas de poderosos sectores económicos-financieros y políticos para liquidarlo.

El movimiento sindical está tan vivo que hace pocos años, en su último Congreso, CCOO cambió su secretario general precisamente ante la deriva de querer controlar la organización entre pocos. De aquel congreso salió una nueva dirección que aglutina las diversas sensibilidades existentes, lo que ha permitido que un tan acuerdo difícil como este último sea aprobado con el voto favorable de un 92% de los miembros de su Consejo Confederal.

El sindicalismo confederal ha negociado todo lo que ha sido posible para mantener condiciones básicas para el mantenimiento de la negociación colectiva. Otra opción como plantearse renunciar a negociar y dejar que sea el gobierno el que legisle por decreto, no es aceptable por parte de quien pretende ser un instrumento útil para los trabajadores. Una actuación así sólo se puede plantear desde un sindicalismo testimonial y no representativo que puede aspirar a satisfacer su pureza pero que renuncia a ser un interlocutor válido para los intereses reales de los trabajadores.

La ciudadanía no puede votar de forma muy mayoritaria a fuerzas de la derecha y al día siguiente pedir que los sindicatos eviten que se apliquen las políticas de derechas.

Otra critica fácil y creo que injusta que se hace al movimiento sindical es cargarle responsabilidades que no son suyas. La ciudadanía no puede votar de forma muy mayoritaria a fuerzas de la derecha y al día siguiente pedir que los sindicatos eviten que se apliquen las políticas de derechas. Mas pese a todo son los sindicatos los que organizan la resistencia, dentro de sus posibilidades, a la aplicación de estas políticas de derechas.

El movimiento sindical no es el encargado ni el responsable del cambio político. Ya hace mucho tiempo lo dijo el propio Lenin, el cambio político se debe hacer e impulsar desde la política, el papel del movimiento sindical es defender lo mejor posible, en cada contexto concreto, las condiciones de los trabajadores, por lo que él catalogaba el sindicalismo de reformista. Objetivamente la historia del movimiento sindical en nuestro país no se merece que se le suspenda. Y aún más, como dijo en su día Marcelino Camacho, cuando ha sido el pariente pobre de nuestro sistema democrático.

Fuente: nuevatribuna.es 

Personal de l'escola concertada vam sortir el 28 de gener

Les retallades ens afecten:
Perquè treballem i ens retallen el salari.
Perquè som a l'atur i no hi ha feina.
Perquè som usuàris de la Sanitat Pública i ens fa por emmalaltir.
Perquè tenim avis i àvies amb pensions de misèria.
Perquè tenim fills i volem que es puguin llaurar un futur
Perquè ens volen fer venir una POR molt gran i estem disposats a fer-hi front.
Hi haurà altres ocasions per trobar-nos en la defensa dels drets de tots i totes. 
No et queixis i actúa, tenim molt a guanyar-hi!


Xerrades informatives sobre la modificació del sistema d'estadis

INSCRIPCIONS A LA XERRADA (+)

Localitat
Data i hora
Lloc
Vilanova i la Geltrú
dimecres 15 de febrer a les 18h de la tarda
Local de CCOO c/ Marquès del Duero 15
Vilafranca del Penedèsdijous 16 de febrer a les 18h de la tardaLocal CCOO Plça Penedès 2, 2on
TARRAGONADijous 9 Febrer a les 18h de la tardac/ August, 48, 3r 18 hores Seu del Sindicat de CCOO
REUSDijous 9 Febrer a les 18h de la tardaPl. Villarroel, 2 , 18 hores Seu del Sindicat de CCOO
TORTOSADimecres 8 Febrer a les 18 hores de la tardaCiutadella, 13, 2n; Seu del Sindicat de CCOO




---
---
---


INSCRIPCIONS A LA XERRADA (+)

Xerrades informatives sobre la modificació del sistema d'estadis

Xerrades informatives sobre la modificació del sistema d'estadis

INSCRIPCIONS A LA XERRADA (+)

Localitat
Data i hora
Lloc


Vilanova i la Geltrú
Ajornada fins que el Departament concreti les mesures.
Local de CCOO c/ Marquès del Duero 15
Vilafranca del PenedèsAjornada fins que el Departament concreti les mesures.Local CCOO Plça Penedès 2, 2on
TARRAGONADijous 9 Febrer a les 18h de la tardac/ August, 48, 3r 18 hores Seu del Sindicat de CCOO
REUSDijous 9 Febrer a les 18h de la tardaPl. Villarroel, 2 , 18 hores Seu del Sindicat de CCOO
TORTOSADimecres 8 Febrer a les 18 hores de la tardaCiutadella, 13, 2n; Seu del Sindicat de CCOO
CORNELLÀDimarts 7 de Febrer a les 18 hores de la tarda

Locals CCOO Baix LL. Crta. D’Esplugues 68  CORNELLÀ 
BARCELONA
Dijous 16 de febrer a les 18h
CCOO Sala d'Actes. Via Laietana, 16
Lleida
dijous 9 de febrer a les 18 h 
a la Sala Jaume Magre
C/ Bisbe Torres 2 de Lleida
---
---
---


INSCRIPCIONS A LA XERRADA (+)

29 de gener del 2012

30 de gener: RETALLAR EN EDUCACIÓ TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA


30 de Gener. Dia Escolar de la Pau i la No Violència


                                                           
         RETALLAR EN EDUCACIÓ TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA (PDF)
                                  

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau va ser declarat per primera vegada el 1964. Sorgeix d'una iniciativa pionera, no governamental, independent, i voluntària d'Educació No-violenta i Pacificadora del professor espanyol Llorenç Vidal.

El seu objectiu és l'educació en i per la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau. En aquest dia, els CENTRES EDUCATIUS es converteixen en instruments de pau i enteniment entre persones de diferent formació, raça, cultura i religió.

El missatge bàsic d'aquest dia és:” No-violència i Pau. La No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra '.

El Dia Escolar de la No-violència i la Pau va ser reconegut pel Ministeri d'Educació i Ciència, mitjançant l'Ordre Ministerial del 29 de novembre de 1976.

El dia 30 de gener es commemora a més la mort del líder nacional i espiritual de l'Índia, el Mahatma Gandhi, el 30 de gener de 1948, assassinat a trets per un fanàtic hinduista.

Interès educatiu d'aquest dia

La formació per la pau, la cooperació i la solidaritat entre els pobles és una de les finalitats que es planteja el sistema educatiu És necessari treballar aquest aspecte de forma transversal.

No obstant això, no impedeix que sentim la necessitat que hi hagi dates concretes, com el 30 de gener que ens recordin que encara hi ha situacions socials complexes.

No hem d'oblidar que l'escola és un reflex d'una societat amb la qual comparteix defectes, però en ella també s'educa per a la vida i es busca desenvolupar en els alumnes les capacitats i competències necessàries per a una participació social activa.

Per tot això, hem de contribuir, a través de l'educació, a la conscienciació de tots en la construcció d'un món millor, un món més just i més humà que permeti que tots els individus tinguin la mateixa oportunitat de desenvolupar plenament les seves facultats en el si d'una societat democràtica, lliure, justa, responsable i en pau.

Des de CCOO fem una crida als centres educatius per a que aquest any, davant la situació que travessa l’educació  pública del nostre país, incloguin en els seus plantejaments didàctics per al dia 30 de gener el fet que retallar en educació també és violència i incorporin als actes programats per aquests dia les pancartes amb aquest lema.



Altres accions

  • Us convidem també a penjar-vos un cartell amb el lema de la campanya "RETALLAR EN EDUCACIÓ TAMBÉ ÉS VIOLÈNCIA", o fer una impressió de la imatge, plastificar-la i penjar-vos-la com a pin...


  • Us convidem a posar-vos tot el claustre la samarreta groga, com han fet les companyes d'aquesta escola de Rubí

































Enllaços d'interès sobre el tema

Catalunya és la comunitat que més retalla en educació (2012)

Les dades oficials del Departament d’Ensenyament sobre Pantilles dels centres demostren la pèrdua de llocs de treball i contradiuen les declaracions de la consellera Rigau

Consulta el pdf(+)
CCOO considera que aquestes retallades es poden evitar

Any
2010
2011
2012
Variació acumulada
Pressupost Generalitat
32.518.727.500
33.929.400.000
33.530.500.000
+1.011.772.500
+ 3,1%
Pressupost Ensenyament
5.317.611.671
4.834.200.000
4.595.900.000
- 721.711.671
- 13,57%
% Ensenyament sobre el total
16,35 %
14,24 %
13,70 %
- 2,65 %



  • El Departament d'Ensenyament torna a perdre pes sobre sobre el conjunt dels pressupostos del Govern.
  • Passa de representar el 16,5% l'any 2010 al 13,7% previst el 2012. No només cau en percentatge sinó en quantitat respecte als anys anteriors.
  • La quantitat pressupostada és similar a la del 2007. ¿IPC des del desembre de 2006 a desembre 2011?: 12,3% !!. I des del 2007, més de 150.000 nous alumnes.
  • Respecte al 2010 hi ha 238 M€ menys pressupostats.
  • La retallada acumulada en els 2 últims pressupostos serà del 13,57%


El pressupost de la Generalitat ens indica que la pèrdua pressupostària que preveu el govern en educació en dos anys és del 13,57%, que és la retallada més gran que s’ha produït en totes les comunitats autònomes.

Volem remarcar que malgrat l’evolució global del pressupost de la Generalitat, el pressupost destinat a Educació ha disminuït, i també  el seu percentatge sobre el global.

El compromís del president Mas a l’inici del seu mandat de preservar l’educació de les retallades és molt lluny de la realitat manifestada en els pressupostos. L’educació no és la seva prioritat.









Perjudicats per les retallades en educació: 
Les persones, els i les alumnes, els professionals, l'educació, el present i el futur...,  Catalunya!


Les plantilles dels centres públics s’han reduït en 355 places

La Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya ha elaborat un estudi comparatiu entre les plantilles docents dels cursos 2010-2011 i 2011-2012 publicades al DOGC.

Després de comparar les dades del Departament d’Ensenyament sobre les plantilles del curs actual i l’anterior, publicades als DOGC núm. 5730 del 20 d’octubre de 2010 i del núm. 6027 del 19 de desembre de 2011, la Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya denuncia la pèrdua de 355 places. Les plantilles de les escoles públiques s'ha retallat en 806 persones.

Hem de tenir present també l’entrada al sistema educatiu de 21.000 alumnes nous que haurien significat un increment de més de 1.933 llocs de treball. El sistema s’ha sostingut gràcies a l’increment de la jornada lectiva del professorat.

El pressupost actual tampoc no preveu cap increment de plantilla, però en canvi s’espera un augment aproximat de 18.000 alumnes. Per quart any consecutiu ens trobem amb un augment d’alumnes sense un augment de professorat. En quatre anys, el sistema ha acollit prop de 100.000 alumnes nous sense afegir-hi cap docent.


Plantilles
2010-11
Plantilles
2011-12
Diferències
Escoles
35.658,19
34.852,24
-805,95
Instituts
27.425,20
27.607,40
182,20
Instituts-escoles
442,42
691,09
248,67*
 Serveis Educatius
1.292,00
1.306,00
14,00
Adults
926,00
932,50
6,50
Total
65.743,81
65.389,23
-354,58


*Les 248,67 són places d’especialitat del cos de mestres. Per tant, la diferència de plantilles del cos de mestres seria de -557,28, especificades  en el següent quadre

Les causes de la pèrdua de llocs de treball?: supressió del suport universal als alumnes de primària, l'increment geenralitzat de la jornada lectiva, l'increment de la jornada als majors de 55 anys...



El govern redueix a la meitat la prestació de serveis amb mitjans aliens: vetlladores

2009
1.340.000


Pèrdua acumulada
2010
1.206.000
2011
1.055.000
2012
641.000
-47.83%

Aquest és personal subcontractat a empreses que garanteix el suport directe a alumnes amb necessitats educatives especials.

Les retallades salarials a la pública: el Departament no ens dóna la informació

El personal, tant si és funcionari, com interí, com laboral, va rebre la retallada salarial de 2010, que persisteix sense cap compensació.

En aquest moment està pendent de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat:
-       Retallada salarial en un percentatge no comunicat per al 2012
-       Enduriment i retard en el pagament del complement per estadis docents (promoció professional lligada a formació i mèrits). Alhora el pressupost quasi elimina la partida de formació contínua del personal docent (de 8.189.460€ al 2010 a  850.000€ al 2012).
-       Possibilitat de nous augments de jornada, i mesures de flexibilitat interna

Disminució de l’aportació a l’escola privada: concerts i subvencions a les llars d’infants privades en un 19,9%.

La llei preveu una rebaixa salarial per al personal de l’escola concertada equivalent al previst (i ignorat encara) per al personal de l’ensenyament públic.

Cop de mort a les llars d’infants municipals

L’aportació de la Generalitat per al funcionament de les llars d’infants públiques es redueix de forma brutal:

2010
67.636.060

2012
26.500.000


- 41.136.060
- 60,81%

Així les escoles bressol públiques esdevenen pràcticament insostenibles.

Beques i ajuts a l’estudi: desapareix la compensació

2010
50.902.690

2012
11.100.000


- 39.802.690
-79.19%


La implantació de la Llei d’Economia Sostenible, que preveu l’oferta de nous PQPI, en qüestió

El projecte de pressupost preveu una despesa de 1.530.000€ en PQPI, 209.570€ menys que el curs anterior. No és possible amb aquest pressupost començar els PQPI als 15 anys, i fer-los de dos anys, com estableix la LES i la llei de modificació que l’acompanya. Impossible reduir l’abandonament escolar amb aquesta política.

CCOO considera que aquestes retallades es poden evitar

CCOO exigim al president Mas que retiri els comptes presentats per a Educació i que, com es va comprometre, la preservi de les retallades.
Estem disposats a negociar un conjunt de mesures d’austeritat i millora sobre la base que l’educació mantingui el pes que tenia al 2010 (16,35%) dins dels pressupostos de la Generalitat. Això donaria a l’Educació 886.336.750€ més que permetrien donar al sistema educatiu la solidesa i l’eficiència que necessita.







 Recull de premsa

Formació professional Aturem la LOMCE Opinió Ens roben la paga! SOMescola
Imprescindibles de la Pública Imprescindibles de la Concertada Imprescindibles del Professorat interí i substitut Docents en lluita Projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local
Lleure educatiu en lluita! Educació Ajuntament Barcelona Accés a la borsa interins docents Web ensenyament públic Web treballadors concertada