Com es deia l’espasa del Cid?
Montse Ros
La LOMCE pretén que s’aprenguin coses com aquesta: fets concrets, activitats concretes. El professorat en diem “continguts”. El Ministerio els ha escrit en 1300 pàgines que constitueixen “el currículum” de la LOMCE, on estableixen què ha de saber una persona per obtenir el graduat escolar, o el títol de batxillerat. Aquest llistat és una raresa.
Per les coses que hi ha i per les coses que no hi ha. Hi ha més religió catòlica, la què han decidit la conferencia episcopal. Ha desaparegut la reflexió sobre la diversitat sexual. Apareix la valoració negativa de la desobediència civil. Desapareix la biodiversitat. Dins l’assignatura de Filosofia de Batxillerat cal estudiar la “maièutica de l’emprenedoria”, hi ha molta emprenedoria a tots els nivells. Es perden ensenyaments artístics. També es redueixen continguts de tecnologia, que són els ensenyaments més relacionats amb el món del treball. Són només exemples.
És una raresa també per l’exhaustivitat. Els currículums dels països del nostre entorn tenen entre quatre i quaranta pàgines. Mil tres-centes pàgines és un rècord mundial. Un intent ridícul d’entrar dins totes les aules i dins tots els caps de tot l’alumnat. Potser perquè no hi càpiga res més.
Però el més absurd és fer un currículum de “continguts”. Què faries tu si sents la necessitat imperiosa de saber com es deia l’espasa del Cid? Mirar a Google, oi? L’educació avui no es pot plantejar com la memorització de piles de continguts. Tota la informació és a la xarxa. L’escola ja no és ni pot ser un lloc per transmetre informació. És el lloc on ajudar l’alumne a construir coneixement amb sentit, coneixement útil, a fer-lo servir quan el necessiti, a compartir-lo i a multiplicar-lo en col·laboració amb d’altres persones. L’escola ha d’ajudar a discriminar la veritat de la mentida perquè a Internet hi ha de tot: veritat i mentida, desordenat i ordenat, fàcil i difícil d’interpretar, amb criteri i sense criteri. I després saber què val la mena memoritzar i què no. L’escola encara és l’espai de la ciència que és l’art de buscar la veritat.
L’educació ha de servir per donar poder a les persones per intervenir en la seva pròpia vida i solidàriament en la vida social. El sistema educatiu ha de col·laborar amb les famílies i la societat en la formació ètica, en la formació del caràcter i en la promoció del benestar de les persones. Els currículums actuals arreu del món diuen coses com aquesta. Els pedagogs en diuen “competències”.
L’educació ha de servir pel què ha servit sempre: perquè no t’enganyin, perquè puguis ser lliure. Digui el que digui la LOMCE.
L’educació ha de servir pel què ha servit sempre: perquè no t’enganyin, perquè puguis ser lliure. Digui el que digui la LOMCE.
