31 de maig del 2017

CCOO manifesta la seva satisfacció per la modificació de l'article 19.2 dels PGE

Imposava la rotació de les plantilles educatives provocant inseguretat

CCOO manifesta la seva satisfacció per la modificació de l'article 19.2 dels PGE

CCOO va ser l'única organització sindical que va plantejar una esmena als partits polítics sobre l'article 19.2 de l'esborrany dels Pressupostos Generals de l'Estat que limitava la contractació de personal interí.

El text acordat pel PSOE i el PP elimina les limitacions de l'article 19.2 denunciades per la Federació d'Ensenyament de CCOO, que, en la seva redacció original, condemnava a les plantilles d'educació a la rotació. Lluny d'arreglar el problema de la temporalitat en el sector, aquesta mesura hagués agreujat la situació del personal interí.

CCOO va exigir al Govern del Partit Popular que modifiqués aquest paràgraf en el qual es feia esment a la limitació d'encadenar contractes o nomenaments. A més, CCOO es va reunir amb el PSOE, al que va manifestar la importància que tindria l'eliminació d'aquest article per evitar una gran rotació de les plantilles en els propers tres anys.


El plantejament de CCOO ha estat assumit finalment pel PP i el PSOE en el Ple del Congrés.

La Federació d'Ensenyament de CCOO va plantejar en diverses ocasions que, de no ser esmenada la redacció, convocaria mobilitzacions durant el tràmit parlamentari per forçar als partits polítics a la seva modificació. 

29 de maig del 2017

Pacte Nacional d’Universitats, ens hi va el futur...

Pacte Nacional d’Universitats, ens hi va el futur...

Eduardo Núñez
Secretari de Política Universitària
Federació d’Educació de CCOO de Catalunya


«Afirmo, señores, que las reducciones propuestas en el presupuesto especial de las ciencias, las letras y las artes son doblemente perversas. Son insignificantes desde el punto de vista financiero y nocivas desde todos los demás puntos de vista. Esto es de una evidencia tal que apenas me atrevo a someter a la asamblea el resultado del cálculo proporcional que he realizado [...] ¿Qué pensarían, señores, de un particular que, disfrutando de unos ingresos de 1500 francos, dedicara cada año a su desarrollo intelectual [...] una suma muy modesta: 5 francos, y, un día de reforma, quisiera ahorrar a costa de su inteligencia seis céntimos?» - Víctor Hugo


El passat 16 de maig, en el marc de la celebració del 25è aniversari de Sistema Universitari Català, el president Puigdemont va anunciar la voluntat del govern de la Generalitat d’encetar un Pacte Nacional d’Universitats. És una declaració d’intencions que, tot i arribar tard, pot saludar-se amb cautela. Utilitzant una metàfora maquiveliana, en els darrers anys, Catalunya no ha agafat l’ocasió pels pèls i ha perdut l’oportunitat de fer de la universitat un element estratègic de futur que, alhora, hauria contribuït a sortir de la crisi tot pal·liant els seus efectes més nocius. Malauradament, com deia el florentí, quan l’ocasió passa, passa. I és que, en aquest context advers, altres països han posat en relleu que el finançament de l’educació superior és la millor inversió per superar la crisi sense perdre el fil de dimensions socials indestriables per a la consecució de societats més justes, més iguals i més lliures. Avui, ningú no qüestiona que la universitat és una instància cabdal en el desenvolupament econòmic, social i democràtic d’un país. Tot i així, des del 2008, a Catalunya venim patint la tragèdia del seu deteriorament.

L’ofegament financer i les restriccions normatives en matèria de personal han tingut resultats devastadors a les nostres universitats. En l’actualitat, la precarització i l’envelliment de les plantilles ha arribat a un punt insostenible que amenaça malmetre greument, i de manera irreversible, la qualitat docent i els serveis universitaris. Fins i tot, hem assistit al drama humà, insòlit en la nostra història recent, de patir l’emigració del millor personal investigador jove, amb la subseqüent pèrdua de talent associat. Donada la situació del país, res no fa pensar que tornaran. Des del 2011, el govern va intentar pal·liar aquest ofegament financer amb l’increment del preu de les matrícules i les taxes universitàries -avui són les més cares de tot l’Estat-, és a dir, carregant-lo injustament a l’esquena dels estudiants. La conseqüència va ser que, per primera vegada des dels anys 70, a partir del curs 2011-12, va observar-se una disminució dels estudiants universitaris en el grup d’edat de 18 a 24 anys que, de ben segur, pertanyien als sectors populars més vulnerables de Catalunya.

La universitat catalana, en suma, ha arribat a una situació precària de conseqüències imprevisibles pel futur del país que, fent-ne abstracció de l’estalvi pressupostari que hagi suposat pel govern, en paraules Víctor Hugo, serà nociva des de tota la resta de punts de vista. La universitat s’ha precaritzat i alhora, conseqüentment, s’han precaritzat les seves funcions socioeconòmiques i democràtiques claus pel futur del país. El Pacte Nacional d’Universitats, si el president va més enllà d’una mera declaració d’intencions, pot ser una oportunitat a aprofitar imperativament. Comissions Obreres direm la nostra en la negociació d’aquest pacte defensant la necessitat d’un compromís estratègic amb un sistema universitari català públic i de qualitat que estigui a l’altura d’aquest segle. 

Segons el nostre parer, caldrà repensar aspectes claus del sistema:

Model de finançament: és necessari simplificar l’actual model de finançament i establir un finançament estable que, com a mínim, se situï en la mitjana dels països de l’OCDE i que abasti les necessitats pressupostàries de personal docent i d’administració i serveis, tot assegurant la qualitat en la docència, la recerca, els serveis universitaris. El model de finançament, segons el nostre criteri, hauria de defugir de criteris de competitivitat entre les universitats pels recursos  que són imprescindibles pel seu bon funcionament.

Model de preus de matrícules i taxes: no es pot continuar carregant el dèficit del finançament als estudiants. És necessari, doncs, no només millorar el sistema de beques, sinó establir a curt termini un model de preus depenent del nivell de rendes que avanci, progressivament, cap a un model de gratuïtat. És urgent que Catalunya deixi de tendir cap als models de matrícules de països com els Estats Units o Regne Unit que tendeixen a imputar la despesa del sistema als estudiants i apropar-se a models com ara els d’Àustria, Bèlgica o Noruega.

Política de personal: és imprescindible assolir un compromís que estableixi un pla que, en tres anys, situï les plantilles del personal docent i investigador i del personal d’administració i serveis en els nivells anteriors a la crisi. També s’ha de posar fi a la precarietat estabilitzant el personal temporal de tots els col·lectius universitaris. Finalment, s’han de recuperar els drets arrabassats, el nivell adquisitiu perdut, així com tornar a encetar la carrera acadèmica i professional entre el personal. Una universitat amb el seu personal en precari només podria contribuir d’una manera igualment precària al país.

Inversió en I+D+i i transferència de coneixement: a curt termini, és fonamental recuperar, com a mínim, els nivells d’inversió en I+D+i anteriors a la crisi i millorar els mecanismes de transferència de coneixement. S’ha de crear les condicions perquè la universitat, des de la seva independència, pugui jugar un paper clau en el repte d’avançar cap a un nou model productiu industrial d’alt valor afegit que, alhora, contribueixi a eradicar la precarietat laboral i social a Catalunya.

Model de govern: s’ha de respectar l’autonomia universitària com a pilar fonamental de la seva independència, com a garant del coneixement i del pensament no subjectes a interessos particulars. El pitjor favor que podem fer a la universitat i al país és colonitzar l’espai en  què es desenvolupa la ciència i el pensament pels criteris de mercat i les ideologies gerencials dominants. Altrament, és urgent aprofundir  formes de govern democràtiques tot defugint dels mites que contraposen democràcia i eficiència. La democràcia és garantia de corresponsabilitat, de rendició de comptes i de transparència.

La universitat sempre reverteix a la societat molt més del que aquesta inverteix en ella. El govern no pot defugir més temps la responsabilitat que té vers la universitat perquè, això, és tant com fer desistiment en relació al futur de Catalunya. Comissions Obreres creiem que anem tard, raó de més per posar-nos-hi com més aviat millor, ens hi va el futur...

Autoescoles: signades les taules salarials

Amb data 23 de maig de 2017 s’ha dut a terme la signatura de la revisió salarial del XXII Convenio Nacional de Autoescuelas per als anys 2015 i 2016. L’acord ha estat subscrit per les organitzacions sindicals CCOO, FeSP-UGT i USO, i per la Patronal representada en la Mesa Negociadora CNAE. 

26 de maig del 2017

Pla d'acció aprovat al 12è Congrés




Aquí podeu consultar el Pla d'acció aprovat al 12è Congrés de la Federació d’Educació de CCOO: 



25 de maig del 2017

CCOO de Catalunya mostra el seu rebuig més enèrgic contra la barbàrie terrorista que ha tornat a colpejar Barcelona i traslladem el nostre suport a les víctimes i les seves famílies

CCOO de Catalunya mostra el seu rebuig més enèrgic contra la barbàrie terrorista que ha tornat a colpejar Barcelona i traslladem el nostre suport a les víctimes i les seves famílies



CCOO de Catalunya vol mostrar el seu rebuig més enèrgic contra els autors del terrible atemptat terrorista que ha tingut lloc al centre de Barcelona  i que ha provocat un gran nombre de  morts i ferits.

CCOO  dona el seu suport a les víctimes i a les seves famílies d’aquesta barbàrie terrorista, i mostra el seu condol més sentit per les víctimes mortals.

CCOO de Catalunya posa a disposició de les institucions la seva organització per tot allò que es consideri oportú que pot aportar el nostre sindicat.

19 de maig del 2017

L’assetjament sexual i laboral a les Universitats: Quina és la realitat, què s’està fent i com es pot prevenir?

Segona tertúlia Cafè 2017, amb el tema:

“L’assetjament sexual i laboral a les Universitats: Quina és la realitat, què s’està fent i com es pot prevenir?”



CCOO-UB realitzarà la segona “tertúlia Cafè 2017”, el dijous 25 de maig a les 16,30h, en el que pretén ser un espai distès amb la voluntat de debatre amb arguments i idees que permetin contrastar diferents punts de vista sobre les realitats socialsque ens envolten.

Per facilitar la participació de les persones que hi assisteixin, les tertúlies començaran amb una breu exposició per part de les persones convidades, i desprès s’obrirà un col·loqui.

En aquesta nova sessió, presentada per Antonio Madrid, professor titular de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, es planteja a debat el tema “L’assetjament sexual i laboral a les Universitats: Quina és la realitat, què s’està fent i com es pot prevenir?” i comptarà amb la participació de dues ponents: Lidia Puigvert Mallart, professora agregada del departament de Sociologia i investigadora de CREA (Community of Researches on Excellence for All) de la UB, i Montserrat Vilà Planas, coordinadora de la Plataforma Unitària contra les violències de Gènere.

Es tracta d’una iniciativa que complementa el “dia a dia” de l’activitat sindical, i necessitem aquest espai per comprendre coses... per després transformar coses!

Feu clic per consultar la invitació*.

També pots consultar els vídeos de l’anterior tertúliaEducació i Desigualtat fent clic en el vídeo 1 i el vídeo 2.

Lloc de la tertúlia Cafè: sala de professorat d’Aribau (edifici adossat a Edifici històric de la Universitat de Barcelona, gran via de les corts catalanes, 585)

* Us preguem confirmació de la vostra assistència per tal de poder organitzar adequadament la preparació de la tertúlia. 

CCOO insta el Govern a complir la moció del Parlament i retornar als seus treballadors i treballadores els diners i altres drets que encara els deu

El Parlament de Catalunya va aprovar ahir una moció instant el Govern a retornar als empleats i empleades públiques de la Generalitat les pagues extres dels anys 2013 i 2014 que encara els deu. La del 2013 durant el proper any 2018 i la del 2014 durant el primer trimestre de 2019.

La moció, que ha estat presentada pel grup parlamentari popular i ha comptat amb el suport de la resta de grups excepte Junts pel Sí, també posa data al retorn de la resta de drets que van ser arrabassats al personal de la Generalitat durant els propers 2 anys.

Tot plegat cal acordar-ho a la Mesa General de Negociació amb els legítims representants dels treballadors i les treballadores de la Generalitat. La moció emplaça el Govern a convocar la Mesa en els propers dies per tancar l’acord.

Un altre apartat d’aquesta mateixa moció, aprovat en aquest cas per unanimitat de tots els grups parlamentaris, insta al Govern a negociar amb els sindicats un calendari de convocatòries d’Oferta Pública d’Ocupació per als anys 2017, 2018 i 2019 amb l’objectiu que la temporalitat en l’ocupació no superi el 8% en cada sector a finals de l’any 2019.

CCOO ens felicitem pel resultat d’aquesta moció parlamentària. Tal com hem traslladat de manera reiterada a tots els grups parlamentaris, “la defensa dels drets dels empleats i les empleades públiques de la Generalitat ha d’estar per damunt de les legítimes discrepàncies entre els diferents grups polítics”. Entenem que és de justícia.

Ara cal que el Govern compleixi. CCOO entenem que el Govern no pot defugir una altra vegada la seva responsabilitat amb les dones i els homes que dia a dia fan funcionar els serveis públics d’aquest país.

#OfensivaInterina

18 de maig del 2017

CCOO urgeix al Ministerio de Educación a iniciar la negociació sobre el model de consolidació docent.

#OfensivaInterina

Defensem un procés que, respectant el marc jurídic, valori l'experiència fins als màxims reconeguts per les sentències del Tribunal Constitucional. A Catalunya cal fer realitat l’acord signat amb el Govern estatal per reduir les taxes d'interinitat del professorat al 8%, donant estabilitat al sistema educatiu
La Federación de Enseñanza de CCOO (FECCOO) ha fet arribar al Ministeri d'Educació la urgència d’obrir un procés de negociació amb els sindicats que possibiliti la coordinació i el desenvolupament de l'acord estatal de 29 de març que permetrà la major convocatòria d'ocupació pública de la història, amb una oferta d'entorn de les 250.000 places en els propers tres anys, més de 130.000 en el sector educatiu. D’aquestes places 45.000 correspondrien al conjunt dels sectors públics de Catalunya i un mínim de 14.000 al sector educatiu, per fer possible reduir la taxa de temporalitat de l’actual 29% a Catalunya al 8% que marca l’acord estatal.
La nostra federació ha tornat a incidir en la necessitat urgent de negociar les bases de les futures convocatòries d'oposicions docents i tancar aspectes tan rellevants com el pes dels mèrits en el conjunt de les proves, que el sindicat defensa que ha de ser el major possible per aconseguir una veritable consolidació de l'ocupació en el sistema educatiu. Així mateix, urgeix a negociar altres aspectes igualment rellevants, com el tipus d'exàmens i que aquests no siguin eliminatoris o la reducció dels temaris, assumptes que CCOO portarà a la taula de negociació. 
Pel que fa a regular les llistes d'interins, les competències estan en mans de les comunitats autònomes. No és possible, doncs, barrejar el procediment d'accés, que és de caràcter estatal, amb la regulació de la contractació de personal interí, que correspon al Departament d’Ensenyament.

L’esmena presentada pel PP no soluciona el màxim de tres anys pel professorat interí


L’actual article 19 del projecte de Pressupostos Generals de l’Estat estableix que a les administracions públiques el personal temporal (tant laboral com interí o substitut) no podrà superar els tres anys de durada.

Des de CCOO hem denunciat reiteradament que això imposarà una absurda rotació del professorat interí que aprofundirà en la seva precarització i tindrà una incidència directa en la qualitat del sistema educatiu. Per evitar-ho hem enviat a tots els grups parlamentaris una propostad’esmena que, fins ara, només ha estat presentada al debat parlamentari pel Grup de “Unidos Podemos- En Marea- En Comú Podem”.

El Partit Popular ha manifestat la seva voluntat de rectificar el redactat de l’article 19 mitjançant la presentació d’una esmena. Un cop conegut el text d’aquesta (que podeu trobar a la pàgina 4115 d’aquest document), hem de manifestar la nostra absoluta insatisfacció. El text de l’esmena es limita a acotar el màxim de tres anys pel que fa al personal laboral als casos de contracte d’obra i servei, però manté sense cap modificació l’afectació per a tot el personal interí.


Des de CCOO insistim en la necessitat d’ excloure d’aquest límit a les persones interines i substitutes i continuarem treballant amb el conjunt dels grups parlamentaris per a fer-ho possible. Esperem que el PP entengui el missatge i sàpiga sortir de l’entrebanc on ell sol s’ha ficat. En cas contrari haurem de començar a preparar mobilitzacions de forma immediata.

Resolucions del 12è Congrés de la Federació d’Educació


Aquí podeu consultar les resolucions aprovades al 12è Congrés de la Federació d’Educació de CCOO: 

17 de maig del 2017

Què cal per fer possible un veritable sistema educatiu inclusiu català?

El projecte de Decret de la Generalitat necessita millorar

Què cal per fer possible un veritable sistema educatiu inclusiu català?



Després d’anys d’anunciar-ho, finalment s’ha publicat el projecte de Decret que regula l’atenció a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu. 
  

CCOO hem presentat unes al·legacions  que no han estat respostes encara. El Consell Escolar de Catalunya va elaborar un dictamen de recomanacions al Departament, i tot i haver inclòs la majoria de les nostres aportacions, ens hi vam abstenir per evitar la utilització política del Departament d’aquestes votacions. 

Les CCOO ens posicionem clarament en favor de l’escola inclusiva, ja que una escola no inclusiva és una escola segregadora. Aquesta inclusió es pot aconseguir per diverses vies i formats, però sigui com sigui, requereix els recursos i  la formació suficients per dur-la a la pràctica.

Perquè aquest decret resulti verdaderament útil resulta imprescindible una planificació transversal en cinc direccions:

*Tenir en compte totes les professions i serveis implicats:
S’hauria de determinar a l’articulat el personal de les aules d’acollida, les unitats d’escolarització compartida, els programes de noves oportunitats, els suports intensius a l’escola inclusiva, els suports intensius a l’audició i el llenguatge i els programes d’aula integral de suport.

Cal, igualment incloure una major dotació de personal orientador i mestres d’Educació Especial als centres educatius (garantint un per cada 250 alumnes que recomana la UNESCO), així com promotors escolars per a minories, personal tècnic d’integració social a tots els instituts i tècnic d’educació infantil a totes les escoles.

Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic requeririen un increment de personal relativament superior al pressupostat, i resulta absolutament imprescindible un increment de plantilla als CRETDIC (Centres de Recursos educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta) i als SEETDIC (Servei Educatiu Específic Trastorns del Desenvolupament i de la Conducta).

Considerem que qualsevol alumne pot requerir assistència sanitària i parasanitària i, per tant, ha d’existir personal sanitari en tots els centres educatius i que a la memòria econòmica s’hauria de començar a concretar.

El projecte de Decret no esmenta el personal vetllador. Des de CCOO denunciem, des de fa molts anys la situació de subcontractació d’aquest col·lectiu i exigim que el Departament d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el presti amb personal propi; no existeix cap argumentació organitzativa ni pedagògica que justifiqui l’actual externalització. Però no podem acceptar la invisibilitat d’aquest col·lectiu al projecte de Decret; no sabem si el Departament no el considera part de l’escola inclusiva, o bé si tenen la intenció de fer-ho desaparèixer.

Pel que fa als Serveis Educatius, per CCOO s’ha de fer un nou decret que s’adapti a la realitat  i a les necessitats actuals, que reguli de manera més eficient i eficaç les funcions actuals dels serveis Educatius i avaluar el funcionament dels serveis educatius integrats actuals, així com la provisió de places i la fórmula actual de concurs de trasllats que fa pràcticament una dècada que no s’ha posat en marxa. Aquest Decret planteja una simple modificació, que al nostre entendre no solucionarà els problemes actuals.

*Abastar totes les etapes educatives:
Les llars d’infants i els altres espais educatius dels centres ordinaris, com el menjador, les activitats extraescolars, el transport escolar i les sortides, no són presents en el decret, que en teoria pretén desplegar la Llei d’educació.

Pel que fa a l’educació Postobligatòria, no es garanteix  el suport educatiu a l’alumnat amb necessitats específiques al Batxillerat i la Formació Professional, ni s’especifica com es durà a terme la coordinació de l’oferta formativa adreçada a l’alumnat que no obté la titulació d’ESO.

Tampoc els ensenyaments d’adults rebran cap tipus de suport, ja que únicament s’esmenta el traspàs d’informació.

*Entomar tots els factors de risc de forma integral:
L'ampliació de categories de les necessitats educatives específiques no col·labora amb el principi que inspira l'escola inclusiva, que va més enllà: El veritablement important és identificar, en cada moment, els factors de risc que suposen barreres a la capacitació i realització de les persones com a tals i disposar els elements que els puguin remoure, defugint de fites estandarditzades. Per a CCOO, no es poden catalogar totes les diferències.

El Decret  situa l’abandonament escolar prematur com una de les categories, tot i que per CCOO, no caldria que hi fos com a necessitat educativa especial, ja que un sistema educatiu inclusiu ha d’atendre a tothom amb tots els recursos necessaris. Per reduir-ho, serà fonamental disposar d’un sistema d’orientació i assessorament que es correspongui amb les necessitats actuals i futures.

Una altra mancança del Decret actual és l’atenció a les necessitats educatives derivades, per exemple, de processos d’identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat. Per aquest motiu, s’ha de fomentar la coeducació i vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família siguin respectats en els diferents àmbits educatius, en aplicació de la Llei11/2014.

El Decret defineix les UEC i els programes de noves oportunitats, com recursos per a l’alumnat amb trets d’inadaptació al medi escolar i risc d’exclusió social, amb molt poques diferències a l’hora de determinar les característiques que ha de tenir l’alumnat per assignar-li un recurs o un altre.  Valorem positivament la seva inclusió, però enlloc es defineix el seu funcionament ni la inspecció que se’n faci d'aquestes.

Pel que fa als programes de noves oportunitats, s’han d’impartir en centres ordinaris, ja siguin instituts o centres de noves oportunitats. En el cas d’instituts, no es defineix com es regularan, i en el cas de centres de noves oportunitats, segons la Disposició Addicional 2ª, seran centres privats, amb el què el Departament pot acabar renunciant a prestar aquest servei.

*Fer efectiva la participació de tota la comunitat educativa:
Tots els recursos necessaris per a complir amb l’objectiu marcat han d’estar definits al Mapa territorial de recursos per a alumnes amb necessitats educatives específiques, però el Decret no determina quin és l’organisme encarregat de la seva elaboració. Per a CCOO, els sindicats representatius hem de tenir representació en aquest organisme i el Mapa territorial hauria de ser valorat anualment pel Consell Escolar Territorial corresponent.

El decret hauria d’especificar l’òrgan administratiu concret que assigna els suports intensius, i per les implicacions laborals i de prestació del servei educatiu, els sindicats hem de ser presents en aquests òrgans.

Es planteja la disposició dels recursos personals dels actuals centres d’educació especial sostinguts amb fons públics per a complementar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris de les seves zones. Però el Decret ni tan sols esmenta la prèvia negociació col·lectiva amb la representació sindical, ni l’increment pressupostari que hauria de contemplar, per exemple, pel pagament del complement d’itinerància.

Considerem que les famílies en el cas de no estar conformes amb els recursos assignats al seu fill o filla haurien de poder impugnar els recursos assignats mitjançant un procediment administratiu ràpid i senzill, que hauria de resoldre la Comissió d’Ordenació Educativa de cada SSTT.

*Assegurar la implicació de tot el Govern:
Un Decret com aquest, que en paraules del propi Departament pretén un canvi cultural, requeriria una dedicació econòmica molt superior per a la formació. En canvi, no es planteja cap inversió en formació d’altres professionals que no siguin docents i pel que fa als CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos), una única jornada formativa de 2 hores pels professionals serà insuficient pel canvi metodològic i de condicions que comportarà.

Igualment, per poder aconseguir un sistema inclusiu, és imprescindible una baixada generalitzada de les ràtios als centres educatius, a més de l’increment dels suports educatius i per fer-ho possible cal una dotació pressupostaria suficient i  mantinguda en el temps.

La millora en tots els sentits de les coordinacions i treball en equip amb els diferents serveis educatius i assistencials familiars i de salut infantojuvenils, com els CSMIJS, els CDIAPS, els Hospitals de dia, Pediatria etc.. són absolutament imprescindibles si volem que realment el sistema sigui inclusiu. Al decret no queda suficientment clara ni la relació, ni les fórmules perquè  així sigui.

Globalment ha d’existir un Pla Interdepartamental, no només amb Salut, sinó també amb el de Cultura i el de Treball, Afers socials i famílies, en les tres vessants d’aquest últim.


Cal, doncs, una  reformulació del decret que permeti resoldre totes aquestes mancances. Les CCOO estem plenament disposades a continuar aportant les nostres propostes per a fer-ho possible i no dubtem que aquesta és l’actitud de la immensa majoria de col·lectius i actors del conjunt de la comunitat educativa. Esperem que, aquest cop sí, el Departament estigui a l'altura. 

16 de maig del 2017

Atenció, inscripcions fins el 31 de maig! Viatge de cooperació sindical a Cuba, juliol 2017


En col·laboració amb els companys/es del sindicat SNTECD de Cuba, hem elaborat un programa de cooperació sindical amb l'objectiu de fer possible un acostament al sistema educatiu cubà amb visites a centres educatius de diferents nivells i a la Universitat de l'Havana, entre altres llocs d'interès. Vine amb nosaltres i gaudeix d'una vacances diferents!!!!



PROPERAMENT PENJAREM EL PROGRAMA D'ACTIVITATS


Al cartell podeu veure les dates, el preu, l'hotel i les condicions del viatge:


15 de maig del 2017

Manifest de CCOO de Catalunya contra la LGTBIfòbia

El 17 de maig se celebra el Dia Mundial contra la LGTBIfòbia

Manifest de CCOO de Catalunya contra la LGTBIfòbia

Podeu trobar el manifest en pdf aquí 

Foto
Aquest 17 de maig del 2017, Dia Mundial contra la LGTBIfòbia, des de CCOO ens manifestem fermament contra la discriminació i totes les situacions d’odi que moltes persones pateixen encara al nostre país i arreu del món pel simple fet de voler viure estimant-se lliurement, amb respecte, amb drets i amb igualtats legals en tots els aspectes de la seva vida.
CCOO estem orgullosos perquè a Catalunya, gràcies a la lluita de tots i totes, hem aconseguit que la transsexualitat ja no sigui considerada una malaltia per la sanitat pública. La lluita, però, ha de continuar perquè la visió transfòbica desaparegui aquí i a tot arreu, i perquè aquest dret sigui extensiu a la resta de l’Estat, a Europa i al món.
Celebrem avenços com el fet que la Universitat de Barcelona ha posat en marxa un protocol pioner per facilitar el canvi de nom a transsexuals i a transgèneres. Un exemple de bona pràctica cap a la igualtat que permet, tant a l’alumnat com al professorat i al personal d’administració i serveis, escollir el nom que els identifica, independentment del que consta al seu DNI.
Tanmateix, per desgràcia, des de CCOO i des de l’Àmbit LGBTI de CCOO no podem baixar la guàrdia. Encara hem de lamentar fets de discriminació sexual i de gènere al nostre país: un 30% de persones treballadores LGTBI en l’àmbit laboral i un 70% dels joves declaren haver patit algun tipus de discriminació en l’etapa formativa. Hem d’estar amatents i vigilar de molt a prop totes aquestes situacions per impulsar mesures per a la protecció dels menors i del seu desenvolupament com a persones, independentment de la seva orientació sexual.
Des de CCOO volem mostrar la nostra gran indignació pel que continua passant fora de les nostres fronteres. A països com Nigèria o el Sudan l’homosexualitat és castigada amb pena de mort. A Llatinoamèrica, Mèxic és el segon país amb un nombre més gran d’assassinats per LGTBIfòbia, seguit del Brasil. A Líbia o Egipte l’homosexualitat és castigada amb la presó, i a països com Rússia la persecució és massa habitual, seguida d’abusos i agressions perpetrades per grups organitzats amb el beneplàcit d’una llei que ha donat llum verda als atacs als homosexuals. Sense oblidar-nos del que recentment està passant a Txetxènia, on els últims dies més de 100 persones han estat retingudes i torturades amb descàrregues elèctriques per part de la policia perquè admetin la seva orientació i delatin coneguts homosexuals.
CCOO fa una crida a tota la societat i vol sumar-se a totes aquelles persones, institucions i organitzacions que exigim tant la fi d’aquestes atrocitats com la fi de la penalització de l’homosexualitat, la transsexualitat i la bisexualitat a tot el món. Així mateix, volem assumir com a postura comuna que només mitjançant els avançaments en drets i obligacions podem aconseguir una igualtat real per a tots i totes.
Hem de contribuir a la defensa de la igualtat de tracte i la no-discriminació, juntament amb la llibertat d’expressió, i hem lluitar perquè els poders públics i la societat garanteixin el final de la LGBTIfòbia aquí i arreu del món.
Perquè la lluita contra la LGTBIfòbia és i ha de continuar sent la lluita de tothom, perquè tothom té dret a ser tractat o tractada en igualtat, per una societat on tothom tingui cabuda amb una vida digna i perquè aquest manifest no quedi només en paraules escrites sense fets combatius, des de CCOO diem un any més:
NO a l’homofòbia, NO a la transfòbia i NO a la bifòbia: per un món lliure, igualitari i ple de drets per a tothom!

11 de maig del 2017

Llistes definitives del concurs de trasllats per a la provisió de llocs de treball de personal laboral:

Llistes definitives del concurs de trasllats per a la provisió de llocs de treball de personal laboral




                      Categories professionals:



                       Calendari:

  • Prova de llengua catalana: - Dilluns 15 de maig de 2015, a les 9,30 h Lloc: Serveis centrals del Departament d’Ensenyament (planta 4-D, sala 4A12) 

  • Prova professional (supòsit pràctic)
Educador/a d'educació especial (EEE). - Dimecres 24 de maig de 2017, a les 16,00 h Lloc: Serveis centrals del Departament d’Ensenyament (Planta baixa, sala d’actes)

Integrador/a social (INS). - Dimecres 24 de maig de 2017, a les 18,00 h 
                         
                        Lloc: 
Serveis centrals del Departament d’Ensenyament (Planta baixa, sala d’actes)

Consisteix en resoldre un supòsit pràctic per cadascuna de les opcions d’acord amb les funcions de cada categoria laboral. Per dur a terme aquests supòsits, les persones participants podran disposar de material i de documentació en suport paper. S’estableix una durada màxima d’una hora i mitja.

10 de maig del 2017

Lluitem contra la segregació escolar

A les CCOO sempre hem lluitat contra la segregació escolar, tant dins d’un mateix centre educatiu, fomentant l’escola inclusiva, com entre diversos centres d’un mateix territori. Per evitar aquesta segona font de segregació, un element bàsic és el procés de matriculació de l’alumnat. Una definició d’aquest procés és clau per tal de disminuir els riscos de segregació, i políticament no ha estat una prioritat dels governs de la Generalitat de Catalunya. Així ho vam denunciar en l’elaboració de la Llei d’Educació de Catalunya, i així ho hem continuat denunciant durant els processos de matriculació, especialment en els darrers dos cursos, en els quals el tancament de línies de P3 ha disparat la competència entre centres educatius, tant entre les dos xarxes, pública i concertada, com entre centres d’una mateixa xarxa.

El treball de CCOO, conjuntament amb la resta de la comunitat educativa, va situar el debat en el centre de l’atenció social, política i mediàtica, i va aconseguir canvis en la gestió del decret d’admissió d’alumnat per aquest curs. Però sabem que això no és suficient i que les tensions es tornaran a produir: a infantil amb el tancament de línies i a secundària amb la impossibilitat d’escolaritzar amb dignitat a l’alumnat amb l’actual política pressupostària de construccions.

Respecte a la Secundària, ja hem començat denunciant els criteris generals per a la programació escolar de cara al curs 2017-2018 acordats pel Departament d’Ensenyament, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, en el marc de la Comissió Mixta que conformen.

Per lluitar contra la segregació, CCOO vam ser presents a la reunió del 23 gener 2017, convocada conjuntament amb la Consellera d’Ensenyament, a la seu del Síndic de Greuges. Vam ser presents les organitzacions sindicals, les patronals, les de famílies i els partits amb representació parlamentària. En aquella reunió vam expressar el nostre suport a les propostes del Síndic sobre la gestió del procés d’admissió d’alumnat. Bàsicament, sobre la necessitat d’un nou Decret d’Admissió de l’Alumnat que desplegui l’article 48.1 de la LEC, referit a l’escolarització equilibrada d’alumnat amb necessitats educatives especials. Entre d’altres mesures, aconseguir l’eliminació dels punts extres per tenir familiars exalumnes del centre. Així mateix, vam refermar el nostre posicionament favorable a incrementar les competències de les Oficines Municipals d’Escolarització, entre elles, la de ser l’únic lloc per lliurar les sol·licituds de matriculació.

El passat 27 d'abril, vam participar d'una nova reunió amb el Síndic de Greuges, juntament amb les altres organitzacions sindicals. En aquesta reunió, el Síndic ens va presentar un document de propostes, amb la intenció de buscar un acord de la comunitat educativa per acabar, o començar a posar fré, a la segregació escolar.

Actualment, CCOO estem consultant a la nostra afiliació sobre aquest document, per tal de construir col·lectivament el nostre posicionament. Si no estàs afiliada a CCOO, pots escriure a educacio@ccoo.cat per explicar el teu posicionament al respecte.






8 de maig del 2017

9 maig, Dia d’Europa: CCOO de Catalunya reivindiquem la recuperació dels drets socials perduts durant la crisi




En el Dia d’Europa, CCOO de Catalunya reivindica la recuperació dels drets socials perduts durant la crisi


La pèrdua de drets socials i l’empitjorament de les condicions de vida de la ciutadania europea són un bon caldo de cultiu i una greu amenaça per a l’aparició i la consolidació de moviments d’extrema dreta.

Demanem la retirada d’uralita dels centres educatius del Vallès Oriental-Maresme-Osona


Presentada instància als Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament del Maresme-Vallès Oriental, davant del perill que suposa per al personal i l’alumnat


La Federació d’Educació de CCOO del Vallès Oriental - Maresme - Osona demana que es posi data a la retirada d’uralita dels centres educatius


Els delegats i les delegades de prevenció de salut laboral de CCOO del Vallès Oriental - Maresme - Osona, compromesos amb la vigilància de la salut, hem presentat una instància als Serveis Territorials (SSTT) del Departament d’Ensenyament del Maresme-Vallès Oriental demanant un calendari de retirada del fibrociment amb amiant dels centres escolars, prioritzant els centres que el tinguin trencat ja que suposa una exposició a un risc més alt.

Jornada: Prevenció, Detecció i Intervenció en Processos de Radicalització de la violència, 19 maig



Us fem arribar el Programa i Full d'inscripció d'una Jornada Tècnica que, a iniciativa de companys/nyes de l'Agrupació de Personal Penitenciari, organitzem des de la FSC VORMAROS, però dirigit a professionals de tot el país.

1 de maig del 2017

1 de maig 2017. Ocupació estable, salaris justos, + drets socials.


Amb el lema 'Ocupació estable, salaris justos, + drets socials' CCOO de Catalunya celebrarà l'1 de Maig d'enguany. 

Les manifestacions previstes són les següents:


Barcelona, 11.30h, ronda Sant Pere / passeig de Gràcia.

Girona, 12.00 h, plaça de la Independència.
Lleida, 12.00 h, plaça del Treball.
Tarragona, 12.00 h, plaça Imperial Tàrraco.
Tortosa, 12.00 h, plaça del Carrilet.

Feu clic per veure el cartell de l'1 de Maig de 2017 o els actes de la setmana cultural de l'1 de Maig de 2017


Manifest de CCOO de l'1 de Maig de 2017 (+)

Roda de premsa conjunta del Primer de Maig de 2017: declaracions de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, efectuades a la roda de premsa feta a Barcelona el dijous 27 d'abril de 2017.

Formació professional Aturem la LOMCE Opinió Ens roben la paga! SOMescola
Imprescindibles de la Pública Imprescindibles de la Concertada Imprescindibles del Professorat interí i substitut Docents en lluita Projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local
Lleure educatiu en lluita! Educació Ajuntament Barcelona Accés a la borsa interins docents Web ensenyament públic Web treballadors concertada