diari de Girona
-
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diari de Girona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris diari de Girona. Mostrar tots els missatges
6 de juny del 2017
21 de febrer del 2017
11 de gener del 2017
Article de Marga Cuéllar. Que no ens enganyin amb Merlí
Que no ens enganyin amb «Merlí»
A la història fictícia en Merlí té una classe de pocs alumnes, tots catalans i totalment homogènia. Tampoc se'l veu patir gaires dificultats econòmiques, malgrat les retallades salarials que sofrim els docents de Catalunya
25 de juny del 2015
14 de maig del 2015
17 de març del 2015
16 de març del 2015
CCOO Educació rebutja la petició de l'informe pediàtric per matricular-se a P3
Cronologia d’un despropòsit: informes mèdics a alguns alumnes de P3
Des de CCOO volem expressar el nostre desacord i rebuig a la petició d’informes mèdics a alguns alumnes de P3, perquè la considerem una mesura parcial, injustificada i amb una càrrega ideològica que no compartim.3 de febrer del 2015
10 de desembre del 2014
28 d’octubre del 2014
15 de setembre del 2014
8 de setembre del 2014
CCOO Educació Girona valora l'inici del curs escolar 2014-15: fotos, vídeos i premsa.
DECLARACIONS DE LA SECRETÀRIA GENERAL DEL SINDICAT D'EDUCACIÓ DE CCOO A COMARQUES GIRONINES ALMUDENA GONZÁLEZ (08.09.2014): "La LOMCE s'està aplicant ja a tots els centres educatius malgrat que Departament no n'ha informat prou als professionals que l'han de dur a terme"
18 de març del 2014
A LA RECERCA DE LA FELICITAT. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 18 de març de 2014
LEGEIX L'ARTICLE EN FORMAT PDF (+)
A la recerca de la felicitat
Estava buscant la manera de començar aquest article quan, mentre hi donava voltes, m’ha vingut al cap la pel·lícula La recerca de la felicitat. Aquesta pel·lícula parla d’un home que per seguir el seu objectiu s’enfronta a les adversitats que se li presenten de manera positiva i realista acompanyat del seu fill de 8 anys, donant-li una gran lliçó de força de voluntat i capacitat de resiliència.
En realitat, el treball que desenvolupen els educadors i educadores i els equips tècnics de centres que s’ocupen de l’atenció a les persones, té molt a veure amb la felicitat. La nostra feina es basa a donar una educació integral i complerta a 365 graus, ja que una persona capacitada per a afrontar les dificultats de la vida, per a aprendre d’elles, amb la capacitat de modificar al seu favor la realitat que l’envolta i amb bones capacitats crítiques, serà un ciutadà feliç.
Com he dit abans, per fer que els ciutadans siguin feliços i crítics al mateix temps, l’educació ha de ser integral, o sigui l’educació ha he mirar pel desenvolupament global de l’ésser humà. I per tant, al costat dels coneixements generals i específics cal afavorir el desenvolupament d’una capacitat empàtica que ens permeti posar-nos en el lloc dels altres i saber reconèixer els sentiments i les emocions pròpies i de les altres persones, ensenyar a tenir la capacitat de relacionar-nos amb les persones i el seu entorn, i a ser capaços de prendre les pròpies decisions lliurement i amb plena responsabilitat.
Dit així sembla fàcil, però la realitat és que no ho és; precisament és complicat i no sempre s’aconsegueixen els objectius que nosaltres, com a treballadors i treballadores, ens proposem. Perquè l’educació sigui integral, els subjectes implicats en l’acció educativa han de ser diversos. De manera que d’una part tenim l’educació formal, informal i no formal, d’una altra tots els treballadors que s’ocupen de l’atenció a les persones i d’una altra tenim les institucions que amb les seves decisions polítiques, poden incentivar o no aquest tipus d’educació. Cal dir que en molts casos les tasques dels diversos actors es superposen i quan es treballa conjuntament, es completen entre ells.
Ara bé, em demano si hi ha un interès general a tenir una ciutadania crítica, satisfeta i positiva, ja que, com bé sabem, uns ciutadans amb opinió estan més disposats a lluitar per defensar els propis drets. Però, és clar, això forma part del joc democràtic. Encara no en tinc una resposta clara o potser no me l’he volgut donar, però el que sí sé, és que fa molts anys que treballo d’educador social i crec que en aquests moments, a causa de la “crisi”, estem vivint un retrocés en el desenvolupament de la nostres tasques professionals, ja que les retallades que s’han fet en tots els àmbits educatius, han comportat una disminució important dels treballadors que es dediquen a aquest sector tan fonamental per al desenvolupament d‘un país, amb les conseqüències que podeu imaginar i constatar. També en altres casos, la manca d’un pressupost econòmic adequat destinat a aquest sector per les institucions, ha comportat que el treball que es desenvolupa tendeixi més cap a una vessant assistencial que no pas educativa.
Es parla molt dels drets que tenim, en parlem tant que sembla quasi que la paraula “dret” hagi perdut la seva importància. Ja no lluitem més per mantenir el que es va conquistar amb el treball i la lluita dels homes i de les dones que volien un futur millor per a ells i els seus fills. On ha anat a parar el dret a una bona educació pública? I el dret a ser ciutadans crítics i responsables?
Doncs, tal com ho veig, la idea d’ajudar que les persones siguin felices, crítiques i lliures és un problema que en l’actualitat preocupa principalment els treballadors i treballadores del sector educatiu mentre que sembla no amoïnar els dirigents del nostre país. Crec que en lloc de voler formar uns ciutadans crítics es prefereix formar persones individualistes que competeixin entre elles per ser el treballador més productiu, cada cop amb sous més baixos i sense tenir l’interès per lluitar per tal de millorar la seva situació laboral. És cert que això potser ens permetrà sortir de la difícil situació econòmica en què ens trobem (que –cal afegir– no afecta a tothom de la mateixa manera) i competir amb els famosos països emergents, però a quin preu? Estem disposats a renunciar a ser persones a canvi d’un sou que en certs casos no és suficient per viure una persona sola i encara menys si té fills?
Continuo pensant que la feina que desenvolupem és molt important i que la majoria dels treballadors i treballadores d’aquest àmbit, no obstant les dificultats en què es troben diàriament, continuen fent la feina amb professionalitat i il·lusió, amb la intenció d’ajudar a les persones a ser protagonistes de la seva vida i a aconseguir que siguin ciutadans crítics, lliures i feliços. Però tinc també clar que si les institucions no ens ajuden a fer que això sigui possible, els resultats que aconseguirem seran molt menys significatius. La conseqüència serà una societat més egoista i desigual i, certament, molt menys feliç .
Tal com va dir Nelson Mandela: “L'educació és l'arma més poderosa que es pot utilitzar per canviar el món”
DAVIDE PRETTA
CCOO EDUCACIÓ GIRONA
17 de febrer del 2014
SÓC MESTRA. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 18 de febrer de 2014
LLEGEIX L'ARTICLE EN FORMAT PDF (+)
SÓC MESTRA
Sóc mestra “amb vocació”. Des de l’adolescència intuïa quina podia ser la meva missió a la vida: ensenyar. Amb el temps em vaig adonar que el fet de ser mestra implicava alguna cosa més que transmetre coneixements, per això em va fascinar el món de l’educació infantil. Poder ser partícip dels processos tant cognitius com emocionals que van fent els infants en aquesta etapa tan important de la seva vida, em meravellava (i em segueix meravellant!!!). I ara que fa vint anys que em dedico a la docència entenc l’educació i la missió a la vida des d’una altra perspectiva ben diferent: ser mestra implica un compromís social. Amb aquesta rotunditat ho vull expressar perquè els fets que estan succeint en les nostres aules i les realitats socials i personals que descobrim en el dia a dia, ens posen de manifest la importància de la nostra implicació. I perquè com a educadors i educadores ens hem de creure la possibilitat que tenim de transformació de la societat des de la nostra posició privilegiada d’observadors, acompanyants, mediadors i sabedors dels entramats socials que es fan visibles (i de quina manera!!!) als centres escolars.
Les últimes notícies relacionades amb el tema de la infància ens parlen del reconeixement per part de la Secretaria de Salut pública del Departament de Salut de 751 infants menors de 16 anys amb diagnòstic de malnutrició. La polèmica i les diferents actuacions polítiques derivades, per una banda del ball de xifres i per una altra, de certes afirmacions fetes anteriorment negant la realitat que ara ens trasbalsa, posa de manifest la incompetència dels qui són responsables i dels qui han de donar resposta immediata a aquesta situació.
Fa uns quants mesos la federació d’educació de CCOO de Girona publicàvem un article sobre l’estudi que la Creu Roja havia fet sobre pobresa infantil a les comarques gironines, constatant, amb algunes dades de diferents centres, la gravetat de la situació. I fa només uns dies, en una conversa informal amb un professor que fa tasques d’acompanyament i assessorament als centres, em comentava que en alguns instituts havien detectat “robatoris d’entrepans” entre els alumnes. Potser ja és hora que fem alguna cosa, no? I “aquesta cosa” ha de començar per denunciar i fer saber als organismes pertinents totes i cada una de les situacions que observem, compartim, patim en el dia a dia en el nostre centre. Perquè no podem restar immunes a aquestes barbaritats, perquè som part d’aquest entramat com a professionals de l’educació però també com a ciutadans. No podem abandonar aquesta lluita social perquè som co-responsables d’aquesta i d’altres situacions si no denunciem les injustícies.
No podem fugir constantment emparant-nos en el “no hi ha res a fer”, en “això és massa gros per mi” o en el “no m’escoltaran”. Els nostres infants estan esperant la nostra actuació responsable, són ells els qui es troben indefensos sense capacitat de resposta, indefensos perquè la realitat que estan vivint els converteix en víctimes d’una societat que ara per ara no escolta les seves necessitats.
Són moltes les lluites i és veritat que la complexitat social actual ens arrossega cap al desànim. Però no oblidem que el nostre silenci i la nostra indiferència és aprofitada per altres per seguir construint una societat amb més desigualtats socials. Nelson Mandela ho tenia molt clar: “en aquest món globalitzat cadascú de nosaltres som els guardians del nostre germà i de la nostra germana. Hem fallat sovint en la nostra obligació moral”.
La insensibilitat d’aquests governs que permeten que amb les seves retallades i lleis no tots els infants tinguin les mateixes oportunitats davant el seu futur immediat, ens ha de mobilitzar per protegir la vida dels més indefensos. Des de CCOO seguirem apostant per aquest sindicalisme social que ens compromet amb cadascuna de les persones que són víctimes de qualsevol injustícia tant laboral com social. Aquest és el compromís que ara, des de la meva condició de sindicalista, però també des de la meva condició de treballadora, mestra, mare i ciutadana, vull expressar en aquest article. I no puc evitar l’emoció que em generen les meves pròpies paraules escrites des de la senzillesa i des del record de tantes experiències viscudes. Perquè l’educació té un poder de transformació tan gran que m’entristeix que no aprofitem la seva força per anar construint, pas a pas, una nova societat possible més justa per a tots i on tothom es pugui sentir acollit i acompanyat.
Aquesta vocació expressada al començament d’aquest article, l’he compartida amb molts i moltes mestres que fan de la seva feina una raó d’existir, que entreguen temps, vida i experiència perquè aquest paper transformador de l’educació sigui una realitat. A ells i a elles animo a continuar treballant conjuntament des d’aquest compromís social perquè aquesta força del grup ens ajudi a creure que tot és possible si es vol que sigui possible.
Marta Tejedor
Sindicat Educació CCOO Girona
27 de gener del 2014
10 de desembre del 2013
17 de setembre del 2013
A L'ESTIU, AMB PREMEDITACIÓ I TRAÏDORIA. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 17 de setembre de 2013
Aquest juliol passat, mentre prenia una orxata en una terrasseta vora del mar al meu poble, xerrava amb una amiga advocada sobre el judici a l'esquarterador de Sant Pere celebrat un parell de mesos abans i sobre aquest horrible crim al qual tantes portades va dedicar la premsa... Val a dir que a mi em va una mica tot el tema policial, les novel·les de l’Agatha Christie i les pel·lícules de judicis (antològic el film Testigo de Cargo de Billy Wilder amb Tyrone Power, Marlene Dietrich i Charles Laughton, no us el perdeu). Li vaig dir: digue’m amb paraules senzilles què és això de la “premeditació i la traïdoria”. Em va contestar que la paraula premeditació es refereix al fet de pensar o "meditar" una acció, sigui bona o dolenta, abans de realitzar-la; per exemple, si comets un assassinat amb l'agreujant de la premeditació, és que vares reflexionar i vas pensar fins a l'últim detall per dur a terme el crim. La traïdoria és alguna cosa similar, i es refereix a cometre el crim de manera que t'assegures que la persona contra la qual estàs atemptant no tingui cap possibilitat de defensar-se i/o repel·lir l'atac del qual està sent víctima. Es tracta d'un crim “a traïció i sobre segur”.
A finals del mes de juliol em trobava treballant en el web del nostre sindicat i vaig rebre un correu electrònic de la Secretària General de la FECCOO de Catalunya, Montse Ros, on m’avisava que feia roda de premsa i m’enviava comunicat per fer-ne difusió. Es tractava de la denúncia pública per part del nostre sindicat d’un nou atemptat al nostre sistema educatiu, aquesta vegada “perpetrat” durant els mesos d’estiu amb tota la premeditació i la traïdoria de la qual em parlava aquella amiga. Expressió que com veieu és extrapolable també a l’àmbit de les decisions polítiques. CCOO constatàvem noves reduccions de pressupost i de plantilla que afectaven l’atenció a l’alumnat més vulnerable.
· - Reducció de pressupost i de plantilla en les Unitats d’Escolarització Compartida (UEC), que atenen alumnat amb conductes disruptives, trets d’inadaptació social i risc de marginació. La despesa per alumne cau fins a un 7,3% per a aquells que requereixen més atenció.
· - Reducció de pressupost i d’hores d’atenció de vetlladores. Aquest personal té la funció d’ajudar l'alumne amb necessitats educatives especials en els seus desplaçaments amb el seu mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons...) i en aspectes de la seva autonomia personal (higiene, alimentació...). CCOO calculem la reducció en un 10%. La situació de les treballadores és molt precària i es precaritza encara més.
· - Finalització del programa PROA, cosa que posava en risc el lloc de treball d’uns 90 integradors i integradores socials. Després d'un estiu d'incertesa i de contactes permanents amb el Departament ens alegrem que s'hagi confirmat la seva contractació a partir del dia 2 de setembre.
CCOO denunciàvem la pèrdua de llocs de treball i de condicions laborals dels professionals que atenen aquest alumnat a la vegada que posàvem en evidència l’opacitat del Departament d’Ensenyament en no facilitar informació i a la vegada retardar les decisions sobre aquests serveis.
CCOO denunciàvem la pèrdua de llocs de treball i de condicions laborals dels professionals que atenen aquest alumnat a la vegada que posàvem en evidència l’opacitat del Departament d’Ensenyament en no facilitar informació i a la vegada retardar les decisions sobre aquests serveis.
En relació amb tot això la Federació d'Educació de CCOO de Catalunya i la Federació d'Associacions de Mares i Pares d'Alumnes de Catalunya (FAPAC) vàrem presentar, el dimarts 30 de juliol, una queixa al Síndic de Greuges per posar en el seu coneixement que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya empitjorava l'atenció educativa a l'alumnat amb discapacitat i a l'alumnat amb inadaptació al medi escolar i risc d'exclusió social.
Com veieu l’estiu ha estat ben mogudet i CCOO hem estat en tot moment seguint tota aquesta problemàtica que ens preocupa, i molt... El Conseller Mas-Colell reiterava a finals d’agost que l'exercici acabarà amb unes retallades d'uns 2.000 milions d'euros més, i ratificava la intenció del Govern que el 2014 s'acabin les retallades de la despesa. Sincerament us dic que espero, pel bé de tots el ciutadans i ciutadanes d’aquest país, que des dels poders es reflexioni sobre tot plegat, que s’entengui el sacrifici que s’ha demanat i s’està demanant a la població (malauradament també a aquells sectors més febles i desafavorits) i que comencem d’una vegada a fer marxa enrere en unes polítiques errònies que han aconseguit deixar ben lluny les famoses línies roges que no havíem de traspassar mai.
Durant aquest inici de curs CCOO estarem a l’aguait perquè les plantilles dels centres estiguin completes, els serveis complementaris funcionant en condicions, els plans de suport i reforç educatiu es posin en marxa, les substitucions siguin cobertes... per comprovar que en els nostres centres s’està fent la feina ben feta i des de l’administració s’està oferint els mitjans necessaris per tal que així sigui. No podem permetre ni un pas més enrere, perquè ens hi juguem molt. La defensa de l'ensenyament públic català requereix –continuem pensant– una actuació unitària i organitzada per part de les diferents comunitats educatives (a través de claustres, AMPAs i consells escolars), amb el suport dels consells escolars municipals i del mateix Consell Escolar de Catalunya, així com dels sindicats i dels diferents col·lectius socials. Hem d'evitar que continuï el deteriorament del servei públic de l'educació.
I avisem que CCOO arriba al nou curs escolar 2013-14 amb les bateries ben carregades i amb tota la voluntat i capacitat organitzativa per continuar fent front a tot el que signifiqui més deteriorament de l’educació com a dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes.
David Pérez
CCOO Educació Girona
11 de juny del 2013
EN NICO ÉS GAI. Article d'opinió de CCOO Educació al Diari de Girona (Suplement Aula) del dimarts, 11 de juny de 2013
ARTICLE EN FORMAT PDF
EN NICO ÉS GAI
Aquesta és la història trista i malauradament real
d’en Nico (nom fictici), un adolescent de 16 anys que després de patir
assetjament continuat per part d’un grup de companys, per la seva condició de
gai, ha intentat treure’s la vida. No podia aguantar més: la por, l’angoixa,
els nervis, l’ansietat, la vergonya de sentir-se “diferent”, les burles
constants, les mofes, els insults, les amenaces, les agressions sense fi, el
grup esperant-lo a la sortida de classe per clavar-li una pallissa... tot
plegat ha pogut més que ell. La situació era ja insostenible. I veure que cada
dia anava tot a pitjor l’ha fet enfonsar en un estat constant d’insomni i en
una greu depressió que ha convertit això que nosaltres anomenem “institut de
secundària” en el seu particular infern personal. L’altre dia va prendre la
decisió que l’ajudaria a fugir del seu calvari. L’altre dia es va intentar
suïcidar prenent tres caixes senceres de medicaments. La rapidesa d’actuació de
la seva família i dels equips mèdics van poder evitar que en Nico morís.
Després de la rentada d’estómac ha estat ingressat tres setmanes, completament
aïllat del món, sense telèfons, ni internet, sense cordons a les sabates,
vigilat constantment per un equip d’especialistes i psicòlegs que l’estan
ajudant a tirar endavant.
Aquest és un altre cas del que s’anomena bullying escolar per homofòbia. Lesbianes,
gais, bisexuals i transexuals, per molt que pesi dir-ho, encara continuen essent
assetjats a l’escola per la seva orientació sexual. L’escola encara no ha estat
capaç de resoldre el fet homosexual. Tots –sobretot els i les professionals de
l’educació– hem de ser plenament conscients que això està passant, que els
casos s’estan multiplicant i que cal posar tots els mitjans necessaris de
prevenció des dels centres, per tal de conscienciar els alumnes i
sensibilitzar-los en la diversitat d’opcions sexuals. Els centres d’ensenyament
al cap i a la fi són també administració pública i han de vetllar pels drets
constitucionals de tots els ciutadans, inclosos els seus alumnes menors.
He estat llegint amb atenció un estudi que es
va publicar el setembre passat anomenat Acoso
escolar homofóbico y riesgo de suicidio en adolescentes y jóvenes LGB. En
aquest informe es presenten els resultats de la investigació duta a terme sobre assetjament escolar homofòbic i risc de
suïcidi en adolescents i joves lesbianes, gais i bisexuals. La publicació completa la podeu
trobar fàcilment per internet. La realització de l'estudi ha estat portada a
terme de forma desinteressada per l'Àrea d’Educació de la FELGTB i la Comissió d'Educació de
COGAM dins de les línies d’investigació que duen a terme, entre altres motius,
per lluitar contra l'assetjament escolar per orientació sexual o identitat de
gènere al nostre país. És interessant veure estadístiques i casos diversos. I
la primera pregunta que em ve al cap és: ¿Com és possible que fins el 2012
encara no s'hagi mostrat una autèntica preocupació per la sort de tantes i tants adolescents que viuen,
segons expliquen ells a qualsevol que els vulgui escoltar, en la por, en la negació del
seu jo, en l'angoixa de ser descoberts, en l'assetjament, en la violència?
Què passa amb el present i el futur de tots aquests milers de nois i noies? És
bestial tot plegat. M’han cridat l’atenció els dos tipus de violència més
usuals i, evidentment, esgarrifosos: la verbal (burles, imitacions, insults; sabíeu
que “maricón” és encara l’insult més freqüent en les discussions entre els
escolars?) i la social (rebuig, aïllament, joves a qui no es deixa participar,
que han rebut pallisses, que han estat víctimes d’agressions sexuals, que han
rebut cops o empentes, sense oblidar altres mitjans per fer mal com internet
amb les xarxes socials o mitjançant el telèfon mòbil).
José Mellinas, president de l’Associació de
Mares i Pares de Gais i Lesbianes, reconeixia fa un mes aproximadament que
malgrat que hi ha molts joves que estan vivint la seva homosexualitat al
col·legi amb completa normalitat, és cert que continua havent-hi massa
històries d’assetjament i d’angoixa.
El Departament d’Ensenyament ja ha fet part
dels deures incloent de forma transversal el tema homosexual en els currículums
d’algunes matèries, com per exemple les socials o l’educació per a la
ciutadania. Els projectes de convivència de centres que estan en marxa en uns 3000
col·legis n’és una altra mostra. Tot i així, des de CCOO creiem que la formació
dels professors i professores és bàsica i importantíssima per a treballar
correctament el fet de la diversitat i les identitats sexuals. La prevenció de
l’homofòbia abordada en els cursos de formació en coeducació impartits a
professors, responsables de biblioteques i membres dels centres de recursos
pedagògics és un bon començament. Però continua sense ser suficient. Ens cal
una major preparació en tot el protocol per a la detecció i l’abordatge de
l’assetjament escolar posat en marxa fa un temps pel Departament. Ens falta més
“rodatge”. És evident, segons l’estudi, el fracàs del sistema educatiu a l’hora
de protegir aquests joves. "El pitjor de tot –manifestava un jove que ha patit
aquest tipus d’assetjament– és assumir que la normalitat era aquest tipus de
vida i ser conscient, quan ets gran, que t'han robat l'adolescència i els
somnis de quan ets jove". I això els i les mestres no ho podem consentir
de cap de les maneres.
Em deia un amic gai l’altre dia pel xat del
facebook, quan li comentava la redacció d’aquest article, que “trobar iguals
amb qui compartir i no sentir-se aïllat” era una bona manera de començar a
sortir d’aquest infern on es troben tots aquests adolescents. Jo tan sols vull
dir-te una cosa, Nico: la vida és meravellosa i sempre, sempre, torna a sortir
el sol. I per solidaritat amb tu, aquest any no em penso perdre la desfilada
del 29 de juny dins dels actes de la
Pride 2013
a Barcelona. No hi he anat mai. Valdrà la pena.
Si el
amar libremente es pecado he pecado libremente por amar? “Crónicas de un Gay”
(El Barrio)
David Pérez
Sindicat d'Educació de CCOO Comarques Gironines
dperez@ccoo.cat
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
