El Departament d’Ensenyament no accepta les nostres al·legacions
Després d’anys d’anunciar-ho, es va publicar a finals del curs passat el projecte de Decret que regula l’atenció a l’alumnat en el marc d’un sistema inclusiu.
Les CCOO ens
posicionem clarament en favor de l’escola inclusiva, ja que una escola no
inclusiva és una escola segregadora. Aquesta inclusió es pot aconseguir per
diverses vies i formats, però sigui com sigui, requereix els recursos i de la
formació suficients per dur-la a la pràctica.
Perquè aquest decret sigui verdaderament útil
resulta imprescindible una planificació transversal en cinc direccions:
*Tenir en compte totes les professions i
serveis implicats:
S’hauria de determinar a l’articulat el personal de les aules d’acollida,
les unitats d’escolarització compartida, els programes de noves oportunitats,
els suports intensius a l’escola inclusiva, els suports intensius a l’audició i
el llenguatge i els programes d’aula integral de suport.
Cal, igualment incloure una major dotació de personal orientador i mestres
d’Educació Especial als centres educatius (garantint un per cada 250 alumnes
que recomana la UNESCO), així com promotors escolars per a minories, personal
tècnic d’integració social a tots els instituts i tècnic d’educació infantil a
totes les escoles.
Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic requeririen un increment de
personal relativament superior al pressupostat, i resulta absolutament
imprescindible un increment de plantilla als CRETDIC (Centres de Recursos
educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta) i als
SEETDIC (Servei Educatiu Específic Trastorns del Desenvolupament i de la
Conducta).
Considerem que qualsevol alumne pot requerir assistència sanitària i
parasanitària i, per tant, ha d’existir personal sanitari en tots els centres
educatius i que a la memòria econòmica s’hauria de començar a concretar.
El projecte de Decret no esmenta el personal vetllador. Des de CCOO
denunciem, des de fa molts anys la seva situació de subcontractació i exigim
que el Departament d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el
presti amb personal propi; no existeix cap argumentació organitzativa ni
pedagògica que justifiqui l’actual externalització. Però no podem acceptar la
invisibilitat d’aquest col·lectiu al projecte de Decret; no sabem si el
Departament no el considera part de l’escola inclusiva, o bé si tenen la
intenció de fer-ho desaparèixer.
Pel que fa als Serveis Educatius, per CCOO s’ha de fer un nou decret que
s’adapti a la realitat i a les
necessitats actuals, que reguli de manera més eficient i eficaç les funcions
actuals dels serveis Educatius i avaluar el funcionament dels serveis educatius
integrats, així com la provisió de places i la fórmula actual de concurs de
trasllats que fa pràcticament una dècada que no s’ha posat en marxa. Aquest
Decret planteja una simple modificació, que no solucionarà els problemes
actuals.
*Abastar totes les etapes educatives:
Les llars d’infants i els altres espais educatius dels centres ordinaris,
com el menjador, les activitats extraescolars, el transport escolar i les
sortides, no són presents en el decret, que en teoria pretén desplegar la Llei
d’educació.
Pel que fa a l’educació Post-obligatòria, no es garanteix el suport educatiu a l’alumnat amb
necessitats específiques al Batxillerat i la Formació Professional, ni
s’especifica com es durà a terme la coordinació de l’oferta formativa adreçada
a l’alumnat que no obté la titulació d’ESO.
Tampoc els ensenyaments d’adults rebran cap tipus de suport, ja que
únicament s’esmenta el traspàs d’informació.
*Entomar tots els factors de risc de forma
integral:
L’ampliació de categories de les necessitats educatives específiques no
col·labora amb el principi que inspira l’escola inclusiva, que va més enllà: El
veritablement important és identificar, en cada moment, els factors de risc que
suposen barreres a la capacitació i realització de les persones com a tals i
disposar els elements que els puguin remoure, defugint de fites
estandarditzades. Per a CCOO, no es poden catalogar totes les diferències.
El Decret situa l’abandonament
escolar prematur com una de les categories, tot i que per CCOO, no caldria que
hi fos com a necessitat educativa especial, ja que un sistema educatiu inclusiu
ha d’atendre a tothom amb tots els recursos necessaris. Per reduir-ho, serà
fonamental disposar d’un sistema d’orientació i assessorament que es
correspongui amb les necessitats actuals i futures.
Una altra mancança del Decret actual és l’atenció a les necessitats
educatives derivades, per exemple, de processos d’identitat de gènere, expressió
de gènere o intersexualitat. Per aquest motiu, s’ha de fomentar la coeducació i
vetllar perquè la diversitat sexual i afectiva, la identitat de gènere i els
diferents models de família siguin respectats en els diferents àmbits
educatius, en aplicació de la Llei 11/2014.
El Decret defineix les UEC i els programes de noves oportunitats, com
recursos per a l’alumnat amb trets d’inadaptació al medi escolar i risc
d’exclusió social, amb molt poques diferències a l’hora de determinar les
característiques que ha de tenir l’alumnat per assignar-li un recurs o altre.
Valorem positivament la seva inclusió, però enlloc es defineix el seu
funcionament ni la inspecció que se’n faci d’aquestes.
Pel que fa als programes de noves oportunitats, s’han d’impartir en centres
ordinaris, ja siguin instituts o centres de noves oportunitats. En el cas
d’instituts, no es defineix com es regularan, i en el cas de centres de noves
oportunitats, segons la Disposició Addicional 2ª, seran centres privats, amb el
què el Departament pot acabar renunciant a prestar aquest servei.
*Fer efectiva la participació de tota la
comunitat educativa:
Tots els recursos necessaris per a complir amb l’objectiu marcat han
d’estar definits al Mapa territorial de recursos per a alumnes amb necessitats
educatives específiques, però el Decret no determina quin és l’organisme
encarregat de la seva elaboració. Per a CCOO, els sindicats representatius hem
de tenir representació en aquest organisme i el Mapa territorial hauria de ser
valorat anualment pel Consell Escolar Territorial corresponent.
El decret hauria d’especificar l’òrgan administratiu concret que assigna
els suports intensius, i per les implicacions laborals i de prestació del
servei educatiu, els sindicats hem de ser presents en aquests òrgans.
Es planteja la disposició dels recursos personals dels actuals centres
d’educació especial sostinguts amb fons públics per a complementar l’atenció
als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres
ordinaris de les seves zones. Però el Decret ni tan sols esmenta la prèvia
negociació col·lectiva amb la representació sindical, ni l’increment
pressupostari que hauria de contemplar, per exemple, pel pagament del
complement d’itinerància.
Considerem que les famílies en el cas de no estar conformes amb els
recursos assignats al seu fill o filla haurien de poder impugnar els recursos
assignats mitjançant un procediment administratiu ràpid i senzill, que hauria
de resoldre la Comissió d’Ordenació Educativa de cada SSTT.
*Assegurar la implicació de tot el Govern:
Un Decret com aquest, que en paraules del mateix Departament pretén un
canvi cultural, requeriria una dedicació econòmica molt superior per a la
formació. En canvi, no es planteja cap inversió en formació d’altres
professionals que no siguin docents i pel que fa als CEEPSIR (Centres
d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos), una única jornada
formativa de 2 hores pels professionals serà insuficient pel canvi metodològic i
de condicions que comportarà.
Igualment, per poder aconseguir un sistema inclusiu, és imprescindible una
baixada generalitzada de les ràtios als centres educatius, a més de l’increment
dels suports educatius i per fer-ho possible cal una dotació pressupostaria
suficient i mantinguda en el temps.
La millora en tots els sentits de les coordinacions i treball en equip amb
els diferents serveis educatius i assistencials familiars i de salut
infantojuvenils, com els CSMIJS, els CDIAPS, els Hospitals de dia, Pediatria
etc.. són absolutament imprescindibles si volem que realment el sistema sigui
inclusiu. Al decret no queda suficientment clara ni la relació, ni les fórmules
perquè així sigui.
Globalment, és necessari un Pla Interdepartamental, no només amb Salut,
sinó també amb Cultura i Treball, Afers socials i Famílies, en les tres
vessants d’aquest últim.
Cal, doncs, una reformulació del decret que permeti
resoldre totes aquestes mancances.
