SEGREGACIÓ - Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SEGREGACIÓ. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris SEGREGACIÓ. Mostrar tots els missatges

15 de juliol del 2019

El Departament d'Educació fa seva la demanda de CCOO de retirar els concerts a les escoles que segreguen per sexe i a les d'elit


El Departament d'Educació fa seva la demanda de CCOO de retirar els concerts a les escoles que segreguen per sexe i a les d'elit


Aquesta setmana la Conselleria d'Educació ha anunciat que el Govern està ultimant un decret per retirar els concerts a les escoles que segreguen per sexe i a les que cobrin quotes abusives. Entrarà en vigor el curs 2020-21.

Des de la Federació d'Educació de CCOO creiem que és un decret que arriba tard perquè ja molts anys que des de la Comunitat Educativa estem demanant una coeducació reali és per això que a més a més de retirar els concerts volem unes escoles i instituts on hi hagin més canvis, demanem que:

  • Tots els espais siguin inclusius, s'han de repensar els patis, els lavabos...
  • Ha d'haver-hi formació específica en coeducació per totes les professionals.
  • Necessitem una persona coordinadora de coeducació a cada centre, amb la dotació horària i el complement corresponent.
  • S'ha de promocionar l'educació afectivosexual com a matèria curricular a totes les etapes educatives.
  • Hem d'incloure continguts curriculars que abordin la història de les dones, amb presència d'autores a totes les matèries en els llibres de text.
  • Hem d'utilitzar de llenguatge inclusiu i incloure totes les unitats familiars actuals.

Així i tot valorem positivament aquest decret, perquè "val més una mica que res" i és per aquest motiu que demanem, també, la retirada dels concerts als centres que no desenvolupin en el seu projecte educatiu (PEC) una educació democràtica o que les seves pràctiques no ho siguin.

Continuem defensant la necessitat d'una educació per a tothom, des de la nostra opció per a l'educació pública i la defensa dels drets de totes les treballadores i treballadors de tots els sectors educatius.

I exigim a tots els governs el replantejament de l'actual model de finançament a l'educació perquè no és una despesa sinó una inversió imprescindible pel nostre futur.


18 de març del 2019

CCOO davant el pacte contra la Segregació Escolar

26 de juliol del 2018

Dificultats per avançar en els treballs contra la segregació escolar


Dificultats per avançar en els treballs contra la segregació escolar




Ahir 25 de juliol es van reprendre les reunions plenàries dels treballs contra la segregació escolar iniciats pel Síndic de Greuges. Uns treballs on participa el conjunt de la Comunitat Educativa (famílies, patronals, sindicats, Departament d’Ensenyament i partits polítics) i que es van iniciar el gener del 2017. Després de moltes reunions, el juliol del 2017 es var presentar un document per discutir en sessió plenària novament. En aquella ocasió, ja vam veure les dificultats d’arribar a un acord, malgrat l’anunci del Síndic de tenir un document quasi definitiu per a mitjans d’octubre de 2017. La situació política generada a partir del mes de setembre va anul·lar qualsevol possibilitat de continuar els treballs i no ha estat fins ara, que s’han reprès.

En la reunió d’ahir, el Conseller es va comprometre a treballar contra la segregació escolar, aplicant diferents mesures, tant les que fossin de consens, com aquelles que el Govern, per la seva banda, considerés que s’haurien d’aprovar. Per la seva part, el Síndic ha cridat a assolir el màxim comú denominador, doncs serà impossible acontentar els interessos de totes les parts.
En el torn de les diverses organitzacions, però, és quan s’han fet paleses les dificultats que tindrem per arribar a un acord. Han estat molt poques les que han fet una crida a rebaixar les peticions pròpies per assolir un Pacte. Tant des d’organitzacions que defensen l’existència de l’escola concertada, com de les que volen la seva desaparició, han centrat la discussió en el model de doble xarxa (o triple, com denuncien els informes del Síndic), més que en les mesures concretes que ha plantejat el Síndic durant aquests mesos.

Per part de CCOO hem insistit en el nostre suport a les mesures proposades pel Síndic fins ara, tot i que no es van assumir algunes de les nostres propostes. Som uns fervents defensors de l’acord, perquè creiem necessari que totes les organitzacions de la comunitat educativa decidim col·lectivament les mesures que s’haurien d’aplicar i fem el seguiment i control d’aquestes; així és com demostrarem la nostra utilitat. És clar que acordar amb entitats amb interessos diferents és complicat, perquè sempre et deixaràs alguna de les teves demandes a la carpeta d’assumptes pendents. Però no acordar vol dir que deixarem en mans del Departament decidir el futur d’aquesta qüestió: mantenir la situació actual o realitzar els canvis que, unilateralment, decideixi.

Les CCOO volem mullar-nos amb propostes viables per treballar contra la segregació. Assumirem que no totes puguin ser acceptades per la totalitat de les organitzacions, sense que això vulgui dir que renunciem a elles. Així, mentre participem del seguiment de les mesures acordades, continuarem lluitant perquè s’acabin aplicant les mesures que no hagin estat acceptades en un primer moment.

El que no farem és rentar-nos les mans per mantenir la puresa. No volem deixar la solució del problema únicament en mans del Departament, ni ajudar amb la nostra passivitat a què una part de l’alumnat català continuï patint segregació escolar.

21 de febrer del 2018

Retirem JA els concerts a les escoles d’elit i a les escoles segregadores



Retirem ja els concerts a les escoles d’elit i a les escoles segregadores

Reiterem la nostra demanda de retirar els concerts a les escoles d’elit i que segreguen per gènere 

La decisió del Govern central, suposadament emparada per l’aplicació de l’article 155, de mantenir tots els concerts educatius, mereix el rebuig sense pal·liatius de la federació d’Educació de CCOO. 

Reiterem la nostra exigència de rescissió immediata dels concerts als centres educatius que practiquen la segregació, sigui per raó de gènere o de status socioeconòmic de les famílies.

Continuem defensant la necessitat d’un ensenyament per a tothom, des de la nostra opció per a l’educació pública i la defensa dels drets de totes les treballadores i treballadors de tots els sectors educatius.

Denunciem que la política autoritària i recentralitzadora del PP, concretada en aquest cas en l’aplicació del 155, impedeix tant el compliment de la moció aprovada pel Parlament de Catalunya a favor de la rescissió dels concerts educatius dels centres que segreguen per sexe com el necessari replantejament de l’actual model de finançament i funcionament del conjunt de centres concertats.

14 de febrer del 2018

La FaPaC fa una crida a no fer les proves externes de primària


La FaPaC, en roda de premsa, ha fet una crida a les famílies a negar-se a fer les proves externes de primària perquè legalment no són obligatòries, són un instrument per consolidar una educació basada en la competició i una porta a la segregació de centres. 
 
COMUNICAT DE PREMSA  
 
CAMPANYA CONTRA LES PROVES D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
 
La FaPaC fa una crida a les famílies a negar-se a fer les proves externes a primària que legalment no són obligatòries
 
  • La FaPaC rebutja aquestes proves estandaritzades perquè són un instrument per consolidar una educació basada en la competició que obre la porta a la seva privatització i mercantilització a través de rànquings entre escoles.
  • La federació exigeix al govern i al Departament d’Ensenyament un projecte global d’avaluació educativa realitzat des d’un enfocament veritablement pedagògic i inclusiu.
 
Barcelona, 14 de febrer de 2018 
 
Un any més la FaPaC inicia la campanya contra les proves d’avaluació diagnòstica d’educació primària curs 2017-2018. Aquest és el quart any consecutiu que portem a terme la campanya contra les proves, juntament amb altres entitats que li han donat suport al llarg d’aquests anys: la Xarxa d’Escoles Insubmises (XEI), l’Assemblea Groga de Gràcia i el MUCE. 
 
Fins ara fèiem una crida a les famílies a fer objecció de consciència a les proves de tercer i sisè de primària que consistia a no portar els seus fills i filles a l’escola per evitar que facin les proves.
 
La crida a l’objecció de consciència de les famílies es feia perquè les proves estaven configurades com una obligació establerta a la LOMQE, però gràcies a l’esforç de tota la comunitat educativa i de determinades forces polítiques amb representació al Congrés dels Diputats es va aconseguir reformar la LOMQE i eliminar les revàlides a través del Reial Decret- Llei 5/2016, de mesures urgents per l’ampliació del calendari d’implementació de la LOMQE.
 
Des que la LOMQE va instaurar les proves externes, després de la comunitat de Madrid, Catalunya ha estat la comunitat autònoma que amb més rigor ha aplicat la coneguda llei Wert, sempre amb un discurs confús i contradictori tot afirmant que les proves de tercer i sisè de primària són proves que estableix la LEC (Llei d’Educació de Catalunya).
 
Enguany, el Departament d’Ensenyament anuncia les proves de tercer de primària (que es realitzaran entre els dies 5 i 16 de març de 2018) com unes proves que “constitueixen un dret i una obligació per als alumnes”. També s’informa que les proves de sisè seran els dies 8, 9 i 10 de maig i que les de quart de l’ESO han estat els dies 6 i 7 de febrer. En els tres casos, s’informa que aquestes proves tenen “caràcter censal”, és a dir, per a tot l’alumnat, i tenen caràcter obligatori.
Rebuig a les proves per raons jurídiques, pedagògiques, polítiques i socials
 
En aquest context, volem recordar que, en termes jurídics, aquestes proves no es poden presentar com una obligació per als alumnes escolaritzats a Catalunya perquè la LOMQE ha eliminat aquesta obligatorietat.  Ni l’article 100 de la LEC ni la Resolució de 22 de juny de 2017, per la qual s’aproven els documents per a l’organització i la gestió dels centres per al curs 2017-2018 estableixen ni poden establir una obligació de realitzar unes proves externes estandaritzades a l’alumnat dels diferents centres educatius. 
 
En termes pedagògics, polítics i socials, les proves són un instrument fonamental per consolidar sistemes educatius basats en la competició perquè permeten classificar les escoles i establir rànquings entre elles. Per a les entitats que fem la crida, neutralitzar les proves significa paralitzar el que perseguia la LOMQE i que continua perseguint el propi Departament d’Ensenyament a través dels diferents Serveis Territorials d’Ensenyament i el Consorci d’Educació de Barcelona.
Les proves porten a la privatització i la mercantilització de l’educació a través de la comparació i l’establiment de rànquings entre escoles. Mestres i centres es veuen immersos en un règim competitiu i de funcionament empresarial aliè a l’esperit de l’educació inclusiva. 
 
D’altra banda, el reduccionisme flagrant de les proves força a reconduir l’educació cap a una deriva academicista i de premi-càstig, a canviar els programes i projectes d’escola per ensinistrar els nens a superar els exàmens (en molts casos test) de 12 hores de durada o més, i a segregar els alumnes en diferents itineraris de forma prematura, deixant de garantir la igualtat d’oportunitats. Les entitats de la crida advoquem per avaluacions que busquin detectar mancances i assignar els recursos necessaris sense fer entrar escoles, mestres i alumnes en un règim competitiu.
 
La filtració a la premsa dels resultats de les proves
 
Les conseqüències negatives d’utilitzar els resultats d’aquestes proves es van poder comprovar fa uns dies arran de la publicació, per part del diari El País, d’una notícia que es feia ressò d’aquestes conclusions, fent referència només a les escoles públiques. 
 
El Consorci d’Educació de Barcelona està fent un esforç per lluitar contra la segregació escolar, però recordem que si les proves no s’haguessin utilitzat com un instrument per classificar els diferents centres educatius aquesta filtració mai s’hagués produït. Aquest ús de les proves i el conseqüent filtre a la premsa ha estat un pas enrere en la campanya de comunicació del Consorci basada en els principis d’equivalència i cooperació del sistema educatiu, per sobre de les diferències entre centres. 
La informació publicada al diari El País on apareixen dades sensibles dels centres educatius, competències bàsiques, alumnat de fons socials i complexitat, entre altres, són dades que provenen d’un document de treball intern del propi Consorci d’Educació de Barcelona. Ens preguntem com ha estat possible que un document amb informació sensible sigui de tan fàcil accés i s’hagi pogut filtrar a la premsa. 
 
Tenint en compte aquests fets, volem destacar, en primer lloc, que des del Consorci ens han traslladat que es tracta d’una versió amb projeccions i aproximacions que no s’ajusten a la realitat i que en cap cas es poden considerar dades oficials, ja que es tracta d’una simulació d’escenaris. El Consorci ens ha transmès la seva preocupació per la filtració d’aquestes dades que, a més, no reflecteixen la realitat perquè eren dades que no estaven contrastades ni se n’havia fet un tractament. Un exemple clar és que algunes escoles que apareixen classificades “amb nivell baix” són escoles que, tradicionalment, han fet insubmissió a les proves. Per tant, no és possible avaluar-les perquè, simplement, no les han realitzat. Malgrat les explicacions del Consorci, la informació s’ha filtrat perquè s’estava treballant en ella i perquè s’han utilitzat els resultats de les proves per fer-ho. Volem deixar palès que, en qualsevol cas, si no haguessin utilitzat les proves externes per classificar escoles no s’hagués utilitzat aquesta informació amb altres objectius.
 
En segon lloc, entenem que la informació esbiaixada i no contrastada que ha tret a la llum El País pretén establir rànquings que posicionen els centres a diferents nivells i afavoreixen la competitivitat. Entenem que El País ha utilitzat aquesta informació per transmetre-la de forma interessada, estigmatitzar certes escoles i col·lectius, i transmetre la idea als lectors que els ajuts socials no serveixen per combatre la segregació perquè els alumnes que més ajuts socials reben són els que treuen pitjors resultats. Es tracta d’una informació sense contrastar atès que no s’ha comprovat si els centres han realitzat les proves o si les ajudes han tingut un impacte positiu en l’educació dels alumnes amb una situació socioeconòmica desafavorida.
 
En definitiva, les conseqüències de la publicació dels resultats de les proves són molt preocupants. En un moment tan important en què les famílies han de preinscriure per primer cop als seus fills i filles a l’escola, aquestes poden fer-se una imatge distorsionada que no respon a la realitat dels centres educatius públics. Per tant, la decisió de les famílies pot no ser lliure perquè la informació que els ha arribat pretén transmetre la idea que hi ha escoles de primera i escoles de segona. 
Amb la realització de les proves, i amb el seu ús i difusió, es consolida, per tant, el marc competitiu del model educatiu mercantilitzador que els darrers governs estan desplegant.
 
Crida de la macroreunió: per una mobilització contra les proves de competències i a favor d’una avaluació inclusiva
Per tots aquests motius, aquest any no fem una crida a la desobediència de les famílies. Fem una crida a les famílies a negar-se a fer unes proves que legalment no són obligatòries, i també una crida a les famílies a exigir al govern i al Departament d’Ensenyament un projecte global d’avaluació educativa realitzat des d’un enfocament veritablement pedagògic i inclusiu.
  • No volem proves externes estandarditzades, volem estudis interns, contextualitzats i adaptats a la realitat socioeconòmica de cada centre públic, a les dinàmiques, la trajectòria i les necessitats de cada claustre i a les realitats de partida i els processos d’aprenentatge de cada infant.
  • No volem classificacions i etiquetes que tan sols serveixen fer una borsa d’escoles, volem anàlisis argumentades que ajudin a entendre amb profunditat les problemàtiques, les necessitats, les possibilitats de millora i els assoliments de cada centre públic, de cada equip docent i de cada alumne.
  • No volem una fiscalització externa i invasiva de la feina dels docents, volem que la l’administració participi dins les escoles públiques amb un veritable esperit cooperatiu, d’ajuda i d’assessorament.
  • I, finalment, no volem gestos mediàtics i propagandístics buits d’intencions reals i materials, el que volem són diners: exigim que la inversió pública en l’escola pública estigui a l’alçada de les seves necessitats i no depengui, com passa actualment, dels copagaments de les famílies i dels esforços ingents dels docents. Una avaluació sense partides pressupostàries al darrera no és una avaluació, és propaganda.
Per totes aquestes raons, ens neguem, un any més, a fer les proves externes de competències i exigim un projecte global d’avaluació educativa veritablement pedagògic,  inclusiu i amb recursos per a l’escola pública que és la de tots.

2 de novembre del 2017

QUAN LES BONES INTENCIONS NO SÓN SUFICIENT . Article d'opinió publicat al Diari de Girona (31 d'octubre 2017)

QUAN  LES  BONES  INTENCIONS  NO  SÓN  SUFICIENT  


Vivim dies intensos, immersos en la  transcendentalitat de decisions polítiques i jurídiques des de fa temps.  Quasi no podem prestar atenció a d’altres qüestions que, també molt importants, passen desapercebudes, tot i que  marquen i marcaran la feina i la vida de docents i alumnes d’aquest país. 

En uns moments en què s’està qüestionant, i de manera tan arbitrària i tòxica, l’educació del sistema català i la tasca pedagògica diària dels docents de Catalunya, hem de defensar l’educació  amb força i contundència, posant-la en valor i  denunciant públicament les mentides i manipulacions que la volen malmetre. Però també hem de reivindicar el millor sistema educatiu i treballar per aconseguir-ho.

El 17 d’octubre es va publicar el  Decret150/2017 de l’atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu,   que desplega la Llei educativa de Catalunya (LEC), llei que té la inclusió escolar i la cohesió social com a dos dels principis generals del sistema educatiu de Catalunya, facilitant la participació de tots els alumnes en entorns escolars ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.

El Departament d’Ensenyament té el compromís i el repte d’oferir una educació de qualitat i sense exclusions que faciliti que tots els alumnes puguin aprendre i conviure junts en uns entorns que permetin avançar cap a la plena autonomia de les persones.

Als centres educatius hi ha alumnat amb necessitats educatives específiques vinculades a diversitats socioeconòmiques, socioculturals, funcionals, cognitives o amb problemes greus de salut, totes les quals requereixen personal  format suficient per  a la seva atenció.

Com es farà? Analitzant el decret, ens adonem de les bones intencions dels principis que l’inspiren, però trobem la falta de concreció dels recursos humans i formatius que haurien de permetre desenvolupar-los amb garanties d’èxit.

No es mencionen les llars d’infants ni tots els espais educatius dels centres ordinaris, tot i la seva importància cabdal per constituir una veritable educació a temps complet: menjador, activitats extraescolars, transport escolar i sortides; espais que adquireixen una especial rellevància en l’atenció inclusiva.

No es garanteix el suport educatiu a l’alumnat amb necessitats específiques a l’ensenyament postobligatori:  Batxillerat, Formació Professional, Ensenyaments d’adults, mancant la visó global de l’educació al llarg de la vida.

No es contempla l’atenció a les necessitats educatives derivades de processos d’identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat.

A nivell de recursos, no es concreta el personal de què ha de disposar cada tipus de suport: personal de les aules d’acollida (AA), de les unitats d’escolarització compartida (UEC), dels programes de noves oportunitats (PNO), dels suports intensius a l’escola inclusiva(SIEI), dels suports intensius a l’audició i el llenguatge (SIAL)  i dels programes d’aula integral de suport (AIS).

S’hauria d’augmentar la dotació de personal orientador i mestres d’Educació Especial als centres educatius (garantint un per cada 250 alumnes que recomana la UNESCO),  així com la de promotors escolars per a minories, de personal tècnic d’integració social (TIS) a tots els instituts  i de personal tècnic d’educació infantil (TEI) a totes les escoles. Tampoc es concreta la dotació de plantilla dels actuals centres d’educació especial sostinguts amb fons públics per a complementar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en centres ordinaris de les seves zones.

Els Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i els Centres de Recursos educatius per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC) requeririen un increment de personal superior al pressupostat.

Incomprensiblement, el decret no esmenta el personal de suport educatiu externalitzat fa anys (personal vetllador).  Recordem que parlem d’un col·lectiu d’unes 2000 persones que realitzen tasques de suport educatiu, però subcontractades mitjançant empreses privades. Des de CCOO denunciem, des de fa molts anys, aquest tipus de contractació i exigim que el Departament d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el presti amb personal propi, doncs no existeix cap argumentació organitzativa ni pedagògica que fonamenti l’actual externalització.

Tot i que s’afirma que l’Administració Educativa ha de vetllar perquè en els centres quedin cobertes les necessitats d’assistència sanitària de l’alumnat que ho requereixi, considerem que en l’actualitat l’alumnat amb estat de salut complex no està sent atès per personal sanitari adequat, tal i com hem denunciat en reiterades ocasions. Per aquest motiu, considerem que ha d’existir personal sanitari en tots els centres educatius.

Tampoc es planteja la baixada generalitzada de les ràtios com a factor imprescindible per poder fer efectiu el  sistema educatiu inclusiu.

No es contempla cap inversió en formació d’altres professionals que no siguin docents.

CCOO ens posicionem clarament a favor de l’escola inclusiva doncs una escola no inclusiva és una escola segregadora, que rebutgem amb fermesa;  però tenim clar que per fer-ho realment possible s’ha de comptar amb els recursos i la formació suficients i la relació de les mancances que presenta el Decret  ens fa pensar que només té molt bones intencions.


Som ambiciosos, volem la millor educació amb les millors eines, perquè volem la millor societat. Seguim i seguirem lluitant per aconseguir-ho. 

19 de setembre del 2017

Lluita contra la segregació escolar a Terrassa.


En el mes de juliol de 2016 es va fer públic un Informe del Síndic de Greuges, La Segregació escolar a Catalunya (I): La gestió del procés d'admissió de l'alumnat. El Síndic de Greuges va constatar que la segregació escolar s'ha agreujat en el nostre país i va assenyalar la ciutat de Terrassa com una de les més segregades educativament.


El Síndic recorda a les administracions que aquests desequilibris en la composició social dels centres suposen una vulneració greu del dret a l'educació en igualtat d'oportunitats i que la segregació escolar afecta negativament el rendiment acadèmic global del nostre sistema i, a més, suposa una amenaça per a la cohesió social. Indica la responsabilitat de les administracions públiques a l'hora de desenvolupar polítiques relacionades en la programació de l'oferta i amb la gestió del procés d'admissió d'alumnat, sinó també polítiques igualadores de les condicions d'escolarització que ofereixen els centres.

Davant aquesta problemàtica, des de CCOO Educació Vallès Occidental el setembre de 2016 vàrem engegar un grup de treball per presentar propostes concretes a la ciutat de Terrassa per revertir la situació. Vàrem redactar un document amb 24 propostes per poder implementar des de l'àmbit municipal, al curt, mig i llarg termini. I vàrem fer la presentació pública de les propostes en roda de premsa el dia 3 de febrer de 2017.

Després de la presentació en roda de premsa de les 24 propostes per revertir la segregació escolar, hem fet una roda de presentació del document pels diferents centres de Terrassa. Tot demanant també un suport a les nostres propostes explícit amb la signatura dels treballadors i treballadores dels centres.


Hem presentat també el document com a proposta de Moció en el Ple Municipal de Terrassa que es va realitzar el 30 de març. D'aquí va sortir un acord de Junta de Portaveus que recull la nostra proposta de crear una Comissió per estudiar les nostres mesures de cara a revertir la segregació escolar. Continuarem donant la batalla al Consell Escolar Municipal de Terrassa, perquè aquesta comissió sigui realment efectiva.

18 de setembre del 2017

Curs 2017-18: Seguim a l’ofensiva

Molt per recuperar, molt per avançar, molt per lluitar!


Comença un nou curs. Un curs que, gràcies a les lluites i els acords aconseguits,
podem rebre amb missatges positius. Han estat molts anys d’aplicar mesures d’austeritat extrema que buscaven el traspàs de milers de milions d’euros de les classes treballadores cap a les poderoses. Unes mesures que des de CCOO vam qualificar d’inútils, injustes i ineficaces. Unes mesures que, en el cas de l’Educació, han comportat que l’alumnat de Catalunya, especialment el més vulnerable, veiés conculcat el seu dret a l’educació, i que les nostres condicions de treball empitjoressin greument.

Creiem que és important analitzar el moment actual per afinar les reivindicacions que hem de plantejar aquest curs i les eines necessàries per a aconseguir-les.

Des de CCOO continuarem a l’ofensiva, no només per recuperar tot allò que ens han arrabassat, sinó també per avançar en els drets i condicions de treball i per aconseguir un sistema educatiu per tothom i de la màxima qualitat.


PRESSUPOSTOS EDUCATIUS.

Malgrat l’evolució positiva d’aquest darrer any (fruit de l’Acord de 31 de gener entre el Departament i les organitzacions sindicals) encara estem molt lluny de recuperar tot el perdut. Si cada any s’hagués destinat a Ensenyament el 16’35% del pressupost de la Generalitat, tal com es va fer el 2010, s’haurien pressupostat 3.700 milions de més entre el 2010 i el 2016.

Si veiem l’evolució entre el 2010 i el 2013 del percentatge del PIB destinat a la despesa pública a l’Europa dels 27, Catalunya se situa en el mateix grup que Espanya, Romania, Hongria, Lituània, Letònia, Estònia i Xipre, amb una reducció de despesa pública educativa de més del 10%. Molt lluny, de l’evolució de Finlàndia i Suècia o del conjunt de la UE-27. Pel que fa a la situació actual de la nostra despesa pública en funció del PIB, Catalunya estem en el grup dels que invertim menys del 4%, juntament amb Romania i Letònia.

Hem de lamentar igualment començar un nou curs amb pressupost zero per part de la Generalitat a les escoles bressol municipals tot i que el 10 de novembre del 2016 es va aprovar una moció al Parlament instant al govern a fer una inversió de 1600 € per alumne, augmentant aquesta quantitat progressivament fins a arribar als 1800 €. Des de CCOO demanem que en els propers pressupostos es tingui en compte aquesta moció per tal de garantir unes bones condicions tant laborals com educatives.

EVOLUCIÓ DE L’ALUMNAT

Segons els nostres càlculs, l’increment global és de 4.416 alumnes. Es produeix una important reducció del nombre d’alumnes d’educació infantil en els darrers 7 cursos de prop de 45.000 alumnes, dels quals el 30% en aquest curs. Aquesta tendència ja comença a notar-se a primària, on baixa lleugerament per primer cop el nombre d’alumnes tot i que en els darrers 7 anys s’ha incrementat en més d’un 9%.

El que no deixa, ni deixarà de créixer, és el nombre d’alumnes a la secundària que no es veu compensat per la construcció de centres educatius. Ara mateix ja hem superat el màxim històric de barracots amb més de 1017 aules, però segons les previsions oficials en els pròxims 9 anys, necessitaríem 1700 aules noves per a secundària. On estan els plans de la Generalitat per fer front a aquesta necessitat?

Pel que fa a la distribució de l’alumnat observem com la participació dels centres públics en l’escolarització fins a l’ESO s’incrementa lleugerament. Igualment també s’incrementa lleugerament la despesa per alumne, després d’una important caiguda als últims anys.

PROFESSORAT

Podem començar el curs parlant de recuperació de drets laborals i de drets educatius, gràcies als acords signats pel nostre sindicat en els sectors públics.

Uns acords que permeten reduir la jornada lectiva i incrementar la plantilla en 5000 professionals educatius a l’escola pública, tant de docents com de suport a l’educació. Uns acords, encara per concretar, que buscaran reduir al 8% la temporalitat a l’educació. Uns acords que permetran recuperar, encara sense data, les pagues robades i acabar amb el càstig salarial quan emmalaltim.

Els acords a què estem arribant als sectors públics, intentem traslladar-los als treballadors i treballadores de l’escola concertada, on de moment no tenim la força sindical necessària per aconseguir-ho. Cal avançar en una homologació de drets laborals  de la qual haver aconseguit el complement de tutoria, és només un primer pas.

No ens conformem amb la recuperació sinó que volem avançar en les millores de les condicions laborals dels treballadors i treballadores de l’educació i les condicions educatives de tot l’alumnat: baixada de ràtios…

En el professorat de centres públics hem de denunciar que si hagués mantingut la ràtio docents/alumnat del curs 2010-11, en aquests moments la plantilla hauria de ser de 6.666 més dels actuals.

No és només un problema de quantitat sinó també de qualitat en la plantilla. Aquest curs (amb l’increment de 7559 nomenaments) a l’ensenyament públic el personal interí arriba al 34’5%:

El Departament d’Ensenyament ha de ser conseqüent amb l’acord signat per la Generalitat amb CCOO i UGT  el 16 de juny a la Mesa General de Funció Pública on s’estableix la convocatòria en un termini de tres anys de les places necessàries per a reduir al 8% la temporalitat, tal com marca l’Acord amb el Govern estatal de 29 de març.

Tant o més important que la convocatòria d’aquestes places és la manera de proveir-les i en aquest aspecte CCOO apostem per un model on es reconegui el màxim valor que permetin les lleis a l’experiència docent i per la revisió del sistema de proves, excloent el seu caràcter eliminatori.

#OfensivaInterina


PACTE CONTRA LA SEGREGACIÓ ESCOLAR

Des del 2008 el Síndic de Greuges alerta les administracions d’aquest problema, tot i que va ser el 2016 que dos informes van mostrar la gravetat del problema i la inacció de l’Administració en tot aquest període.

Aquests informes demostren l’existència de prejudicis socials sobre la qualitat dels diferents centres escolars, molts cops erronis, que condicionen enormement la tria d’escola de les famílies, especialment les de gran capital cultural i econòmic.

Deixar l’elecció de centre escolar a les mans del mercat -en aquest cas d’una part de les famílies- sense intervenció de l’Administració, implica incrementar la segregació escolar i guetitzar alguns centres educatius.


Impulsar mesures en el procés d’admissió de l’alumnat que limitin els marges de tria d’escola, orientant i ordenant l’accés, així com per desenvolupar condicions d’escolarització equitatives.

És imprescindible perquè els centres escolars de les diferents zones d’escolarització tinguin una composició social similar entre ells i equivalent a la de l’entorn on s’ubiquen.

DECRET MENJADORS ESCOLARS

La recent retirada del projecte de decret confirma el que havíem plantejat des de CCOO: cal, des de l’inici, un procés on participi tota la comunitat educativa.

     Prioritat de la qualitat educativa del servei de menjador.
  Reconèixer la condició d’educadores de les monitores i monitors de menjador.
     Garantir la coordinació entre l’equip educatiu de l’horari lectiu amb el del menjador.
     Avançar cap al menjador universal i gratuït.
     Garantir que cap alumne quedi fora per problemes econòmics.
     Garantir la diversitat de menús per atendre la diversitat d’alumnat.
     Suport per l’alumnat que requereix suports intensius en l’horari lectiu.
     Limitar les ràtios d’alumnes per educador durant el servei de menjador.
     Garantir l’aplicació d’unes condicions laborals dignes, exigint l’aplicació del Conveni Col·lectiu del Lleure Educatiu i sociocultural.

DECRET SISTEMA INCLUSIU

CCOO considerem que s’està perdent una oportunitat per aconseguir una verdadera escola inclusiva, i que (malgrat incloure una memòria econòmica) no es garanteixen prou recursos econòmics per dur-lo a la pràctica.

El Departament s’ha negat a atendre la majoria de les nostres al·legacions
 
     Tenir en compte totes les professions i serveis implicats.
     Abastar totes les etapes educatives.
     Entomar tots els factors de risc de forma integral.
     Fer efectiva la participació de tota la comunitat educativa.
     Assegurar la implicació del conjunt del Govern.


Per tots aquests motius, aquest Decret difícilment tindrà el suport de les CCOO.

6 de setembre del 2017

Bona feina amb el Síndic de Greuges contra la segregació escolar.


Des del passat mes de gener, CCOO i la resta d’organitzacions de la Comunitat
Educativa, així com els grups parlamentaris i el Departament d’Ensenyament, hem estat cridats pel Síndic de Greuges i el seu equip per a la defensa dels drets dels infants i adolescents, amb l’objectiu de treballar contra la segregació escolar. Una segregació escolar que es produeix quan en determinats centres educatius es concentra un percentatge molt més elevat que en altres d’alumnat amb necessitats educatives específiques, derivades del seu origen, de les condicions socioeconòmiques familiars, etc.

Des del 2008 el Síndic de Greuges alerta les administracions d’aquesta problemàtica, tot i que va ser el 2016 que dos informes (al juliol i a l'octubre) van mostrar la gravetat del problema i la inacció de l’Administració en tot aquest període. 

Els informes del Síndic demostren l’existència de prejudicis socials sobre la qualitat dels diferents centres escolars, moltes vegades erròniament fonamentats, que condicionen enormement la tria d’escola de les famílies, especialment les que tenen gran capital cultural i econòmic. 

Així mateix, la recerca demostra que per a la majoria de municipis, es detecta una major segregació dins de les escoles d’un mateix barri que entre els barris d’un mateix municipi. És a dir, que la segregació escolar acaba sent superior a la segregació urbana. L’estudi de la situació també elimina les explicacions simplistes de la realitat: no es pot explicar tota la segregació per la confrontació entre la xarxa pública i la concertada, ja que les dades demostren que en la majoria de municipis, les desigualtats entre les diferents escoles públiques són més grans que entre les concertades i les públiques, i el mateix succeeix entre les escoles privades.

Com ha denunciat el Síndic, l’Administració ha prioritzat les polítiques de llibertat d’elecció de centre en lloc de les de lluita contra la segregació. Un clar exemple el vam viure quan el 2012 es va dotar de punts extres a l’hora d’assignar centre educatiu als infants de familiars que havien estudiat anteriorment a aquell centre. 

Hem de reconèixer que el Departament d’Ensenyament, amb l’exconsellera Meritxell Ruiz i l’exdirector General de Polítiques Educatives, Antoni Llobet, havia començat a canviar l’actitud. Un canvi que esperem que es mantingui amb el nou equip, i més després que la nova Consellera, Clara Ponsatí, en la seva intervenció a la darrera reunió del 21 de juliol, considerés la segregació escolar com el principal problema educatiu a Catalunya.

En aquesta darrera reunió amb el Síndic, amb un document de treball que ha recollit la feina d’aquests mesos, s’hi incorporen propostes clares, concretes i viables, per combatre aquest greu problema del nostre sistema educatiu. 

Malauradament, sembla que no totes les organitzacions de la Comunitat Educativa reconeixen el problema. Algunes associacions de famílies de centres concertats i algunes patronals del sector, semblaven més preocupades per mantenir la seva capacitat d’elecció de centre que per acabar amb la segregació. Perquè ja van manifestar que no els agradava la paraula segregació, i alguna intervenció fins i tot qüestionava que s’estigués produint. Segurament perquè ni tan sols s’havien llegit els informes del Síndic, que els va haver de corregir in situ explicant els indicis de segregació que reben contínuament en forma de queixes.

Probablement, en aquestes posicions s’hi barrejaven dosis de defensa d’interessos econòmics i ideològics. Probablement no va ser casual la coincidència de posicionaments entre aquestes patronals i els representants de Junts Pel Si i del Partit Popular. En canvi, algunes patronals d’escoles concertades i la resta de grups parlamentaris van donar un suport explícit a la diagnosi del Síndic.

Ara serà el moment d’acabar de concretar les mesures que s’han de prendre. Unes mesures complicades, ja que hauran de partir de la gradació dels diferents drets, perquè no es poden situar en igualtat d’importància el dret a triar escola i el dret a l’equitat. 

Deixar l’elecció de centre escolar a les mans del mercat -en aquest cas de les famílies o, millor dit, d’una part de les famílies- sense intervenció de l’Administració, implica incrementar la segregació escolar i guetitzar alguns centres educatius. Cal impulsar mesures en el procés d’admissió de l’alumnat que limitin els marges de tria d’escola, orientant i ordenant l’accés, així com per desenvolupar condicions d’escolarització equitatives. És imprescindible fer-ho així per aconseguir que els centres escolars de les diferents zones d’escolarització tinguin una composició social similar entre ells i equivalent a la de l’entorn on s’ubiquen. 

Les CCOO hem participat des del primer moment en aquest procés, realitzant les nostres aportacions i ens sentim representats amb les mesures que proposa el Síndic. El problema és prou important per defensar postures maximalistes, i un pacte sempre consisteix a cedir una part de les teves demandes per acordar amb una contrapart. 

Les CCOO estarem a l’altura de la gravetat del problema i el nostre posicionament ideològic no impedirà que es puguin aplicar algunes mesures que millorin la situació actual. Esperem que la resta d’organitzacions actuïn de la mateixa manera; si no fos així no sabem com podran explicar-ho a la societat catalana.

Només ens falta felicitar els treballs realitzats pel Síndic de Greuges i el seu equip i animar-los a continuar treballant per aconseguir el Pacte que necessita la ciutadania de Catalunya, i sobretot, la seva part més feble.



Formació professional Aturem la LOMCE Opinió Ens roben la paga! SOMescola
Imprescindibles de la Pública Imprescindibles de la Concertada Imprescindibles del Professorat interí i substitut Docents en lluita Projecte de llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local
Lleure educatiu en lluita! Educació Ajuntament Barcelona Accés a la borsa interins docents Web ensenyament públic Web treballadors concertada