El projecte
de Decret de la Generalitat necessita
millorar
Què
cal per fer possible un veritable sistema educatiu inclusiu català?
Després d’anys d’anunciar-ho, finalment s’ha
publicat el projecte de Decret que regula l’atenció a l’alumnat en el marc d’un
sistema inclusiu.
CCOO hem presentat unes al·legacions que no
han estat respostes encara. El Consell Escolar de Catalunya va elaborar un
dictamen de recomanacions al Departament, i tot i haver inclòs la majoria de
les nostres aportacions, ens hi vam abstenir per evitar la utilització política
del Departament d’aquestes votacions.
Les CCOO ens posicionem clarament en favor de
l’escola inclusiva, ja que una escola no inclusiva és una escola segregadora.
Aquesta inclusió es pot aconseguir per diverses vies i formats, però sigui com
sigui, requereix els recursos i la formació suficients per dur-la a la
pràctica.
Perquè aquest decret resulti verdaderament útil
resulta imprescindible una planificació transversal en cinc direccions:
*Tenir en compte totes les
professions i serveis implicats:
S’hauria de determinar a
l’articulat el personal de les aules d’acollida, les unitats d’escolarització
compartida, els programes de noves oportunitats, els suports intensius a
l’escola inclusiva, els suports intensius a l’audició i el llenguatge i els
programes d’aula integral de suport.
Cal, igualment incloure una major
dotació de personal orientador i mestres d’Educació Especial als centres
educatius (garantint un per cada 250 alumnes que recomana la UNESCO), així com
promotors escolars per a minories, personal tècnic d’integració social a tots
els instituts i tècnic d’educació infantil a totes les escoles.
Els Equips d’Assessorament
Psicopedagògic requeririen un increment de personal relativament superior al
pressupostat, i resulta absolutament imprescindible un increment de plantilla als
CRETDIC (Centres de Recursos educatius per a Alumnes amb Trastorns del
Desenvolupament i la Conducta) i als SEETDIC (Servei Educatiu Específic Trastorns
del Desenvolupament i de la Conducta).
Considerem que qualsevol alumne
pot requerir assistència sanitària i parasanitària i, per tant, ha d’existir
personal sanitari en tots els centres educatius i que a la memòria econòmica
s’hauria de començar a concretar.
El projecte de Decret no esmenta
el personal vetllador. Des de CCOO denunciem, des de fa molts anys la situació
de subcontractació d’aquest col·lectiu i exigim que el Departament
d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el presti amb personal
propi; no existeix cap argumentació organitzativa ni pedagògica que justifiqui
l’actual externalització. Però no podem acceptar la invisibilitat d’aquest
col·lectiu al projecte de Decret; no sabem si el Departament no el considera
part de l’escola inclusiva, o bé si tenen la intenció de fer-ho desaparèixer.
Pel que fa als Serveis Educatius,
per CCOO s’ha de fer un nou decret que s’adapti a la realitat i a les necessitats actuals, que reguli de
manera més eficient i eficaç les funcions actuals dels serveis Educatius i
avaluar el funcionament dels serveis educatius integrats actuals, així com la
provisió de places i la fórmula actual de concurs de trasllats que fa
pràcticament una dècada que no s’ha posat en marxa. Aquest Decret planteja una
simple modificació, que al nostre entendre no solucionarà els problemes
actuals.
*Abastar
totes les etapes educatives:
Les llars d’infants i els altres
espais educatius dels centres ordinaris, com el menjador, les activitats
extraescolars, el transport escolar i les sortides, no són presents en el
decret, que en teoria pretén desplegar la Llei d’educació.
Pel que fa a l’educació Postobligatòria, no es garanteix el
suport educatiu a l’alumnat amb necessitats específiques al Batxillerat i la
Formació Professional, ni s’especifica com es durà a terme la coordinació de l’oferta
formativa adreçada a l’alumnat que no obté la titulació d’ESO.
Tampoc els ensenyaments d’adults rebran
cap tipus de suport, ja que únicament s’esmenta el traspàs d’informació.
*Entomar
tots els factors de risc de forma integral:
L'ampliació de categories de les
necessitats educatives específiques no col·labora amb el principi que inspira l'escola inclusiva, que va més enllà: El veritablement important és
identificar, en cada moment, els factors de risc que suposen barreres a la
capacitació i realització de les persones com a tals i disposar els elements
que els puguin remoure, defugint de fites estandarditzades. Per a CCOO, no es poden
catalogar totes les diferències.
El Decret situa l’abandonament escolar prematur com una
de les categories, tot i que per CCOO, no caldria que hi fos com a necessitat
educativa especial, ja que un sistema educatiu inclusiu ha d’atendre a tothom
amb tots els recursos necessaris. Per reduir-ho, serà fonamental disposar d’un
sistema d’orientació i assessorament que es correspongui amb les necessitats
actuals i futures.
Una altra mancança del Decret
actual és l’atenció a les necessitats educatives derivades, per exemple, de
processos d’identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat. Per
aquest motiu, s’ha de fomentar la coeducació i vetllar perquè la diversitat
sexual i afectiva, la identitat de gènere i els diferents models de família
siguin respectats en els diferents àmbits educatius, en aplicació de la Llei11/2014.
El Decret defineix les UEC i els
programes de noves oportunitats, com recursos per a l’alumnat amb trets
d’inadaptació al medi escolar i risc d’exclusió social, amb molt poques
diferències a l’hora de determinar les característiques que ha de tenir
l’alumnat per assignar-li un recurs o un altre. Valorem positivament la seva
inclusió, però enlloc es defineix el seu funcionament ni la inspecció que se’n
faci d'aquestes.
Pel que fa als programes de noves
oportunitats, s’han d’impartir en centres ordinaris, ja siguin instituts o
centres de noves oportunitats. En el cas d’instituts, no es defineix com es
regularan, i en el cas de centres de noves oportunitats, segons la Disposició
Addicional 2ª, seran centres privats, amb el què el Departament pot acabar
renunciant a prestar aquest servei.
*Fer
efectiva la participació de tota la comunitat educativa:
Tots els recursos necessaris per
a complir amb l’objectiu marcat han d’estar definits al Mapa territorial de
recursos per a alumnes amb necessitats educatives específiques, però el Decret
no determina quin és l’organisme encarregat de la seva elaboració. Per a CCOO,
els sindicats representatius hem de tenir representació en aquest organisme i
el Mapa territorial hauria de ser valorat anualment pel Consell Escolar
Territorial corresponent.
El decret hauria d’especificar
l’òrgan administratiu concret que assigna els suports intensius, i per les
implicacions laborals i de prestació del servei educatiu, els sindicats hem de ser
presents en aquests òrgans.
Es planteja la disposició dels
recursos personals dels actuals centres d’educació especial sostinguts amb fons
públics per a complementar l’atenció als alumnes amb necessitats educatives
especials escolaritzats en centres ordinaris de les seves zones. Però el Decret
ni tan sols esmenta la prèvia negociació col·lectiva amb la representació
sindical, ni l’increment pressupostari que hauria de contemplar, per exemple,
pel pagament del complement d’itinerància.
Considerem que les famílies en el
cas de no estar conformes amb els recursos assignats al seu fill o filla haurien
de poder impugnar els recursos assignats mitjançant un procediment
administratiu ràpid i senzill, que hauria de resoldre la Comissió d’Ordenació
Educativa de cada SSTT.
*Assegurar
la implicació de tot el Govern:
Un Decret com aquest, que en
paraules del propi Departament pretén un canvi cultural, requeriria una
dedicació econòmica molt superior per a la formació. En canvi, no es planteja
cap inversió en formació d’altres professionals que no siguin docents i pel que
fa als CEEPSIR (Centres d’Educació Especial Proveïdors de Serveis i Recursos),
una única jornada formativa de 2 hores pels professionals serà insuficient pel
canvi metodològic i de condicions que comportarà.
Igualment, per poder aconseguir
un sistema inclusiu, és imprescindible una baixada generalitzada de les ràtios
als centres educatius, a més de l’increment dels suports educatius i per fer-ho
possible cal una dotació pressupostaria suficient i mantinguda en el temps.
La millora en tots els sentits de
les coordinacions i treball en equip amb els diferents serveis educatius i
assistencials familiars i de salut infantojuvenils, com els CSMIJS, els CDIAPS,
els Hospitals de dia, Pediatria etc.. són absolutament imprescindibles si volem
que realment el sistema sigui inclusiu. Al decret no queda suficientment clara
ni la relació, ni les fórmules perquè així sigui.
Globalment ha d’existir un Pla
Interdepartamental, no només amb Salut, sinó també amb el de Cultura i el de
Treball, Afers socials i famílies, en les tres vessants d’aquest últim.
Cal,
doncs, una reformulació del decret que
permeti resoldre totes aquestes mancances. Les CCOO estem plenament disposades
a continuar aportant les nostres propostes per a fer-ho possible i no dubtem que aquesta és l’actitud de la immensa majoria de col·lectius i actors del
conjunt de la comunitat educativa. Esperem que, aquest cop sí, el Departament
estigui a l'altura.
El text acordat pel
PSOE i el PP elimina les limitacions de l'article 19.2 denunciades per la
Federació d'Ensenyament de CCOO, que, en la seva redacció original, condemnava
a les plantilles d'educació a la rotació. Lluny d'arreglar el problema de la
temporalitat en el sector, aquesta mesura hagués agreujat la situació del
personal interí.
