Amb les llengües, no s’hi juga!
El model educatiu de Catalunya és una història d’èxit. L’escola catalana ha fet possible que siguem un sol poble, en no separar els alumnes per raó de llengua i incorporant la diversitat de tradicions culturals existent arreu del país. Aquest principi d’equitat constitueix una aposta decisiva a favor de la cohesió social. Al nostre país hi ha un consens social molt ampli entorn d’unes polítiques lingüístiques que han fet efectiva la igualtat d’oportunitats. Siguin quines siguin les circumstàncies de cadascú, els alumnes acaben l’ensenyament obligatori amb una sòlida competència comunicativa consistent a utilitzar normalment i de manera correcta el català i el castellà, i amb un coneixement notable d’una tercera llengua. En efecte, els resultats de les proves competencials que tots els alumnes realitzen en acabar l’ESO indiquen uns resultats similars en llengua catalana i castellana (74,6 en català i 77,2 en castellà al 2017).
Tenim un sistema educatiu, amb la presència actual d’unes 120 llengües diferents, que s’ha dotat d’un model plurilingüe assentat en unes sòlides bases psicopedagògiques, en el qual el projecte lingüístic de cada centre educatiu defineix l’estratègia a seguir per desenvolupar al màxim les habilitats comunicatives de tot l’alumnat, en un exercici responsable de l’autonomia reconeguda per la legislació vigent. Un tractament integrat de les llengües als centres educatius capacita per interactuar en la pluralitat de contextos sociolingüístics en què viuen els alumnes. Avui dia ningú no posa en dubte que la immersió lingüística no tan sols ha garantit i garanteix el coneixement per part de tot l’alumnat del català i del castellà, sinó que a més afavoreix una actitud oberta per incorporar el coneixement d’altres llengües i per enriquir les competències comunicatives. I això té una estreta relació amb l’èxit educatiu i la formació al llarg de la vida.
Els professionals de l’educació a Catalunya fan una bona feina i un gran esforç per adequar l’ensenyament de les llengües a la realitat sociolingüística dels seus alumnes, fins i tot en entorns molt complexos, i per afermar l’ús del català com a llengua vehicular d’aprenentatge i garantir alhora la competència en castellà.
L’intent de desestabilitzar el model lingüístic de Catalunya amb una intencionalitat política i electoral és una greu irresponsabilitat que pot afectar la convivència ciutadana. Igualment, l’obstinació per establir unes quotes lingüístiques constitueix una perversió del paradigma plurilingüe, perquè no té en compte la interacció comunicativa ni la diversitat sociolingüística dels centres. El sistema educatiu té la responsabilitat de preservar els drets de la ciutadania oferint la millor educació. Amb les llengües, no s’hi juga!
Consell Escolar de Catalunya
Barcelona, 23 de febrer de 2018
