Campanya de resistència a la LOMCE
Construir la resistència a la LOMCE
- Propostes per a la reflexió i l’acció
La resignació no és l’opció
- LA LLEI ORGÀNICA DE MILLORA DE LA QUALITAT EDUCATIVA (LOMCE) VA ENTRAR EN VIGOR EL PASSAT 30 DE DESEMBRE DE 2013, convertint-se en la llei educativa més rebutjada de la democràcia.
- La comunitat educativa, i la societat en general, s'han oposat en bloc, massiva i frontalment, a una reforma sobre la qual pesa el compromís d'una aclaparadora majoria parlamentària per derogar immediatament en ocasió de canvi parlamentari.
- A CCOO creiem que la resignació no és una opció, de manera que, fins i tot amb la llei aprovada i en vigor, hem de seguir donant la batalla i plantar-li cara amb la mateixa convicció i unitat que fins ara.
Criteris per a construir la resistència
- Són viables les propostes que són unitàries.
- La protecció de l’alumnat és el criteri principal. No són admissibles mesures que els puguin perjudicar.
- Defugirem qualsevol proposta que enfronti sectors de la comunitat educativa.
- No és necessari que totes les propostes d’insubmissió/resistència s’acordin, es comuniquin i es comencin a aplicar en un mateix moment. La temporalització podria seguir el calendari d’aplicació de la LOMCE. Però cal començar immediatament.
- Aquestes propostes no poden ser contradictòries amb el debat de fons: decidim l’educació que volem. Resistència per a una educació transformadora.
- I tot això en el context de conflicte obert i sostingut: denúncia de les retallades, del tancament d’aules... i de les mesures en contra dels drets de ciutadania.
La unitat és la clau
- La desobediència només és possible amb unitat i propostes unitàries.
- La resistència a la LOMCE és difícil però no temerària, necessita molta intel•ligència i molta unitat.
- Ens equivocaríem si intentéssim convertir-la en una exhibició de protagonismes partidistes, de personalismes, d’heroïcitats.
Iniciatives
Són múltiples els fronts i les iniciatives on es construeix la resistència...
1. Iniciatives jurídiques
2. Iniciatives institucionals i als espais institucionals de participació
3. Iniciatives polítiques davant el Parlament (MUCE). I al Congrés de Diputats (Plataforma en defensa de l’educació pública)…
4. Iniciatives de la Conselleria d’Ensenyament
5. Iniciatives als centres educatius
6. Defensa de l’escola catalana: SOMESCOLA
7. Iniciatives socials als espais unitaris: MUCE, Plataformes 0-3, FAPAC, Plataformes locals, Coordinadores d’AMPA, Assemblees de la comunitat educativa, Assemblees Grogues…
8. I altres tipus de mobilitzacions…
1.Iniciatives jurídiques
- Cal seguir oposant resistència a que s'implanti, sense més, una llei contrària a la Constitució i als tractats europeus i internacionals.
- Iniciatives jurídiques: Tribunal Suprem, Tribunal Constitucional,…
Recursos d’inconstitucionalitat
- Catalunya (Govern i Parlament), Astúries, Andalusia, Canàries, 50 diputats del PSOE. (País Basc*)
- Parlament: CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP
- Catalunya: Els recursos es basen en l'informe del Consell de Garanties Estatutàries, que apuntava inconstitucionalitat clara en aquells articles de la LOMCE referits a les competències de cada administració, al model d'immersió lingüística i a l'ensenyament del castellà.
- Fonaments del recurs a altres CCAA: no es garanteix la igualtat d'accés a l'ensenyament, els seus continguts són segregadors, i es limita la participació de la comunitat educativa a les decisions de l’escola.
- La FPB legitima l'exclusió educativa de determinats alumnes en el marc de l'escolaritat obligatòria.
- Primària: es vulnera el dreta l’educació, quan prevaleixen unes assignatures sobre altres. Les competencies són substituïdes per una relació jeràrquica de continguts. Manca de garanties reals perquè l'alumnat que cursa Religió confessional estudiï també continguts de caràcter ètic i social, i la competició resultant de l'organització de les matèries en troncals i de configuració. Es troba a faltar la necessària memòria econòmica.
2. Iniciatives institucionals
- Altres mesures tenen un caràcter més institucional i s'inscriuen en un marc d'aliances entre la comunitat educativa i altres organitzacions i institucions representatives de caràcter polític o social que poden tenir un paper rellevant a l'hora de contrarestar i neutralitzar els efectes negatius de la llei.
- Iniciatives institucionals: Síndic de Greuges, Comissió Europea,…
- Als espais institucionals de participació: Consell Escolar de Catalunya, Consells Escolars municipals, de Districte, als Ajuntaments…
Iniciatives davant les institucions
El Consell Escolar de Catalunya i els Consells Escolars Municipals i de Districte, en quan representen a tota la comunitat educativa del territori, són espais adeqüats per a
- Promoure pronunciaments majoritaris de rebuig a la Llei
- Promoure una declaració de principis sobre el sistema educatiu i els seus fins.
- Enfortir i potenciar la institució de l'escola pública .
- Crear mecanismes d'observació de seguiment i control de la implantació de la Llei i el seu impacte en el sistema educatiu .
- Crear instruments de col·laboració i participació de la comunitat educativa .
- Dissenyar programes i projectes educatius locals.
Posicionaments contra la LOMCE
•Consell Escolar de Catalunya: Declaració en defensa de l’escola catalana
•Informe del Consell Escolar de Catalunya sobre l’Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE)
•Posicionaments contra la LOMCE dels Consells Escolars de centres, Consells Escolars Municipals i al Ple Municipal...
3. Iniciatives al Parlament
- El Parlament de Catalunya es va comprometre a assegurar que el dret universal a l’educació seria garantit pels poders públics de forma democràtica i equitativa amb normativa pròpia de Catalunya.
- El Parlament ha de posar en marxa la tramitació immediata de les lleis de la formació professional catalana per transformar-se en el sistema d’educació al llarg de la vida, que la LOMCE no legisla i fer que la nova Formació Professional Bàsica no sigui un cul de sac, i que mantingui la ràtio 15.
- El Parlament ha d’aconseguir, dins el marc europeu, esquivar la cotilla de les revàlides sense posar en perill l’acreditació dels títols. Es tracta d’un punt clau de la LOMCE, ja que les revàlides pretenen evitar la progressió d’un gran percentatge d’estudiant, controlar el currículum i promoure la segregació escolar a través de la publicació de rànquings.
- I ha d’activar totes les iniciatives necessàries per preservar l’escola catalana.
- Iniciativa promoguda pel MUCE: trobada amb els grups parlamentaris. S’han de mullar i fer una llei paraigüa
4. Iniciatives del Departament
- Amb la seva capacitat d’acció jurídica ha d’impugnar la LOMCE i els seus reials decrets per preservar les competències de l’autogovern, la cultura i la llengua catalanes i la legitimitat dels projectes educatius de centre, o de grups de centres.
- Caldrà un acord dels rectors per preservar les proves d’accés a la universitat -l’anomenada selectivitat- com a barem bàsic per a la regulació del flux d’estudiants a les universitats catalanes, mantenint la igualtat d’oportunitats.
5. Iniciatives als centres educatius
- Fer el projecte de centre de manera participada i democràtica a cada escola i institut. Pot ser un projecte que faci de paraigua a la LOMCE i que protegeixi la immersió lingüística, la inclusió, la participació i la democràcia als centres.
- Treballem amb la comunitat educativa per mantenir projectes educatius democràtics. Podem fer-los més inclusius i més plurals sense que siguin il•legals. La LOMCE limita, però no ho prohibeix.
- No competim amb el centre del costat perquè la cooperació ens fa forts i la diversitat genera oportunitat. En canvi, la competència sempre fa perdedors.
- Diguem als editors que no canviarem els llibres de text. Apostem pel programari lliure davant l’intent de la LOMCE de control de plataformes i continguts digitals.
- Promoure l'opció de l'assignatura "Valors"
- Fem xarxa de centres al barri. Buscar aliances i promoure la mateixa iniciativa en els centres de la zona.
- Les polítiques educatives condicionen, no determinen. Els equips educatius i els centres educatius compromesos, amb idees innovadores, amb projectes alternatius, amb metodologies actives i implementant un currículum més enriquidor, sí determinen.
Sobre la participació als centres
- Que la LOMCE no promogui, com seria d'esperar , el funcionament democràtic dels centres no vol dir, almenys per ara, que ho prohibeixi.
- Un dels aspectes més controvertits de la LOMCE és el seu caràcter antidemocràtic. Antidemocràtic pel mateix procés d'elaboració i aprovació de la llei, i antidemocràtic també pel funcionament que pretén pels centres escolars.
- Fins ara, el Consell Escolar era l'òrgan col·legiat de govern dels centres. En ell hi són representats tots els sectors de la comunitat educativa -professorat, estudiants, famílies, i personal d'administració i serveis-. Tots plegats participaven -fins a l' aprovació de la LOMCE -a la presa de decisions rellevants: projecte educatiu del centre, criteris d’admissió d'alumnes, programació general anual , etc
- Amb la LOMCE, el Consell Escolar passa a ser un òrgan merament consultiu.
- La proposta (no prohibida per la LOMCE ni la LEC) seria seguir conferint al Consell Escolar, dins del projecte de direcció, la capacitat de representació democràtica de tota la comunitat educativa i a respectar, per tant, el sentit del seu vot.
6. Iniciatives de SomEscola
- El conjunt de les entitats organitzades en defensa de la llengua, la immersió i la cultura catalanes en l’entorn de SOMESCOLA tenim la responsabilitat d’organitzar la mobilització i la sensibilització social.
- Creiem que SOMESCOLA hauria d’apostar també per estendre les accions de resistència a la LOMCE en tots els espais educatius i culturals del país.
- 14 de juny: Decidim escola catalana, de qualitat i per a tothom. I sense cap retallada!
7. Iniciatives d’espais unitaris i en xarxa
- Promoure la participació a les xarxes de centres, a les assemblees locals, a les coordinacions d’ampa…
- Exemple de bona pràctica per fer front a la manca de planificació escolar: Estudi de l’escolarització a Gràcia (o a l’Eixample). Hem de recuperar el mapa escolar com eina de reflexió compartida en la planificació de l’escolarització.
- Xarxa de centres insubmissos (FAPAC, Gràcia...)… Escoles grogues...
El currículum LOMCE a Catalunya (?)
Rigau ha fet les següents manifestacions en premsa o Consell Escolar de Catalunya:
- Informarà el sector editorial català que es mantenen els llibres de text actuals tot i els canvis de currículum que propugna la LOMCE. (Tenim informacions de que les editorials ja estan presentant els nous llibres als centres)
- Al curs vinent “tot funcionarà normal perquè a primària els ensenyaments bàsics són els que tradicionalment s'han ensenyat”.
- A Catalunya es continuarà “treballant en el model de competències bàsiques, en la línia de les estratègies europees” i “potenciant molt el gust per la lectura, el foment de la lectura, reforçarem les matemàtiques, reforçarem l'anglès, procurarem que una part del currículum s'ensenyi en anglès”.
- “No cal pensar que hi poden haver grans modificacions perquè són parcials i perquè treballarem perquè puguem complir amb els mandats estatutaris i amb la nostra llei” .
- Ha assegurat que el currículum de primària tindrà un bloc dedicat a garantir els ensenyaments artístics -plàstica i música-: "Procurarem que tingui una oferta equivalent horària" al curs actual.
Calen concrecions. El seu silenci és molt preocupant. No es pot defugir del que ha manifestat (a vegades amb gestos heròics…) i els centres i la societat espera concrecions en forma de resolucions i no de declaracions en premsa.
La vigència de molts aspectes de la LOMCE des del passat 30 de desembre (organitzatius, de gestió, participació, currículum, llengua vehicular...) requereixen d'accions i no paraules. No hi ha cap excusa perquè la Consellera no actuï, i es mulli. I que el silenci no signifiqui que atorga...
Campanya de resistència a la LOMCE de la "Federación de Enseñanza de CCOO"
Inici
Actualitat
Iniciatives jurídiques
Iniciatives institucionals
Propostes per als centres
Documentació pràctica
Materials gràfics de difusió
