QUAN LES BONES INTENCIONS NO SÓN
SUFICIENT
Vivim dies intensos, immersos en
la transcendentalitat de decisions
polítiques i jurídiques des de fa temps.
Quasi no podem prestar atenció a d’altres qüestions que, també molt
importants, passen desapercebudes, tot i que
marquen i marcaran la feina i la vida de docents i alumnes d’aquest
país.
En uns moments en què s’està
qüestionant, i de manera tan arbitrària i tòxica, l’educació del sistema català
i la tasca pedagògica diària dels docents de Catalunya, hem de defensar
l’educació amb força i contundència, posant-la
en valor i denunciant públicament les
mentides i manipulacions que la volen malmetre. Però també hem de reivindicar
el millor sistema educatiu i treballar per aconseguir-ho.
El 17 d’octubre es va publicar el
Decret150/2017 de l’atenció educativa en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, que
desplega la Llei educativa de Catalunya (LEC), llei que té la inclusió escolar
i la cohesió social com a dos dels principis generals del sistema educatiu de
Catalunya, facilitant la participació de tots els alumnes en entorns escolars
ordinaris, independentment de llurs condicions i capacitats.
El Departament d’Ensenyament té
el compromís i el repte d’oferir una educació de qualitat i sense exclusions
que faciliti que tots els alumnes puguin aprendre i conviure junts en uns
entorns que permetin avançar cap a la plena autonomia de les persones.
Als centres educatius hi ha
alumnat amb necessitats educatives específiques vinculades a diversitats
socioeconòmiques, socioculturals, funcionals, cognitives o amb problemes greus
de salut, totes les quals requereixen personal
format suficient per a la seva
atenció.
Com es farà? Analitzant el
decret, ens adonem de les bones intencions dels principis que l’inspiren, però trobem
la falta de concreció dels recursos humans i formatius que haurien de permetre
desenvolupar-los amb garanties d’èxit.
No
es mencionen les llars d’infants ni tots els espais educatius dels centres
ordinaris, tot i la seva importància cabdal per constituir una veritable
educació a temps complet: menjador, activitats extraescolars, transport escolar
i sortides; espais que adquireixen una especial rellevància en l’atenció
inclusiva.
No
es garanteix el suport educatiu a l’alumnat amb necessitats específiques a
l’ensenyament postobligatori: Batxillerat, Formació Professional,
Ensenyaments d’adults, mancant la visó global de l’educació al llarg de la
vida.
No
es contempla l’atenció a les necessitats educatives derivades de processos
d’identitat de gènere, expressió de gènere o intersexualitat.
A
nivell de recursos, no es concreta el personal de què ha de disposar cada tipus
de suport: personal de les aules d’acollida (AA), de les unitats
d’escolarització compartida (UEC), dels programes de noves oportunitats (PNO), dels
suports intensius a l’escola inclusiva(SIEI), dels suports intensius a
l’audició i el llenguatge (SIAL) i dels
programes d’aula integral de suport (AIS).
S’hauria
d’augmentar la dotació de personal orientador i mestres d’Educació Especial als
centres educatius (garantint un per cada 250 alumnes que recomana la UNESCO), així com la de promotors escolars per a
minories, de personal tècnic d’integració social (TIS) a tots els instituts i de personal tècnic d’educació infantil (TEI)
a totes les escoles. Tampoc es concreta la dotació de plantilla dels actuals
centres d’educació especial sostinguts amb fons públics per a complementar
l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials escolaritzats en
centres ordinaris de les seves zones.
Els
Equips d’Assessorament Psicopedagògic (EAP) i els Centres de Recursos educatius
per a Alumnes amb Trastorns del Desenvolupament i la Conducta (CRETDIC) requeririen
un increment de personal superior al pressupostat.
Incomprensiblement,
el decret no esmenta el personal de suport educatiu externalitzat fa anys (personal
vetllador). Recordem que parlem d’un
col·lectiu d’unes 2000 persones que realitzen tasques de suport educatiu, però
subcontractades mitjançant empreses privades. Des de CCOO denunciem, des de fa
molts anys, aquest tipus de contractació i exigim que el Departament
d’Ensenyament recuperi la totalitat d’aquest servei i el presti amb personal
propi, doncs no existeix cap argumentació organitzativa ni pedagògica que
fonamenti l’actual externalització.
Tot
i que s’afirma que l’Administració Educativa ha de vetllar perquè en els
centres quedin cobertes les necessitats d’assistència sanitària de l’alumnat
que ho requereixi, considerem que en l’actualitat l’alumnat amb estat de salut
complex no està sent atès per personal sanitari adequat, tal i com hem
denunciat en reiterades ocasions. Per aquest motiu, considerem que ha d’existir
personal sanitari en tots els centres educatius.
Tampoc
es planteja la baixada generalitzada de les ràtios com a factor imprescindible per
poder fer efectiu el sistema educatiu inclusiu.
No
es contempla cap inversió en formació d’altres professionals que no siguin
docents.
CCOO
ens posicionem clarament a favor de l’escola inclusiva doncs una escola no
inclusiva és una escola segregadora, que rebutgem amb fermesa; però tenim clar que per fer-ho realment
possible s’ha de comptar amb els recursos i la formació suficients i la relació
de les mancances que presenta el Decret ens fa pensar que només té molt bones
intencions.
Som
ambiciosos, volem la millor educació amb les millors eines, perquè volem la
millor societat. Seguim i seguirem lluitant per aconseguir-ho.
