El Govern del PP finalment ha
aconseguit la majoria suficient per treure endavant l'aprovació dels
pressupostos generals de l'Estat -PGE- al Congrés dels Diputats. Ara ha de
passar el tràmit del Senat, i no és d'esperar cap sorpresa. Amb això tindrà tranquil·litat per dos anys, ja que, si
fos necessari es podrien prorrogar.
Més enllà de les grans línies
polítiques, s'han debatut multitud d'esmenes amb diferent fortuna, i amb
diferent interès mediàtic. Vull referir-me ara a una esmena en particular que
demostra una manca de sensibilitat absoluta, i un menyspreu indignant cap a un
col·lectiu molt important en la Universitat Pública. Em refereixo al personal
administració i serveis, el PAS de les universitats. I això és així perquè el
Govern ha decidit deixar-los exclosos de l’important Acord per a la Millora de
l'Ocupació signades al març entre Govern i Sindicats, i que ara s'incorpora en
els PGE.
Inicialment les universitats públiques
no van ser directament incorporades a l'Acord, adduint el ministre Montoro que
la temporalitat era escassa, un 4,5% deien, quina barbaritat, que
"desconeixement" de la realitat. Però es tracta d'una actuació
deliberada, sense anar més lluny, un altre Ministeri, el MECD, té dades més
aproximades, encara que incomplets que demostra la falsedat. Davant d'això,
diferents partits polítics van presentar esmenes als PGE per incloure al
personal de les universitats, tant PDI - personal docent i investigador - com
PAS, però finalment el Govern va esmenar parcialment l'articulat i va incloure
solament als primers, la qual cosa suposa, sense cap dubte, un enorme greuge
per al PAS temporal i que de cap manera es pot acceptar.
Per tenir una mica d'idea de la
gravetat de la situació, cal saber que durant molts anys no s'ha Autoritzat la
reposició d'efectius en el PAS i l'autoritzada l'últim any es clarament
insuficient, la qual cosa ha provocat enormes bosses de temporalitat i
precarietat. En el cas del PDI, encara que es va anar aixecant progressivament
la taxa de reposició, també ha tingut importants restriccions a llarg d'aquests
anys, i es fa imprescindible, com en el PAS, ofertes públiques excepcionals per
reduir la temporalitat. I, recordem-ho, aprovar una oferta pública no eximeix
d'haver de superar els preceptius processos selectius previstos en la
legislació.
Aquesta situació provoca uns índexs
molt elevats de temporalitat en llocs de treballs estructurals del PAS,
superiors al 20% i inclús al 30%, la qual cosa porta una situació límit a les
Plantilles de les universitats. Actualment, a la guerra de la competitivitat i
de l'excel·lència universitària, amb recursos econòmics clarament inferiors a
les mitjanes europees de referència, les universitats tenen Plantilles de
personal cada vegada més reduïdes, més envellides i més precàries, però que
assumeixen cada vegada més i diferents tasques, i això no és positiu per als
treballadors i treballadores però tampoc per la pròpia organització
universitària.
Més absurd encara es va saber que estabilitzar en la majoria dels casos és
gratuït, doncs estem parlant de llocs
de treball estructurals, i que ja estan pressupostats. Llavors, si es compleix
amb les limitacions que els propis PGE imposen, com es "no incrementar
nombre d'efectius ni despesa de Capítol 1", quin és el problema per no
solucionar aquesta injustícia?
S'imposa la reflexió i la capacitat de
modificar al tràmit d’esmenes al Senat, i s'imposa la necessària solidaritat
amb un col·lectiu llargs anys maltractats, per un part com la resta d'empleats
públics, i per altra part per la situació de precarietat. Per tot això, avui
tots som PAS temporal
César Marín
Coordinador CCOO Universitats de
Catalunya
