Gènere, diversitats i diferència en Educació Infantil Primària. Estudi de la Fundación 1º de Mayo

TÍTULO
Género, diversidades y diferencia en Educación Infantil Primaria
AUTOR
Mercedes Sánchez Sáinz

Llegir més...

Una lectura ideológica de la crisis

Informe 61 de la Fundación 1º de Mayo en el que se recoge el trabajo de Fernando Rocha y Elvira S. Llopis aportando reflexiones sobre la necesidad de una lectura ideológica de la crisis para construir un relato propio de la izquierda que ponga en evidencia las causas reales de la situación. 

Las interpretaciones de la crisis como expresión de las relaciones de poder

Las narraciones de la crisis no son neutras; ninguna de ellas lo es. “En una sociedad como la nuestra, pero en el fondo, en cualquier sociedad, relaciones de poder múltiples atraviesan, caracterizan, constituyen el cuerpo social; y estas relaciones de poder no pueden disociarse, ni establecerse, ni funcionar, sin una producción, una acumulación, un funcionamiento del discurso. No hay ejercicio del poder posible sin una cierta economía de los discursos de verdad que funcionen en y a partir de esa pareja. Estamos sometidos a la producción de la verdad desde el poder y no podemos ejercitar el poder más que a través de la producción de la verdad (...) en el fondo, tenemos que producir verdad como tenemos que producir riquezas. Por otro lado, también estamos sometidos a la verdad en el sentido en que la verdad hace ley, elabora el discurso verdadero que, al menos en parte, decide, trasmite, empuja efectos de poder. Después de todo somos (...) destinados a vivir de un cierto modo o a morir en función de discursos verdaderos que conllevan efectos específicos de poder” .

En el año 2009, el Estudio de la Fundación 1º de Mayo Necesitamos una lectura ideológica de la crisis, cuya autoría corresponde a Joan Coscubiela , ya subrayaba lo perentorio de construir un relato propio desde la izquierda que pusiera inequívocamente de manifiesto que las causas de la crisis no están vinculadas a comportamientos individuales, sino que son inherentes a la naturaleza del sistema económico y social dominante, a sus reglas del juego y a sus valores.

Una necesidad cuya satisfacción es condición necesaria para que la crisis no se cierre en falso, con un reparto absolutamente injusto de sus costes, y sin que, como contraparte, se acometan reformas significativas en esas reglas de juego y valores que la han propiciado.

Cinco años después de que la crisis se iniciara, la ideología neoliberal sigue liderando, contra todo pronóstico,  la agenda y las medidas económicas y sociales

Sin embargo, transcurridos cinco años desde que la crisis se iniciara, dicha lectura de la crisis no parece abrirse camino o, al menos, no lo hace con la suficiente potencia como para articular un discurso que le dispute la hegemonía al discurso de la ideología neoliberal que, contra todo pronostico, continúa liderando tanto la opinión pública como la agenda política de los países de economías desarrolladas y, singularmente, los de la eurozona.

¿Cómo es esto posible? ¿Merced a qué juego de espejos ha podido reescribirse a sí mismo el mismo discurso, las mismas prácticas, los mismos dispositivos que nos situaron al borde del abismo en 2008? ¿Cómo ha podido sobrevivir (y reescribirse) el discurso de las ineficiencias económicas de lo público? ¿Cómo se transmutó la crisis de la deuda privada en una crisis de la deuda pública?

Si algo parecía reverdecer en los primeros meses de la crisis era, precisamente, el discurso y los valores de la social democracia, el papel regulador-compensador de la política, su capacidad para atemperar el sufrimiento de la población y para hacer virar la economía hacia su vertiente menos especulativa, y todo ello en un marco, el europeo, que parecía haber apostado, con sus deficiencias, por un proceso de integración que, si bien de mínimos, quedaba plasmado en el Tratado para una Constitución para Europa y, en forma más pragmática, en la Estrategia de Lisboa.

De este modo, la dimensión transnacional de la economía que consagrara en el ámbito europeo el Tratado de Maastricht, parecía comenzar una tibia andadura hacia su dimensión política y social que, de haberse consolidado, tal vez hubieran acabado por configurar auténticas instituciones de gobernanza de la Unión. Sin embargo, se trata de un condicional contrafáctico: no ha sido así.

VER TRABAJO COMPLETO. DESCARGAR PDF (+)

Llegir més...

CCOO denúncia greus retallades a l'educació pública

CCOO afirma que en aquest any les administracions han invertit en ensenyament 2.300 milions menys i han reduït 15.000 places docents

 Madrid. G. A.

CCOO ha tornat a denunciar les retallades en el finançament de l'ensenyament públic, registrats des del curs 2008-2009 fins ara a causa de la crisi econòmica. Ha elaborat un estudi en què afirma que aquest any les administracions educatives han invertit 2.300 milions d'euros menys que en l'anterior exercici, i han reduït en 15.000 les places docents i l'oferta de serveis educatius, i adverteix que hi ha gairebé 120.000 estudiants de Secundària més, atesos per gairebé 1.500 professors menys.

La Federació d'Ensenyament de CCOO ha presentat recentment en roda de premsa el llibre "Que no ens retallin el futur! Impacte de la crisi en l'Educació", elaborat per la FIES en col·laboració amb la Fundació 1r de Maig. Recull un informe elaborat pel professor Juan Martínez, del Gabinet d'Estudis de l'esmentada Federació, i el seu principal objectiu és "oferir dades rigoroses sobre l'impacte de la crisi econòmica en el finançament educativa en el període comprès entre els cursos 2008-2009 i 2010-2011, i plantejar la proposta de pacte educatiu per afrontar la greu situació de l'ensenyament, derivada de les retallades impostos en la majoria de les comunitats autònomes ".

Els secretaris generals de CCOO i de la seva Federació d'Ensenyament, Ignacio Fernández Toxo i José Campos, respectivament, juntament amb els presidents de la FIES i de la Fundació 1r de Maig, Luis Castillejo i Rodolfo Benito, han acompanyat al seu autor en la presentació d'aquest estudi, en què es denuncia que durant el present any, les comunitats autònomes han invertit en educació 2.300 milions d'euros menys que en l'exercici pressupostari anterior, i han reduït en 15.000 les places docents i l'oferta de serveis educatius. I tot això mentre ha augmentat el nombre d'alumnes, "sobretot en Secundària".

Desequilibris

En aquest sentit, Juan Martínez ha reiterat la gravetat d'aquests retalls, i ha atribuït aquest augment d'estudiants "al retorn de molts d'ells al sistema educatiu, després abandonar prematurament en el període de bonança econòmica, per millorar ara la seva qualificació professional i acadèmica ". I com a resultat d'aquest desequilibri, en els instituts públics hi ha 117.691 estudiants més, que són atesos per 1949 professors menys. Aquest fenomen s'ha registrat també en l'Ensenyament d'Adults, amb un increment d'entre el 50 i el 60% de l'alumnat, i en les Escoles Oficials d'Idiomes, que "estan a rebentar".

Després d'analitzar els pressupostos de cada comunitat autònoma, i segons estimacions del propi Ministeri, CCOO afirma que s'ha produït un descens de la inversió pública educativa des el 5,03% del PIB al 4,79% el 2011. Això implica "una desacceleració molt superior a la de la pròpia evolució de l'economia espanyola, encara que calculem que serà molt més gran retrocedint a la situació prèvia a l'aprovació de la LOE". A més, "la inversió directa per alumne de les Conselleries d'Educació en centres sostinguts amb fons públics ha caigut entre 2009 i 2011 un 9,7%

Deteriorament

Segons l'estudi, les retallades afecten tots els sectors i nivells educatius, i es tradueixen en un increment de la relació d'escolars per professor en els centres públics, i "el deteriorament de serveis educatius importants", com els relacionats amb l'atenció a la diversitat, les tutories, la Formació Professional, etc. I també a l'oferta de cicles formatius en totes les modalitats en diferents comunitats autònomes, "per a uns alumnes que no volen seguir els seus estudis en Secundària i que, per la seva escassa qualificació professional, estan en risc d'exclusió social".

Durant la seva intervenció, Ignacio Fernández Toxo ha manifestat que "davant l'amenaça per a l'Estat social que suposen les retallades dels serveis públics, inclòs el de l'educació, CCOO aposta per la defensa dels elements bàsics de l'Estat del benestar". També ha dit que amb els seus recents mobilitzacions dels docents no lluiten per problemes gremials, sinó que "tracten d'expressar la seva preocupació per la deriva de l'educació pública a Espanya arran de les retallades pressupostàries per al 2011, aplicats per la majoria dels governs autonòmics ".

Polítiques públiques

Davant els que "propugnen la privatització, el secretari general de CCOO creu que" el futur democràtic serà més eficaç si es sostenen les bases de l'Estat social i de les polítiques públiques ", i considera que" el futur passa per l'impuls de l'educació i inversións públiques". 

Finalment, ha lamentat que alguns dirigents hagin titllat de "ganduls" als professors, i hagin qualificat de "polítiques" les seves recents mobilitzacions, "quan en realitat s'estan limitant a defensar la qualitat del servei públic educatiu".

També el màxim responsable de la Federació d'Ensenyament de CCOO, José Campos, ha afirmat que les últimes mobilitzacions de professors "no són polítiques, sinó contra les polítiques d'alguns governs autonòmics", i ha insistit que "l'educació és la millor política econòmica i social d'un govern, i l'instrument més eficaç per sortir de la crisi ". A més, ha advertit que en el futur "farem una nova campanya de mobilitzacions si es confirmen els pressupostos educatius regressius que s'esperen, i treballarem per convergir amb altres sindicats i agents socials en una gran plataforma en defensa dels serveis públics, que s'estan veient afectats ".

Llegir més...