No anem bé. El llarg i costerut camí del futur substitut docent
20 de Febrer de 2014 - David Taranilla
Font: Lleida Al Minut
Les retallades del Govern en personal d’administració, d’atenció i de gestió de persones, en tècnics informàtics i en recursos estan provocant una allau d’errors i caigudes del sistema. Això provoca hores de tensa espera i desesperació de milers de docents que volen accedir a la borsa. Si es pot esquivar aquest primer obstacle, hauran de superar la prova de la documentació requerida. Primer hauran descobrir si la seva titulació escau amb els requeriments del Departament. Ara les titulacions, anomenades graus, tenen mencions que no sempre són compatibles amb l’especialitat demanada, cosa que provoca una situació de desigualtat. Després hauran d’escollir quines jornades volen treballar i a on. “Quina sort!”, pensareu, però si volen treballar hauran d’agafar totes les jornades i a qualsevol lloc.
A més, hauran d’encertar quina de les 57 possibilitats que presenta l’aplicació per justificar el seu coneixement del català és la correcta. Després hauran d’aconseguir una documentació mèdica per verificar la seva capacitació per poder treballar com a mestres. Per això hauran de comprar a l’estanc un certificat de gairebé quatre euros i anar a un metge que els hi vulgui signar, i que potser els cobrarà 20 euros més. Sans i sense estalvis, passaran a l’apartat de mèrits. Lloc on s’adonaran que un màster, o un títol universitari, amb més de 1.500 hores i a un preu substancial, equival a fer 10 cursets de 15 hores, possiblement gratuïts. Prova fefaent que també han retallat matemàtics al Departament.
Després de tot aquest tràfec, superades totes les proves, presentada tota la documentació requerida (sempre i quan el Departament accepti les compulses de l’ajuntament X), i elaborat tot el procés, sortirà una llista numerada. Ara només hauran d’esperar que els cridin per fer una substitució. Esperar, senzillament esperar, igual que esperen els substituts ja apuntats a la borsa i que fa anys que no els criden per fer una substitució. I si els criden, potser tenen la sort de fer una substitució d’un terç de jornada de dos dies, a la quinta forca. Això sí, quan cobrin no rebran el 100% del sou, sinó que els faran una retallada substancial, simplement per ser substitut. “Gràcies, senyora Rigau”, pensaran.
El nostre Departament és així, crea falses esperances. Suposo que és la manera darwiniana, mitjançant la selecció natural i la lluita per la supervivència, de destriar, entre tots els candidats, els més bons. Aquells que, superades totes les proves, realment volen arribar a treballar en aquesta noble professió que és la de ser docent. Una àrdua lluita que tristament, a alguns, no els portarà enlloc.
David Taranilla, delegat de la Federació d’Educació de CCOO de les Terres de Lleida
